Analista De Conflictes I ConsultorEl cercle viciós en què està instal·lada Centreamèrica, especialment l’anomenat Triangle Nord (Hondures, el Salvador i Guatemala), on la violència condiciona des de fa dècades la vida quotidiana dels seus ciutadans, torna a qüestionar una vegada més les polítiques impulsades pels seus governs per fer-hi front. Les xifres que any rere any presenten diferents organismes internacionals i regionals són explícites i incontestables. Només el 2015 va haver-hi més de 17.000 homicidis al Triangle Nord, un territori amb poc més de 30 milions d’habitants. A Espanya, amb una de les taxes d’homicidis més baixes del món, va haver-n’hi 303.
Les raons que expliquen el perquè d’aquesta situació són complexes i variades. Un origen: la deportació de milers de centreamericans en les dècades dels vuitanta i noranta des dels Estats Units, que van traslladar el fenomen de les bandes a les principals ciutats centreamericanes. El moment: una regió assolada per anys de guerres civils i crisis polítiques contínues. Una societat: marcada per la pobresa i la falta d’oportunitats.
Carrers militaritzats
Avui en dia, les bandes ( maras ), la presència cada vegada més notòria del narcotràfic mexicà, una policia altament corrupta i una militarització de l’espai públic condicionen gran part del dia a dia de part de la societat centreamericana. El clima d’inseguretat que viu el Triangle Nord ha posat contra les cordes la seva estabilitat política, social i econòmica, i amenaça d’estendre’s a la resta de la regió. Les estratègies de reducció de la violència impulsades pels governs centreamericans de diferent signe polític han fracassat.
Les raons d’aquest fracàs són diverses, principalment perquè l’enfocament s’ha basat quasi en exclusiva a donar una resposta política en clau de seguretat a un problema que, per contra, és social. La recent decisió del govern del Salvador de fer front al clima d’inseguretat i violència que assola el país (el Salvador actualment té la taxa d’homicidis més elevada del món) mitjançant la creació de nous cossos policials o la declaració de l’estat d’emergència a les presons confirmen que anem per mal camí.
Els governs centreamericans segueixen sense entendre que només amb polítiques de mà dura no acabaran amb la violència. Diferents organismes internacionals i regionals insisteixen que la violència només pot tallar-se abordant la salut pública.
I això implica que des d’ara mateix els governs centreamericans centrin els seus esforços en polítiques públiques en què els programes de prevenció de la violència juvenil i intrafamiliar, de resolució de conflictes i, especialment, de reducció dels nivells d’exclusió social siguin les línies principals de totes les administracions, en l’àmbit nacional i local. L’esperança és que es reprodueixin algunes de les experiències reeixides de reducció de la violència que han funcionat a escala municipal.
Els impactes de la violència
Les conseqüències d’anys de violència a la regió són variades i tenen un efecte directe sobre el desenvolupament de la població centreamericana. S’ha reduït significativament la qualitat de vida dels ciutadans, per exemple en coses tan quotidianes com la restricció de moviment o l’accés a espais públics. A determinades hores del dia ja no és possible fer activitats tan normals com jugar en pistes esportives o passejar pels carrers. L’impacte econòmic d’anys de violència és cada vegada més important, i llasta les economies centreamericanes en el seu desenvolupament i creixement, generant enormes pèrdues a la productivitat local i nacional o augmentant la despesa sanitària i de seguretat pública i privada.
Desplaçats per la violència
La violència també ha forçat el desplaçament de milers de persones que han hagut de fugir de les seves llars per evitar ser assassinades o extorquides. Durant aquests últims anys s’ha produït un augment dels desplaçaments interns (a Hondures, més de 200.000 persones han hagut de fugir de les seves llars a altres zones del país) i especialment dels desplaçaments regionals.
El 2014, l’anomenada crisi de menors migrants als Estats Units va posar sobre la taula el drama dels milers de centreamericans que intenten arribar a la seva frontera sud fugint de la violència. La llista de problemes que causa la violència és interminable. Centreamèrica té un problema, i la seva classe política és incapaç de fer-hi front.