¿Quanta gent més morirà per aquest enterrament?

JerusalemLa multitud onejava i s'arremolinava, com els remolins d’un oceà. Aixafats els uns contra els altres, centenars d’homes estiraven els braços cap al cos del rabí, intentant tocar el taulell en una mostra de devoció religiosa. Això era durant el pic del tercer tancament d’Israel, en un districte jueu ultraortodox situat a prop del cor de Jerusalem. Les reunions estaven prohibides. Les mascaretes eren obligatòries. Les taxes d’infecció creixien, sobretot entre grups ultraortodoxos com aquest. Però, tot i així, allà hi havia centenars de persones, la majoria amb la boca descoberta, que assistien a una processó funerària il·legal per un venerat rabí que havia mort pel coronavirus.

Per a aquests jueus profundament devots, l'assistència al funeral era un deure religiós i personal. Agafar breument la caixa del difunt i ajudar-lo simbòlicament en el seu pas d’aquest món a l'altre és un signe de respecte profund. Però per a la societat laica israeliana, i fins i tot per a alguns del món ultraortodox, aquest tipus de reunions de masses suposen una falta de respecte per als vius. "Què és més important? –es preguntava Esti Shushan, activista ultraortodoxa pels drets de les dones, després de veure imatges de la concentració–. ¿Anar als funerals i estudiar la Torà? O seguir viu?”

Es tracta d’una qüestió que canalitza un dels conflictes centrals de la pandèmia a Israel: l’espiral de tensió entre el corrent principal israelià i la creixent minoria ultraortodoxa, un grup aïllat de jueus altament religiosos, també coneguts com a haredim, que defuig els luxes de la modernitat en favor d’un intens estudi religiós. Quan va començar la pandèmia, un líder haredim va prometre que l'adhesió a la llei jueva salvaria els seus seguidors del virus. Al llarg de la història d’Israel, els haredim han estat participants reticents de la societat dominant, sovint prioritzant l’estudi de les Escriptures a les feines convencionals i el servei de l’exèrcit.

El coronavirus ha ampliat aquesta divisió. Des de l'inici de la pandèmia, parts de la societat ultraortodoxa s'han resistit a les restriccions i als protocols ordenats per l’estat secular per contrarestar el virus, i han preferit seguir el consell dels seus propis líders. Els haredim no són monolítics i molts s’han adherit fidelment a les mesures anticovid. Alguns líders haredim van indicar als seus seguidors que portessin mascaretes, que s’inscriguessin per rebre les vacunes i tanquessin els seus locals.

Però altres rabins no ho van fer, i algunes sectes ultraortodoxes van continuar celebrant casaments i funerals massius. Van mantenir obertes les escoles i sinagogues, malgrat que a la resta d'Israel estaven tancades. Alguns més radicals fins i tot es van revoltar contra les mesures i es van enfrontar amb la policia.

"És una disputa que està en marxa des de fa dècades", diu Eli Paley, president de l'Institut Haredi d'Afers Públics, un grup de recerca amb seu a Jerusalem. "Hi ha una tensió entre els haredim i la resta de la societat que toca les qüestions més profundes de la identitat jueva". "L'arribada del covid-19 ha fet que totes les tensions subjacents siguin encara més fortes", afegeix.

Al llarg de la pandèmia, el govern s'ha mostrat reticent a penalitzar els haredim que infringeixen els protocols antivirus. Els analistes argumenten que el primer ministre, Benjamin Netanyahu, té por de molestar els diputats ultraortodoxos de la seva coalició de govern.

Israel lidera el món en la campanya de vacunació pel covid-19 i se’l veu com a pioner del que podria ser un món postpandèmic. Però, malgrat l'augment de la taxa de vacunació, el país encara està a mesos de la normalitat: el nombre de contagis continua molt alt i entre els haredim és on n'hi ha més.

Rivka Wertheimer, una mestressa de casa haredim, de 74 anys, forma part de l’onada més recent de persones infectades. Fa poc una nit va estar a punt de morir. Dues ambulàncies estaven aparcades davant del seu estret apartament al nord de Jerusalem, preparades per portar-la ràpidament a l'hospital. Hi havia dos sanitaris a l'interior a punt per posar-la en una llitera. Una infermera va dir que només li quedaven hores de vida, tret que marxés ja cap a l'hospital. Però els Wertheimers no n'estaven segurs.

Durant més de tres setmanes, els set fills de la senyora Wertheimer l’havien cuidat a casa. Hasdei Amram, una de les organitzacions benèfiques haredim que proporcionen atenció mèdica a domicili a pacients amb coronavirus, havia enviat infermeres, dipòsits d’oxigen i medicaments al seu pis de la planta baixa. Sense confiança en els hospitals i la intervenció externa, la seva família es mostrava reticent a canviar de rumb fins i tot en aquell moment, quan la seva matriarca patia un altre efecte secundari del virus, una possible hemorràgia.

S’acostava la mitjanit. Les màquines d’oxigen es consumien. Per ajudar-los a decidir, la família va trucar a l’home en qui confien més que cap metge: el seu rabí. "Tothom sap que l'intel·lecte humà té un límit", va dir el Chaim, el fill gran de la senyora Wertheimer. "Quan consultem un rabí, li preguntem què és el que vol Déu". La ciència és valuosa, però per als haredim ocupa un segon pla davant de la fe, que regeix tots els aspectes de la vida de la seva comunitat.

Per veure com funciona aquest equilibri, cal anar cap al sud des de l’apartament de la senyora Wertheimer pels estrets carrers de l’enclavament ultraortodox de Mea Shearim. Aquest laberint de carrerons es va construir al segle XIX, abans de les primeres grans onades d’immigració sionista, i ha estat durant molt de temps un reducte dels ultraortodoxos. Alguns dels seus residents sempre han sigut escèptics respecte a l’estat israelià i la pandèmia ha donat un nou impuls a aquesta tradició.

En una gran ieixivà, o seminari, els estudiants es van reunir lliurement en clara violació de l’aturada governamental del sistema educatiu. A prop, centenars de haredim celebraven un altre funeral al carrer d'una víctima del coronavirus. Drets, entre una multitud atapeïda, bloquejaven el carrer. El rabí que encapçalava el funeral demanava sense gaire energia a la gent que es tapés la cara. La majoria no ho feia. Un home, Ezekiel Warszawa, de 32 anys, es va obrir camí entre la multitud demanant a la gent que rebutgés les mesures anticoronavirus. "Traieu-vos les mascaretes", els deia. El virus és un càstig de Déu, va dir, per l’incompliment dels jueus de les normes religioses. L'única cura és l'observança religiosa, deia. Diverses persones li van dir que marxés, i el rabí va recordar de nou que calia tapar-se la boca.

A tot el món haredim, hi ha una sensació generalitzada de ser incompresos. Molts se senten víctimes d’una doble vara de mesurar, en què es permet que els laics protestin en grans multituds davant del govern setmana rere setmana, però els ultraortodoxos són vilipendiats per fer funerals massius. També creuen que els crítics no entenen la importància que tenen per a la seva forma de vida l’estudi religiós, el lideratge rabínic i el dol dels morts.