“Avui a Budapest, demà a Varsòvia”, s’ha convertit en el crit de guerra de la dreta polonesa, que intenta recuperar el poder. Viktor Orbán és una figura admirada pel conservadorisme europeu més radical. La seva victòria, diumenge passat, escombrant l’oposició socialista i garantint-se un tercer mandat des de la força d’aquest règim autoritarista que s’ha construït a mida, el referma a Europa i a la regió. La victòria d’Orbán és el símbol més clar de la debilitat de la Unió Europea. La prova més evident del fracàs d’una UE que ni tan sols pot aconseguir que els seus propis membres defensin els valors que es vanta d’exportar amb el seu poder tou.
L’Orbán dissident del comunisme, que a la dècada dels 90 exercia de jove promesa liberal, ha protagonitzat, últimament, un acostament sonat a la Rússia de Vladímir Putin. La retòrica nacionalista de la gran Hongria -que reparteix passaports a les minories hongareses dels països veïns- acosta Orbán a les aspiracions expansionistes d’un Putin que també intenta estendre la seva influència més enllà de les línies traçades després de la caiguda del Mur. Els uneix, a més, un cert menyspreu per la decadència de l’Europa occidental. Una entesa segellada -en plena crisi per l’annexió russa de Crimea- amb un préstec milionari per part de Moscou perquè una empresa russa construeixi una nova central nuclear a Hongria. Alguns experts parlen del risc de putinització d’Orbán.
El desengany hongarès
Els hongaresos, com bona part dels seus veïns centreeuropeus, estan desenganyats d’una transició postsoviètica vestida de transformació liberal, però que va acabar afavorint les mateixes elits ben connectades de l’antic règim. La confiança en una UE que vetllaria per la seva democràcia s’ha diluït ràpidament enmig de la retòrica governamental contra la burocràcia de Brussel·les i els ulls clucs d’uns socis que han preferit dedicar-se a solucionar els seus problemes abans d’embrancar-se en una polèmica contra un col·lega incòmode. Orbán penalitza els inversors estrangers a Hongria però, a canvi, retalla el dèficit públic i aplica els seus propis programes d’austeritat. Ha atacat la llibertat d’expressió, la independència judicial i la del Banc Central hongarès, però la UE ha mirat cap a una altra banda. Cada amonestació de Brussel·les contra aquest país de línies difuses entre l’estat, el govern i el partit -Fidesz- ha arribat tard.
El Consell d’Europa ha denunciat aquesta setmana que Hongria és una “democràcia dirigida”. Quan el Parlament Europeu va intentar investigar les violacions de les llibertats polítiques, religioses i judicials que s’estaven cometent, Orbán va comparar aquesta intromissió amb la invasió d’Hongria per part de l’Imperi Otomà. El silenci de Brussel·les és insostenible i no fa més que reforçar un govern que està dinamitant la UE des de dins.