Un grup crític amb Pyongyang reivindica l'assalt a l'ambaixada nord-coreana de Madrid

BarcelonaEl grup activista Cheollima Civil Defense (CCD), crític amb el règim de Pyongyang, ha reivindicat aquest dimecres l'assalt a l'ambaixada nord-coreana de Madrid del 22 de febrer. L'organització, que assegura que el règim de Kim Jong-un és una empresa criminal gegant, n'ha reivindicat l'autoria després que aquest dimarts l'Audiència Nacional hagi aixecat el secret de sumari del cas i hagi explicat que un grup de 10 persones, dirigides per Adrián Hong Chang –un ciutadà mexicà resident als Estats Units–, va entrar a l'ambaixada amb l'objectiu d'aconseguir material audiovisual que després hauria facilitat a l'FBI.

"Les ambaixades de tot el món administrades pel règim actual de Pyongyang no són com les dels governs legítims que busquen ajudar els interessos de la seva nació i respecten les normes internacionals. Les ambaixades i les oficines del règim són centres de narcòtics il·lícits, i de tràfic d'armament, mitjans per promoure la propaganda d'un règim totalitari que sistemàticament comet crims contra la humanitat", explica el grup dissident a la seva web. "[Les ambaixades i oficines de Corea del Nord] són plataformes de llançament de ciberatacs i robatoris globals, assassinats i segrestos, incloses les famílies dels mateixos diplomàtics", continua el CCD, que ha negat que la seva incursió a l'ambaixada de Madrid fos un atac violent.

Discrepància de relats

"En contra del que s'ha publicat, no va ser un atac. Simplement vam respondre a una situació d'emergència a l'ambaixada de Madrid. Vam ser convidats a entrar-hi i ningú va ser lligat ni apallissat", han defensat en referència a les informacions sorgides arran de la publicació de la investigació. "Tots els membres de l'ambaixada van ser tractats amb dignitat i amb la precaució necessària".

La investigació de l'Audiència Nacional diu, en canvi, que els assaltants "van començar a colpejar violentament els membres de l'ambaixada fins que van aconseguir reduir-los i immobilitzar-los". El mateix document també discrepa amb la versió del CCD quan assegura que no van utilitzar armes "per respecte a Espanya". Segons l'Audiència Nacional, es van utilitzar matxets, ganivets, barres de ferro i armes de foc simulades per intimidar el personal de l'oficina.

El CCD assegura que "no hi va haver altres governs involucrats o que fossin conscients" de l'operació, "ni va tenir relació amb la cimera de Hanoi" entre Corea del Nord i els Estats Units sobre desnuclearització que es va celebrar dies després.

A més, el grup assegura que té "proves que donen veracitat" al seu relat i que no pot compartir més informació de moment per garantir l'anonimat dels seus membres i evitar convertir-los en objectiu del règim nord-coreà.

Això sí, els dissidents admeten el contacte mantingut amb l'FBI nord-americà, però l'acusa d'haver trencat l'acord de confidencialitat i d'haver posat en perill els integrants del CCD.