Putin suavitza la polèmica reforma de les pensions

MoscouVladímir Putin va trencar ahir el seu silenci sobre la controvertida reforma del sistema de pensions que s’està estudiant a Rússia, que preveu allargar l’edat de jubilació, i va anunciar una sèrie de mesures per suavitzar-la i que beneficiaran sobretot les dones. D’aquesta manera, el cap del Kremlin intenta apaivagar el descontentament popular amb aquest projecte de llei que ha provocat una onada de protestes i que ha fet caure els índexs de popularitat del president i del govern.

En un missatge a la nació emès per la televisió -el format que utilitza per fer els anuncis importants, felicitacions o per reaccionar a les males notícies-, Putin es va tornar a presentar com l’home fort que sap com dirigir el destí de Rússia. Va aclarir que, encara que ell estigui en contra de la reforma, és inevitable fer-la perquè no s’acabin els diners del fons de pensions i també per poder augmentar-les.

El punt més controvertit de la reforma, que la cambra baixa del Parlament ja va aprovar en primera lectura, és el que preveu augmentar progressivament l’edat de jubilació en 5 anys per als homes (dels 60 als 65) i en 8 per a les dones (dels 55 als 63). Putin proposa ara als legisladors que la de les dones s’augmenti només 5 anys i argumenta així la proposta: “El tracte a Rússia a les dones és especial, se les cuida. Entenem que no només treballen en el seu lloc de treball principal, sinó que com a norma general carreguen amb tota la casa, amb la cura de la família, l’educació dels fills i la preocupació pels nets”.

El president rus també va anunciar mesures adreçades a les mares de famílies nombroses, que es podran jubilar entre tres i cinc anys abans en funció de quants fills tinguin. “Si la dona té tres fills, es podrà jubilar tres anys abans del que li tocaria; si en són quatre, quatre anys abans, i per les que tinguin cinc fills o més tot continuarà com fins ara, es podran jubilar als 55 anys”.

Putin manté l’edat de jubilació dels homes prevista en el projecte de llei als 65 anys i no als 60 com fins ara perquè “el desenvolupament demogràfic i les tendències del mercat laboral i una anàlisi objectiva de la situació demostren que no es pot postergar més”. A Rússia l’esperança de vida, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, és de 66 anys per als homes i de 77 per a les dones. Segons el ministeri de Sanitat rus, des del 2005 l’esperança de vida ha augmentat en 7,2 anys.

Durant el període de transició de posar en marxa la reforma, el president rus proposa que els ciutadans es puguin beneficiar del sistema actual de descomptes en els impostos sobre la propietat i de la terra, de transport públic gratuït, i de subvencions per als serveis comunitaris o per a la compra de medicaments a partir de l’edat que estableix la legislació vigent. Putin també ofereix defensar els treballadors en edat de prejubilació de les arbitrarietats de les empreses i establir sistemes de reciclatge formatiu perquè puguin obtenir noves qualificacions.

El cap del Kremlin també va explicar que preveu conservar alguns subsidis i condicions especials de jubilació per als treballadors d’algunes professions, com ara els miners o els operaris de les indústries químiques, i als ciutadans residents en els anomenats pobles autòctons poc habitats del nord del país.

En el projecte de llei, segons les informacions que s’han fet públiques, no es diu res d’augmentar l’edat de jubilació dels militars i de funcionaris de cossos de seguretat, els coneguts com a silovikí. Putin tampoc no en va comentar res ahir. Els experts apunten que aquest tema se silencia expressament per no generar més descontentament per les desigualtats de condicions, ja que en molts casos aquests col·lectius es poden jubilar després de 20 anys de servei cobrant el 50% del sou. La pensió mitjana dels militars és d’uns 24.000 rubles (303 euros al mes) mentre que la mitjana a Rússia és de 14.000 rubles (177 euros, segons el canvi d’ahir i després de la devaluació d’aquesta setmana).

Una altra característica de la societat russa és que molta gent cobra la pensió però continua treballant o bé perquè vol o perquè la pensió és insuficient per viure. Per exemple, la majoria de les dones que treballen com a vigilants de sales de museu, del transport públic o de lavabos públics estan oficialment jubilades. Així mateix, molts exmilitars i policies treballen de vigilants de seguretat.

A principis d’estiu l’anunci de la reforma del sistema de pensions va caure com una galleda d’aigua freda al cap de milions de russos quan el país tenia l’atenció posada en el Mundial de futbol que acabava de començar a Rússia. En aquell moment es van prohibir les manifestacions a Moscou, Sant Petersburg o a les altres nou ciutats seus de la competició. Però de seguida que el joc es va acabar ja es van començar a veure protestes, la majoria no autoritzades, en què els manifestants sancionaven el govern rus amb targetes vermelles. Els manifestants consideren que el govern roba i que no ha sabut gestionar la gran riquesa d’hidrocarburs i altres matèries primeres que té el país. Es preveu que aquest diumenge hi hagi una gran manifestació contra la reforma a Moscou i a altres ciutats russes, organitzades per moviments d’oposició d’esquerres.

Maniobres militars sense precedents

Rússia farà les maniobres militars més grans des del final de la Guerra Freda. Els exercicis tindran lloc de l’11 al 15 de setembre a la Sibèria oriental i l’extrem orient rus, amb el desplegament de gairebé 300.000 soldats i la participació d’unitats dels exèrcits de la Xina i Mongòlia. En l’operatiu hi participaran més de mil avions i helicòpters i dues de les flotes russes. L’any passat a les maniobres només hi van participar 12.700 soldats.