Putin posa en alerta màxima les forces de dissuasió nuclear

Enviada especial a Lviv (Ucraïna)El president rus, Vladímir Putin, apuja l'aposta i aquest diumenge ha ordenat posar en alerta màxima les seves "forces de dissuasió" nuclears. Després de quatre dies d'ofensiva sobre Ucraïna, les seves tropes no han aconseguit ni prendre Kíev ni avançar gaire més enllà dels territoris que ja controlava des del 2014, mentre que el balanç de víctimes creix i Rússia queda cada dia més aïllada del món. Alhora, el Kremlin ha acceptat una reunió sense condicions amb una delegació ucraïnesa, en principi aquest dilluns, que serà el primer contacte des de l'inici de la invasió.

En una reunió amb el seu ministre de Defensa, Putin ha assegurat que "els països occidentals no només prenen mesures hostils contra el nostre país en la dimensió econòmica –em refereixo a les sancions il·legals que tothom coneix molt bé–, sinó que els màxims responsables dels principals països de l'OTAN també es permeten fer declaracions agressives sobre el nostre país. Per tant, he donat l'ordre al ministeri de Defensa i al cap de l'estat estratègic de seguretat que posin les forces de dissuasió en alerta especial". Les forces de dissuasió de Rússia estan formades per les forces nuclears, incloent-hi els míssils intercontinentals, així com les forces no nuclears i les defenses antimíssils i antiaèries. El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ho ha considerat una "retòrica perillosa" i ha parlat de "comportament irresponsable".

Trobada a la frontera amb Bielorússia

La reunió entre les delegacions russa i ucraïnesa es farà a la frontera entre Bielorússia i Ucraïna. Contràriament al que volia el Kremlin, la trobada és "sense condicions", segons ha apuntat el president ucraïnès Volodímir Zelenski. "Ja sabem què ha fet Putin a Síria, també ens deien que no gosaria bombardejar Kíev", explicava aquesta tarda a l'ARA Anna Volda, una pensionista de Kíev que ha buscat refugi a la ciutat de Lviv, a tocar de la frontera amb Polònia.

El lloc de la trobada havia generat polèmica. Rússia proposava Bielorússia, però evidentment Kíev s'hi ha negat, perquè el país d'Aleksandr Lukaixenko, soci de Putin, és còmplice de l'agressió russa contra Ucraïna. La majoria dels avions russos que bombardegen Ucraïna surten de Bielorússia, i justament avui el règim de Minsk havia amenaçat d'involucrar-se també en la guerra amb les seves forces, com ha fet ja Txetxènia.

Poc després de confirmar-se la trobada, el ministre d'Afers Exteriors d'Ucraïna, Dmitró Kuleba, ha assegurat que el país "no capitularà ni entregarà ni un mil·límetre del seu territori". "Escoltarem el que vulgui dir Rússia [...] i direm el que pensem d'aquesta guerra", ha dit el cap de la diplomàcia ucraïnesa. La reunió se celebrarà a la frontera, prop de la central nuclear de Txernòbil, que va caure fa uns dies sota control de les forces russes.

Rússia avança poc

Més de 72 hores després de l'inici de l'ofensiva, Rússia no ha aconseguit controlar Kíev ni cap de les grans ciutats: hi ha combats a Khàrkiv, la segona ciutat del país, a només 40 quilòmetres de la frontera amb Rússia, i també a Odessa, Mariúpol i Kherson, però segueixen sota control ucraïnès, igual que Lviv i Dnipró, una de les capitals industrials. Si el pla de Putin era una ofensiva llampec, per ara no s'ha materialitzat. Les tropes russes han conquerit territoris al nord, des de Bielorússia; al sud, des de Crimea, i a l'est, des del Donbass. La defensa antiaèria ucraïnesa s'ha mostrat sorprenentment efectiva i això ha impedit els plans de fer aterrar tropes russes aerotransportades en territori ucraïnès. El comandament general assegurava aquest diumenge que "ocupar pobles petits i els sistemes de comunicació és la principal tàctica de l'ocupant, mentre que el seu principal objectiu, que és prendre Kíev, està resultant infructuós".

Kíev assegura que el seu exèrcit ha mobilitzat ja 100.000 voluntaris que s'han ofert per defensar el país. Com Víktor Kiríliuk, un advocat de 47 anys, pare de dues criatures, que ahir feia cua en un dels centres de reclutament de Lviv per allistar-se. "No tinc formació militar, però penso que puc ser útil, tots ho podem ser. Estic disposat a anar allà on m'enviïn". Quan li preguntem per la desproporció entre la capacitat militar d'Ucraïna i l'exèrcit rus, es mostra confiat: "Segur que resistirem, segur que guanyarem, no en tinc cap dubte". El ministeri de Defensa del Regne Unit precisa que les tropes russes tenen dificultats logístiques d'abastiment a l'avantguarda quan s'endinsen dins de territori ucraïnès, informa Quim Aranda. A més, els tancs russos s'estan trobant amb la famosa raspútitsa, el terreny enfangat pel desglaç, perquè les temperatures són més elevades que de costum. El canvi climàtic està jugant, segons sembla, a favor dels ucraïnesos.

Les autoritats ucraïneses asseguren que han mort 4.300 soldats russos a Ucraïna i que 200 han estat fets presoners, unes xifres impossibles de verificar, i més tenint en compte que el Kremlin tracta com a secret d'estat la informació sobre les seves baixes militars, sota pena de presó. Kíev assegura que han abatut 16 avions, 18 aeronaus, 102 tancs, 540 vehicles d'infanteria i un sistema de míssils Buk-1. Les autoritats ucraïneses no han actualitzat per ara el balanç de víctimes de dissabte, que s'elevava fins a 198 morts, entre civils i militars, incloent-hi tres criatures.

A banda d'atacs a infraestructures civils com escoles, hospitals o conduccions d'aigua, Kíev alerta de greus danys ambientals, com l'atac amb míssils de dissabte a una refineria a la ciutat de Vassilkiv, al sud de Kíev, que va generar emissions de gasos tòxics. Segons l'Agència de Refugiats de l'ONU, 368.000 persones han fugit d'Ucraïna als països veïns o a zones interiors de la mateixa Ucraïna, tot i que calculen que, si l'escalada continua, poden arribar a ser quatre milions.