Putin se sent ignorat i acusa els EUA d'atiar el conflicte a Ucraïna

MoscouPutin ha reaparegut en públic per primer cop des del 2021 i ha trencat així el silenci que havia mantingut des de la intensificació del conflicte a Ucraïna. El missatge ha sigut clar. El president rus ha criticat que Occident, especialment els Estats Units, està ignorant les demandes de Rússia pel que fa a la seguretat a Europa Oriental. "Els Estats Units han ignorat les nostres principals demandes", ha subratllat l'home fort del Kremlin durant la roda de premsa posterior a la seva reunió amb el primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán. També ha apuntat Kíev, a qui acusa de l’escalada militar a la frontera entre els dos països. “A l’amenaçar la Federació Russa, Kíev està posant en perill la seva integritat”, adverteix Putin, que també ha apuntat que Washington està atiant el conflicte.

El mandatari ha tornat a remarcar les seves tres grans condicions per rebaixar la tensió: la tornada de l'OTAN a les fronteres del 1997 (n’haurien de sortir tots els països d’Europa Oriental com Hongria o els bàltics), la garantia per escrit que no es desplegaran armes a prop de les seves fronteres i l’acatament dels punts de la Declaració d’Istanbul del 1999, fent èmfasi en el principi que implica que cap país es reforçarà en detriment d’un tercer. En aquest últim punt també es menciona que totes les nacions són sobiranes d’aliar-se amb altres. Una menció recurrent és la suposada promesa de l'OTAN de no expandir-se cap a l’est, cosa que haurien desmentit líders com Mikhaïl Gorbatxov en públic.

Fa setmanes que el president rus està obsessionat pel perill que suposaria per a Rússia l’entrada de Kíev a l'Aliança Atlàntica. "Diuen que Ucraïna hauria de ser acceptada a l’OTAN i està escrit en documents oficials que Kíev vol recuperar Crimea militarment. Imaginem, doncs, que Ucraïna, sent part de l’OTAN, ataca Crimea. Aquest és territori sobirà rus. ¿Hauríem de lluitar contra tot el bloc de l’aliança, llavors?", es preguntava Putin, que no ha descartat continuar negociant per trobar una manera d'evitar "més amenaces" per a "la Federació Russa, Ucraïna i la Unió Europea". Perquè això passi, ha insistit, s'han d'escoltar les seves propostes.

Trucada entre Blinken i Lavrov

D'altra banda, aquest dimarts el secretari d’Estat estatunidenc, Antony Blinken, ha parlat per telèfon amb Serguei Lavrov, ministre d’Assumptes Exteriors rus. Durant la conversa, d’uns 30 minuts, no s'han llimat aspreses després d’una tensa reunió del Consell de Seguretat de les Nacions Unides dilluns. Tots dos governs han volgut vendre la trucada com a productiva en el camí diplomàtic per rebaixar la tensió a Ucraïna. Això sí, des de Washington s'ha reiterat el missatge que una nova invasió russa tindria conseqüències ràpides i greus. Blinken, de fet, ha demanat al seu interlocutor que si Putin “no vol una guerra o un canvi de règim”, que retiri les tropes desplegades al llarg de la frontera russo-ucraïnesa, on la Casa Blanca calcula que hi ha, com a mínim, 100.000 soldats. La resposta de Lavrov: “Avui he confirmat a Antony Blinken que aquest és un tema que no permetrem que se li tregui importància i insistirem en tenir una conversa honesta i una explicació de per què Occident no vol complir amb les seves obligacions o només ho vol fer pel seu propi benefici”.

El ministre rus també ha recordat que les tropes són en “territori rus”, tot i que, segons estimacions nord-americanes, a part dels 100.000 soldats en territori rus Moscou també ha desplegat prop de 30.000 efectius en territori bielorús. Des de Washington també s'assegura que Rússia ja té preparats i desplegats metges i hospitals de campanya al voltant de la frontera amb Ucraïna.

Sigui com sigui, el to de retrets i amenaces entre bàndols continua sent especialment perillós. La població ucraïnesa observa amb cert recel com els tambors de guerra sonen cada cop més fort al seu país. Molts no se'ls creuen. O consideren que no és cap novetat, o que s'estan exagerant. Però aquest dimarts, i durant la visita del primer ministre britànic, Boris Johnson, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, avisava i apujava, també, el to: "Aquesta no serà una guerra entre Ucraïna i Rússia; serà una guerra europea, una guerra en tota regla".