Un quart de segle de retard en la protecció del Cap de Creus

Dossier Al rescat del planeta blau Desplega

1

Com salvarem els oceans

2

Un quart de segle de retard en la protecció del Cap de Creus

3

L'illa del Toro i les illes Malgrats quadrupliquen la seva biomassa en 17 anys

4

Podem salvar el mar per menys del que el món gasta en gelats

Cap de CreusVa ser el primer parc natural marítimo-terrestre que es va crear a Catalunya, el 1998. Però, malgrat que han passat 24 anys, encara no s’ha redactat el pla rector d’ús i gestió (PRUG) del Cap de Creus, que ha de delimitar quines activitats estaran permeses i quines no, i en quines condicions. La Generalitat preveu que l’estiu vinent ja s'apliqui la nova normativa, i experts com el professor de biologia de la Universitat de Barcelona Bernat Hereu creuen que ajudarà a preservar els seus grans valors naturals: “Si es gestiona bé, de manera que es pugui conservar, però també utilitzar-lo, és perfectament compatible la conservació amb els usos, si es fa de forma correcta”.

Una de les noves restriccions que preveu el pla i que just s’ha començat a aplicar aquest juliol és la limitació en la pesca de fins a 25 espècies. Amb aquesta prohibició s’intentarà aturar una de les principals amenaces a la biodiversitat del Cap de Creus: la sobrepesca. “Tant la professional com la recreativa tenen un impacte important. I es nota molt les zones que no estan protegides de la pesca”, indica Hereu, que recorda que actualment hi ha tres nivells de protecció en el parc natural, i la pesca només està totalment vetada en les 21 hectàrees de la Reserva Integral (d'un total de 3.000 hectàrees marines, a banda de les 11.000 hectàrees terrestres). 

Així mateix, per a l’investigador, les altres problemàtiques principals són l’aparició d’espècies invasores, el soroll de les embarcacions, el canvi climàtic i la sobrefreqüentació. “Tota aquesta pressió causa impactes directes o indirectes en la fauna i la flora”, destaca. De fet, el segle passat es podien veure taurons, foques i altres espècies marines al Cap de Creus, però la majoria han acabat desapareixent com a conseqüència de la sobrepesca i de la pressió del turisme. 

Un retard de 24 anys

El retard en l'aprovació del pla d'usos no ha permès aturar aquests impactes. La llei aprovada el 1998 per declarar el Cap de Creus com a parc natural establia que, per desplegar-la i aplicar-la, calia crear tres instruments: un pla especial de protecció del medi natural i el paisatge (aprovat el 2006) i el PRUG. El 2012 es va iniciar un procés per redactar aquesta segona figura, però el 2015 la Generalitat va tirar la tovallola: la proposta presentada va aixecar l’oposició d’alcaldes, pescadors i empresaris turístics i nàutics. “No es va consultar cap dels sectors implicats i això va generar un front de rebuig molt ampli”, recorda Montse Mindran, actual presidenta de la junta rectora del parc natural, que va viure aquelles negociacions com a alcaldessa de Roses. 

Després de rebre 375 al·legacions de 717 representants locals i particulars, la Generalitat va optar per deixar la proposta en un calaix. Fins que el 2017 va tornar a agafar el bou per les banyes, però, aquesta vegada, comptant amb tothom. Així, va iniciar un procés participatiu amb els diferents sectors i col·lectius, i al setembre l’obrirà als particulars. Les previsions són aprovar-lo el primer semestre del 2023 perquè estigui en vigor l'estiu vinent.

El principal objectiu del PRUG, que estarà vigent durant quatre anys, és restaurar i conservar la biodiversitat i el patrimoni natural del parc. “S’han de regular tots els usos i mirar quins són compatibles i quins no. Alhora, s’ha de regular la interacció d’aquestes activitats, i quins són els límits per mantenir els espais en les millors condicions de conservació”, recalca el director de Polítiques Ambientals, Marc Vilahur.

Creació d'un cos de vigilància

Per a Mindan, el nou marc regulatiu “aportarà tranquil·litat” perquè “tothom sabrà què es pot fer i què no”; però considera que serà clau que hi hagi un control del compliment. Per això, Vilahur indica que estan estudiant la possibilitat de crear un cos de vigilància propi al Cap de Creus. 

Tot i que el nou document compta amb el suport dels agents implicats, els empresaris nàutics i turístics encara tenen dubtes. “Entenem que s’hagi de regular, però ens preocupa perquè tindrà repercussions econòmiques importants per a moltes empreses, que hauran de fer sacrificis i potser s’hauran de repensar”, admet el president de l’Associació d’Empresaris de Roses-Cap de Creus, Miquel Gotanegra.  

Una altra de les incògnites que sobrevolen el Cap de Creus és l’aprovació definitiva del POEM, que ha de determinar en quins indrets es podran instal·lar parcs eòlics marins. Actualment hi ha quatre promotors que han mostrat el seu interès per desenvolupar-ne un al Cap de Creus. Per a Gotanegra, “no té cap sentit” i és “surrealista” que faci 24 anys que es protegeix el Cap de Creus i que ara s’hi vulguin col·locar aerogeneradors. I Mindan recorda que hi ha un manifest signat per un centenar de científics que alerten dels impactes ambientals, socials i econòmics que poden tenir. 

En canvi, per a Vilahur dependrà del model que plantegi el ministeri per a la Transició Ecològica: “En funció de si s’apliquen criteris econòmics o si s’apliquen criteris de mínim impacte ambiental”. “Nosaltres defensem la necessitat d’un espai de producció eòlica offshore, però que sigui amb els criteris ambientals necessaris”, subratlla Vilahur, que també demanarà que estigui previst fer una primera prova amb pocs molins, per comprovar si perjudiquen la fauna i flora de la zona.