Quaranta anys de reformes que han transformat la Xina

PequínAvui fa 40 anys de l’inici d’un dels processos de reformes i obertura més audaços de la història, que ha transformat la Xina i també l’economia mundial. El desembre del 1978 la Xina era un país empobrit que feia poc que acabava d’enterrar el seu líder, Mao Zedong, i intentava superar dolorosos experiments com la Revolució Cultural. Hi ha unanimitat en reconèixer el pragmatisme i la visió de futur que va tenir aleshores Deng Xiaoping per llançar una reforma econòmica que va transformar radicalment el país però va mantenir en el poder el Partit Comunista. Ho va fer en la reunió del comitè central que va començar el 18 de desembre. Quaranta anys després, Xi Jinping dirigeix el país. Avui farà un discurs que tots els mitjans xinesos retransmetran i amb el qual s’espera que doni un nou impuls a les reformes.

Una gran exposició s’ha inaugurat al Museu Nacional -situat en uns dels laterals de la plaça de Tiananmen- per commemorar aquesta important efemèride. Escolars, jubilats, militars vinguts de les províncies i tot tipus de gent hi fan cua cada dia per recordar el 40è aniversari de les reformes. Els adolescents repassen els panells amb la història d’una Xina en blanc i negre que no coneixen, on els trens eren lents i no existien els gratacels ni el conegut skyline de Xangai. A l’exposició hi ha una figura omnipresent: la de Xi Jinping, com si l’actual Xina en colors, de la qual se sent tan orgullós, fos obra d’ell i no pas de Deng Xiaoping. En definitiva, com si li volgués fer ombra.

Es tracta d’una Xina dels prodigis: els trens d’alta velocitat, la presa més gran del món, els ponts sobre el mar, els imprescindibles telèfons mòbils, el programa espacial que arribarà a la cara oculta de la Lluna o l’imponent i modern exèrcit xinès, amb portaavions i vaixells trencaglaç per conquerir l’Antàrtida.

Xi va arribar a la presidència de la Xina el 2013 i és el líder que ha concentrat més poder a les seves mans des de Mao. Aquest any el seu pensament s’ha incorporat a la Constitució del país, que ha sigut reformada per eliminar els límits de mandat i obrir-li la porta així a perpetuar-se en el poder.

De fet, la presidència de Xi s’ha caracteritzat per una ruptura amb el llegat de Deng, que va prioritzar la reforma econòmica sobre el control polític. Deng va liberalitzar l’economia i es va obrir a la inversió estrangera per modernitzar el país. A més va imposar una direcció col·legiada perquè hi hagués una contraposició de poders i així evitar els errors del maoisme, com el Gran Salt Endavant i la Revolució Cultural.

Quaranta anys després, les reformes no han anat acompanyades d’una obertura política. La Xina de Xi és més rica i mira cara a cara la primera economia del món, els Estats Units, reivindicant el seu paper a l’escena internacional. Però també comença a patir els efectes d’aquest desafiament en forma d’una dolorosa guerra comercial.

Un miracle econòmic

Els fruits del miracle econòmic són innegables. El 1979 el PIB de la Xina representava un 1,75% de l’economia mundial: era un país agrícola, pobre i tancat al món. Quatre dècades després l’economia xinesa aporta el 15% del PIB mundial. La Xina ha tingut una taxa mitjana de creixement anual del voltant del 9,5% i l’any passat va exportar béns i serveis per valor de 2,491 bilions de dòlars.

Prop de 800 milions de xinesos han sortit de la pobresa i es calcula que uns 400 milions es poden considerar de classe mitjana. Així mateix, l’esperança de vida ha passat dels 65,8 als 76,4 anys. Per cada cent llars urbanes a la Xina, hi ha una mitjana de 235 telèfons mòbils, 80,8 ordinadors i 37,5 automòbils, segons dades del 2017.

Pocs països poden presumir d’uns resultats tan indiscutibles, però el miracle xinès també té el seu costat fosc. El ràpid creixement s’ha fet sobre el deteriorament del medi ambient, i ha posat en perill la salut de la població. Les emissions de CO 2 es van multiplicar per cinc entre el 1980 i el 2014. Les desigualtats socials han augmentat, juntament amb el control social i les retallades de les llibertats. A la Xina de Xi Jinping l’estat del benestar encara és lluny i l’obertura política ni se l’espera.