Com Putin ven la guerra als russos: "No hi ha guerra"

MoscouA Rússia, no hi ha “guerra” contra Ucraïna. A Rússia, ningú ha “envaït” Ucraïna. Al contrari. L'exèrcit rus, sota les ordres de Vladímir Putin, simplement ha acudit a ajudar els seus aliats i amics del Donbass en una “operació militar especial” per combatre els "drogoaddictes i neonazis" que formen el govern de Kíev. Això és el que tots els mitjans russos han de dir si no volen fer enfadar el Kremlin i, per tant, exposar-se a multes i sancions del Roskomnadzor, el servei federal de supervisió de telecomunicacions, TIC i mitjans de comunicació. L'expressió "operació militar especial" la va fer servir Putin el 24 de febrer, quan en un discurs duríssim declarava la guerra a Ucraïna. Perquè de guerra sí que n'hi ha.

Complir aquestes imposicions del Kremlin no és un problema per als mitjans oficialistes, que únicament parlen de la guerra seguint les directrius que envia Putin. És el cas, per exemple, del Canal 24 hores, que dona veu a experts que, sobretot, analitzen les possibles conseqüències de les sancions occidentals i presenten Europa i els Estats Units com a provocadors d'aquesta situació. La invasió russa no ocupa l'espai mediàtic que ocupa als mitjans d'aquí. No s'hi fa gaire èmfasi i es barreja amb notícies que acaben buscant dues coses: emfatitzar els encerts de Rússia (per exemple, que és el principal exportador de pal·ladi del món) o subratllar els problemes dels altres (la pujada de preu de l'electricitat a Espanya). Quan hi apareixen rètols sobre la situació que es viu a Ucraïna, expliquen que "l'operació militar especial" és per fer caure els "neonazis ucraïnesos armats que es comporten com terroristes" o que els "ultranacionalistes ucraïnesos porten els combats als barris de Kíev, aconsellats per agents estrangers, entre ells els Estats Units".

Al Pervii Kanal, també de propietat estatal, ja s'escalfava l’ambient per a la guerra des de feia setmanes. Al late show de Vladímir Soloviov, periodista i propagandista sancionat per Occident, es discutia com repartir el territori ucraïnès amb els diferents convidats. En un mapa, es veia com es dividia Ucraïna en tres parts, una per a Polònia (de color groc), una per a Rússia (de color blanc) i una darrera per a Kíev, que perdria la major part del seu territori. Entre la premsa escrita, el missatge també és clar. Mitjans com Komsomolskaia Pravda treuen declaracions de suposats soldats ucraïnesos que s’han rendit als russos i que diuen: “El que és important és tenir un bon govern perquè la gent visqui”, insinuant que el de Volodímir Zelenski no ho és. No són els únics mitjans que han tret testimonis similars.

A Ucraïna hi ha guerra

En la mateixa advertència de les autoritats russes per fer servir els termes “correctes”, s’ha assenyalat una desena de mitjans independents que no compleixen el que es demana. Aquesta acusació ha anat directa contra capçaleres opositores com Meduza, Mediazona, Dozhd i Novaia Gazeta, entre d’altres. La major part dels esmentats ja estan etiquetats com a agents estrangers per les autoritats russes, una expressió de la Guerra Freda amb evidents connotacions negatives.

El més important i conegut, Novaia Gazeta, està dirigit pel premi Nobel de la pau Dmitri Muràtov. Quan va rebre el guardó, el mateix Vladímir Putin ja el va advertir que “no fes servir el premi com a escut per violar les lleis russes”. Lleis com la que impedeix que públicament es pugui expressar que Rússia hauria de cedir part del seu territori a altres països, amb penes de fins a 10 anys de presó. La portada de Novaia Gazeta va titular amb valentia i contundència “Rússia bombardeja Ucraïna” a l’edició de l'endemà a l’inici de la guerra, a més de tenir la meitat del diari en rus i l’altra en ucraïnès.

Per poder convèncer els russos que la guerra contra Ucraïna era necessària, ha calgut una campanya de desprestigi, que es va accentuar en les darreres setmanes prèvies al conflicte. Segons explica a l'ARA el periodista ucraïnès i cofundador de la plataforma de Fact Checking Ievhen Fedtxenko, “la guerra de desinformació de Rússia contra Ucraïna va començar el 2014”, l'any de l’Euromaidan. Aquesta campanya de desinformació tenia, principalment, tres focus: Ucraïna, Rússia i la resta del món. Dins de territori ucraïnès es buscava “escampar la incertesa i el caos” per perjudicar el govern i afavorir les opcions de Moscou en un territori que Putin sempre s'ha sentit seu. A dins de Rússia, l'objectiu era “fer la societat russa més bel·licosa, que tendís a prendre la via militar en els conflictes”. I a l’estranger, el que es volia era “crear una imatge negativa d’Ucraïna per guanyar adeptes davant un possible atac del Kremlin". Un atac que s'ha acabat fent realitat.