Putin i Xi Jinping fan pinya contra la "ideologia de Guerra Freda" de l'OTAN

BarcelonaEn ple ressorgiment de la diplomàcia de blocs, Rússia i la Xina han volgut exhibir aquest divendres un front comú inapel·lable davant de les "ingerències" d'Occident, i més concretament dels Estats Units. El president xinès, Xi Jinping, i el seu homòleg rus, Vladímir Putin, han firmat un comunicat conjunt en què insten els països occidentals a abandonar la "ideologia de Guerra Freda" i en què reclamen a l'uníson una garantia que l'OTAN no s'expandirà. D'aquesta manera, la Xina s'uneix a la principal exigència de Rússia per desescalar les tensions a la frontera ucraïnesa. A canvi, Moscou deixa clar que dona suport total al principi d'"una sola Xina" i s'oposa a la independència de Taiwan en qualsevol forma, considerant que l'illa és "una part inalienable" del gegant asiàtic.

Aquesta declaració conjunta l'han publicat durant la jornada d'inauguració dels Jocs Olímpics d'Hivern de Pequín, en què els dos mandataris s'han trobat per primera vegada cara a cara des que va esclatar la pandèmia del coronavirus. El text, en el qual exposen les seves posicions comunes sobre "democràcia, ordre, desenvolupament i seguretat", no fa cap referència clara a l'actual crisi a Ucraïna, però sí que deixa clar que la Xina dona suport a les propostes de Rússia per "crear garanties de seguretat legalment vinculants a llarg termini a Europa", fent referència, doncs, a les demandes de Moscou als Estats Units i l'OTAN.

Els dos països han manifestat la seva preocupació davant "l'avenç dels plans dels Estats Units per desenvolupar una defensa global antimíssils i desplegar els seus elements en diverses regions del món", i han deixat clara la seva oposició a una possible ampliació de l'Aliança Atlàntica, a la qual han demanat que abandoni la seva "interpretació ideològica pròpia de la Guerra Freda" i que respecti "la sobirania, la seguretat i els interessos d'altres països".

La declaració constata que totes dues potències s'oposen a les "ingerències de forces externes" en els seus afers interns. A més, afegeixen que estan "seriosament preocupades pels greus reptes en seguretat internacional" i reafirmen el seu "fort suport mutu per a la protecció dels seus interessos fonamentals, la sobirania estatal i la integritat territorial". A més de les referències indirectes a les tensions a Ucraïna, el text també fa al·lusió a l'aliança entre Austràlia, el Regne Unit i els Estats Units (coneguda com a AUKUS) i, en particular, a la cooperació en l'àmbit dels submarins de propulsió nuclear. "Rússia i la Xina creuen que aquestes accions són contràries als objectius de seguretat i desenvolupament sostenible de la regió Àsia-Pacífic, augmenten el perill d'una cursa armamentística a la regió i comporten greus riscos de proliferació nuclear", sosté.

Més gas rus per a la Xina

Putin també ha aprofitat el viatge a Pequín per anunciar un nou contracte de 30 anys per subministrar més gas rus a la Xina a través d'un nou gasoducte, amb la qual cosa reforcen una aliança energètica enmig de les recurrents amenaces dels Estats Units i la UE de tallar les exportacions a Europa. Rússia ja envia gas a la Xina a través del seu gasoducte Power of Siberia, que va començar a bombejar gas el 2019, i també a través de vaixells que transporten gas natural liquat. L'any passat Rússia va exportar 16.500 milions de metres cúbics de gas a la Xina.

El Kremlin ha informat també que els dos presidents han discutit la necessitat d'ampliar el comerç en monedes nacionals, a causa de la imprevisibilitat que envolta l'ús del dòlar. El president dels Estats Units, Joe Biden, ha dit que les empreses russes podrien quedar-se sense la possibilitat de comerciar amb dòlars com a part de les sancions si s'acaba produint una invasió d'Ucraïna.