Sis detinguts i quatre sospitosos abatuts per la policia en relació amb l'assassinat del president d'Haití
El primer ministre, que havia de ser rellevat i ara ha assumit plens poders, decreta l'estat de setge durant quinze dies
BarcelonaLa policia d'Haití ha detingut sis persones per la seva presumpta implicació en l'assassinat, dimecres, del president del país, Jovenel Moïse, mentre que quatre sospitosos més van ser abatuts a última hora de dimecres (la matinada de dijous, a Catalunya) en un tiroteig amb la policia pels carrers de la capital del país, Port-au-Prince. Tres policies que havien sigut presos com a ostatges van poder ser alliberats. "Tenim els autors materials [del magnicidi] i ara busquem els intel·lectuals", ha dit aquest dijous a la tarda el director general de la policia haitiana, Léon Charles. Segons ells, tres dels quatre assaltants morts eren estrangers, tot i que no n'ha precisat la nacionalitat.
La policia es refereix als assassins com a mercenaris i segons les autoritats parlaven castellà i anglès, la qual cosa fa pensar que podrien ser estrangers. De fet, segons el Washington Post, el ministre d'Eleccions, Mathias Pierre, ha explicat en una entrevista que com a mínim un dels detinguts, James Solages, és de nacionalitat nord-americana.
L'assassinat del president ha encès els carrers de Port-au-Prince. Molts ciutadans indignats han seguit les forces de seguretat durant les seves intervencions i han cremat tres vehicles que havien sigut requisats perquè es creia que pertanyien als assaltants. A més, centenars de persones s'han concentrat a les portes de la comissaria on hi ha els detinguts cridant "Cremeu-los!" Algunes fonts asseguren que dos dels arrestats, de nacionalitat estrangera, han sigut capturats per civils i lliurats a la policia.
En aquest context, el primer ministre, Claude Joseph, ha fet una crida a la calma i ha demanat a la ciutadania que "torni a casa" i que no ataqui els presumptes assassins. "Hem de conèixer els motius que han portat aquests homes a entrar a casa del president per assassinar-lo. Les forces armades i la policia tenen el control. Hem d'evitar els problemes", ha dit Joseph, que ha decretat l'estat de setge durant dues setmanes. Això implica la mobilització de totes les tropes de la policia i de l'exèrcit i la prohibició de reunions i manifestacions al carrer. La República Dominicana, que comparteix amb Haití el territori de l'illa d'Hispaniola, ha tancat la frontera. En canvi, Joseph ha donat l'ordre que es reobrís l'aeroport de Port-au-Prince.
El primer ministre també ha explicat que la vídua del president, Martine Moïse, que va quedar ferida en l'assalt, està estable i hospitalitzada als Estats Units. Els fills del matrimoni han sigut traslladats a un lloc segur. Joseph també ha declarat quinze dies de dol oficial.
Buit de poder
El magnicidi ha desestabilitzat encara més el país, immers en una crisi institucional i una violència endèmica que afecta greument la població civil. Amb unes forces de seguretat incapaces de controlar el territori, grups de narcotraficants s'han apoderat de bona part d'Haití. En absència del president del Tribunal Suprem (que va morir el mes passat de covid-19) i d'un Parlament operatiu (fa un any i mig que està tancat), Claude Joseph ha assumit el poder malgrat que aquest dilluns Moïse havia designat un nou primer ministre, el cirurgià Ariel Henry (el sisè primer ministre del seu mandat), que no va arribar a ser investit. Joseph, doncs, ha passat en 48 hores d'estar a punt de ser rellevat del càrrec a concentrar a les seves mans tot el poder del país. En la seva primera declaració, va demanar a l'oposició que "se sumi a la tasca de donar continuïtat a l'estat".
Haití havia de celebrar eleccions presidencials i legislatives el 26 de setembre, després d'un any i mig amb el Parlament tancat i en què Moïse havia governat per decret, cada cop més qüestionat al carrer per les protestes que reclamaven la seva dimissió i que es posés fi a l'activitat descontrolada dels grups armats que assetgen el país. Els assaltants van atacar de matinada la residència privada del president a Pelerin, un barri exclusiu a la part alta de la capital, Port-au-Prince, que sempre està fortament custodiat per les forces de seguretat de la presidència. Un grup d'homes armats amb fusells van entrar a la residència i van disparar al president i a la seva dona.
L'oposició condemna el magnicidi
La gran majoria de l'oposició ha condemnat el magnicidi, inclosos els sectors de l'esquerra que havien organitzat les protestes per exigir la dimissió de Moïse, com el Sector Democràtic i Popular, que el 7 de febrer va nomenar un president alternatiu. L'oposició considera que el mandat de Moïse va acabar la tardor passada, cinc anys després de les primeres eleccions en què va ser elegit, i no un any més tard, com pretenia el president assassinat, que s'agafava a la data de la repetició electoral. Des del 2018, les denúncies de corrupció contra Moïse –un empresari bananer que va arribar al poder de la mà del seu popular predecessor, l'expresident i cantant Michel Martelly– han accentuat la crisi política del país fins al punt que Moïse havia advertit d'un pla per assassinar-lo. Moïse pretenia aprovar una nova Constitució que donava més poders al president i que s'havia de ratificar en la mateixa jornada electoral de les presidencials i les legislatives.