Quarantena global de drets i llibertats

BarcelonaEl primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, ja té poders extraordinaris per governar per decret sense límit de temps i per ficar a la presó tothom qui critiqui la seva gestió. Una llei exprés permet al govern britànic detenir i aïllar persones de manera indefinida i prohibir les manifestacions. Als Estats Units Trump ha liquidat per decret el dret d’asil i el departament de Justícia ha demanat al Congrés poders per fer detencions indefinides sense judici. A Israel, Benjamin Netanyahu ha aturat el judici per corrupció al qual s’havia d’enfrontar al paralitzar la justícia, ha autoritzat els serveis secrets a controlar els moviments de la població i ha suspès les reunions del Parlament. Fins i tot el govern progressista de Portugal ha prohibit les vagues als serveis essencials. L’emergència del coronavirus ha forçat mesures extraordinàries, però la pandèmia també serveix en safata una temptació autoritària.

Segons les dades del seguiment de l’impacte del coronavirus sobre les llibertats del Centre Internacional de Drets del Sector Sense Afany de Lucre (INCL per les seves sigles en anglès), al món 70 països han aprovat legislacions d’alarma o d’emergència, 75 han imposat límits al dret de reunió i manifestació, 11 han establert lleis de vigilància de la ciutadania a través dels telèfons mòbils (dins la UE, Itàlia, Polònia i Bulgària, i a més el Regne Unit) i 9 han imposat més restriccions a la llibertat d’informació (són Armènia, Bulgària, Egipte, Hongria, Jordània, Sud-àfrica, Lesotho, Tailàndia, l’Uzbekistan i Zimbàbue).

L’advocada irlandesa Fionnuala Ní Aoláin, relatora de drets humans i antiterrorisme de l’ONU, ha llançat una inquietant alerta: “Podríem tenir una epidèmia autoritària i repressiva al damunt de la sanitària”. I és que les noves lleis que s’estan aprovant a correcuita, sense escrutini ni possibilitat de debat social, comporten una ampliació de la capacitat de control dels estats sobre la gent i una quarantena de drets i llibertats fonamentals, i poden marcar la pauta de les pròximes dècades. Ja va passar amb l’anomenada “guerra contra el terror” després dels atacs d’Al-Qaida contra els Estats Units de l’11 de setembre del 2001: les restriccions de llibertats van continuar després que l’amenaça que les va justificar quedés enrere. “És molt fàcil imposar poders d’emergència i és molt complicat desfer-se’n”, resumeix des de Washington Douglas Rutzen, president de l’ICNL.

El sistemes parlamentaris europeus tampoc no són immunes a la temptació autoritària que, de fet, la pandèmia només ha accelerat. “Les restriccions d’alguns dels nostres drets més fonamentals s’estan escampant per Europa gairebé tan ràpid com el mateix virus. La història no jutjarà favorablement qui aprofiti la pandèmia com un pretext per discriminar, reprimir o censurar”, diu Marie Struthers, directora per a Europa d’Amnistia Internacional.

I no serà la primera vegada que se suspenen llibertats en nom de la lluita contra l’epidèmia. Durant l’epidèmia de la Pesta Negra que va devastar Europa a mitjans del segle XIV, les autoritats de Venècia van tancar els ports a tots els vaixells que provenien de zones infectades i van obligar tots els passatgers a aïllar-se durant 40 dies (d’aquí ve l’expressió quarantena ). El 1604 la monarquia britànica va aprovar la llei de la plaga per confinar tots els afectats a casa durant sis setmanes... i va declarar il·legal tota crítica a la mesura.

Fins ara les restriccions de drets semblen ser acceptades per l’opinió pública: el primer ministre italià, Giuseppe Conte, que ahir anunciava que la quarantena total s’allargaria fins al maig, té el suport de 7 de cada deu italians, una xifra insòlita en un país amb un sistema polític molt desacreditat. El president francès, Emmanuel Macron, que fa unes setmanes anunciava que s’estava “en guerra” contra el virus, sembla que ha deixat enrere els armilles grogues i la seva polèmica reforma de les pensions, amb un índex d’aprovació del 51%. Donald Trump, que es va passar setmanes negant la gravetat de la pandèmia, obté també un històric 49% d’aprovació segons Gallup.

El Gran Germà al mòbil

Una de les polítiques que està passant més desapercebuda és la intensificació de la vigilància digital. Primer va ser la Xina, que fa anys que desenvolupa un pla orwel·lià al servei del seu règim dictatorial. A Moscou el règim de Vladímir Putin està instal·lant la que serà una de les principals xarxes mundials de càmeres de videovigilància equipades amb reconeixement facial. Però també ho han fet països democràtics, com Corea del Sud, que difon informació molt sensible sobre els moviments de la gent i sobre amb qui han estat en contacte. Taiwan ha identificat els pacients que van demanar atenció mèdica perquè tenien símptomes d’una malaltia respiratòria i ha establert un sistema d’alerta amb els historials de viatge i la informació de les visites mèdiques. Singapur ha controlat els contactes dels casos confirmats. El dret a la privacitat, esvaït. Ningú sap si s’arribarà a tornar a tancar el geni tecnològic dins la llàntia. I les espases estan enlaire per si la crisi econòmica postepidèmia deriva en un xoc social.