La invasió total d'Ucraïna passa per Lukaixenko

MoscouBielorússia és un còmplice necessari, gairebé essencial, per a la invasió russa. I podria implicar-se encara més en els assumptes del seu veí, sempre seguint els dictats del Kremlin. Un dels principals punts de les esmenes a votar en el referèndum constitucional que s'ha celebrat aquest diumenge a Minsk és abolir l’apartat que defineix les terres d'Aleksandr Lukaixenko com a país “lliure d’armes nuclears”. Això suposa que a partir de la implementació d’aquesta nova Constitució, es podrien desplegar projectils nuclears russos al territori. Però mentre aquest diumenge es votava aquest referèndum –que ha tingut un resultat de 65% a favor i 10% en contra–, a ningú se li escapava que Bielorússia ja fa dies –i mesos– que té un paper actiu en la invasió russa sobre Ucraïna llançada per Vladímir Putin.

Prop de 30.000 soldats russos s’han desplegat allà, a la frontera bielorussa amb Ucraïna, on en teoria van anar per fer maniobres. El temps ha demostrat que l’ofensiva del nord, que ha conquerit Txernòbil i ara amenaça Kíev, ha sortit en part d’aquest país. Molts dels avions russos que bombardegen Ucraïna s'enlairen des de terres bielorusses. També s'enlairen míssils. I es tem que aviat les forces armades bielorusses comencin a atacar Ucraïna, com s'especula que ja ho estan fent les tropes de Txetxènia. Fa uns anys, Aleksandr Lukaixenko va assegurar davant del periodista ucraïnès Dmitri Gordon que mai soldats russos atacarien Ucraïna a través de Bielorússia.

Però Lukaixenko té un deute molt gran amb Putin, a qui ha anomenat en més d’una ocasió “germà gran”. El seu futur al capdavant de Minsk, de fet, depèn en gran part del que es decideixi des de Moscou. Davant les protestes del 2020 contra el líder bielorús, després d’unes eleccions titllades per l’oposició de fraudulentes, el suport rus va ser imprescindible per aguantar el seu règim. Tant el rebuig d’Occident com la pressió interna van ser pal·liades per Moscou, i Lukaixenko va endeutar-se encara més amb Putin.

"Mode especial de combat"

Minsk també ha volgut ser, una vegada més, part activa de les negociacions de pau. Ja anteriorment es van firmar els Acords de Minsk I i II, tot i que aquest cop es reuniran a la frontera amb Ucraïna. Zelenski havia refusat fer-ho a la capital bielorussa, ja que no la considera un terreny neutral i temia per la integritat dels seus representants.

Lukaixenko, igual que Putin, també està venent la seva pròpia visió del que passa a Ucraïna. Si Putin obliga els mitjans de comunicació russos a obviar la paraula "guerra" i optar per "operació militar especial", Lukaixenko ha fet una petició a les empreses estatals: que obliguin els seus treballadors a signar documents on es comprometen a no parlar de la guerra, ni tan sols a casa. Qualsevol manifestació en contra de la invasió a Ucraïna és reprimida amb força i violència per part de les autoritats bielorusses.

A Occident preocupa que, arran del referèndum, Rússia pugui desplegar míssils nuclears i altres armes en territori bielorús. Lukaixenko ja havia plantejat aquesta mesura en alguna ocasió, però fins ara havia sigut rebutjada pel Kremlin. Però ara el context és totalment diferent, i més després que aquest diumenge hagi activat "en mode especial de combat" el seu arsenal nuclear. S'haurà d'esperar alguns dies per conèixer el resultat de la votació, però, com passa al règim de Lukaixenko, el que diran les urnes és totalment previsible. Sortirà el sí, l'opció que defensa el president.

Més Lukaixenko

Mentrestant, entre les esmenes que els bielorussos podran votar, sense observadors, hi ha altres punts importants. Sobretot, allargar encara més el temps de regnat d’Aleksandr Lukaixenko, que acumula gairebé 28 anys. La nova Constitució, doncs, li donarà marge per poder governar, com a mínim, fins al 2035. Tot i que es restableix el mínim de mandats, es reinicia el compte; per tant, es podria presentar de nou als comicis presidencials del 2025 i 2030.

I qualsevol que vulgui competir amb el líder bielorús, haurà de complir uns requisits: no pot haver viscut temporalment a l’estranger. Així en queden fora opositors com Sviatlana Tikhanóuskaia, que viu a Lituània, Valery i Veronika Tsepkalo, Pavel Latuixka (Polònia) i Svetlana Aleksiévitx, que es troba a Alemanya. Així, la major part de l’oposició no podrà presentar-se a les pròximes eleccions, ja que als altres noms coneguts pel seu paper contra l’autòcrata bielorús s’hi sumen els empresonats Víktor Babriko (pena de 15 anys de presó per frau fiscal), Siarhei Tsikhanouski (18 anys de presó per “incitar a disturbis”) i Roman Protassévitx (arrest domiciliari).