BarcelonaEstablir un diàleg amb els talibans hauria de ser una prioritat per a la comunitat internacional un cop els milicians islamistes han recuperat el control de l'Afganistan. Hi han coincidit el president de Rússia, Vladímir Putin, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, que aquest divendres s'han reunit a Moscou amb la crisi afganesa com un dels principals punts de l'ordre del dia. "Els talibans controlen pràcticament tot el territori del país, inclosa la capital. Aquesta és la realitat, i és en això que s'ha de basar la nostra anàlisi de la situació", ha dit Putin, que ha afegit que Rússia, els Estats Units i la Unió Europea han d'unir esforços per "donar suport a la població afganesa", "normalitzar la situació al país" i "establir-hi bones relacions". "Hem d'impedir la destrucció de l'estat afganès", ha avisat. Merkel, per la seva banda, ha admès que el diàleg amb els talibans serà imprescindible per facilitar la sortida del país d'aquelles persones que estan amenaçades.
Tot i aquesta coincidència, els dos líders han fet lectures molt diferents de la intervenció militar al país que han liderat els Estats Units durant els últims vint anys. Merkel ha reconegut que la missió "ha fracassat" en el seu objectiu de millorar les condicions de vida dels afganesos (i, especialment, de les afganeses), però ha defensat que ha tingut "alguns efectes positius" pel que fa a la lluita contra el terrorisme.
En canvi, en opinió de Putin, el "fracàs" de la intervenció nord-americana i dels seus aliats de l'OTAN hauria de servir de "lliçó" per al món occidental, a qui ha acusat de voler "imposar el seu model ignorant la història i la cultura" de l'Afganistan. "Coneixem molt bé l'Afganistan i sabem com és de contraproduent intentar imposar-hi models d'organització política i social estrangers. Experiments com aquest mai no han tingut èxit", ha avisat el president rus, i ha afegit: "Molts polítics occidentals s'han adonat ara que no es poden imposar als altres els teus estàndards de comportament polític i d'organització social, perquè cada poble té les seves especificitats culturals, religioses, les seves pròpies tradicions. T'agradi o no, has de donar a aquests pobles el dret de definir el seu futur, de triar el seu destí, independentment de quant de temps triguin a democratitzar-se". Merkel li ha respost que l'objectiu de la intervenció militar no era "imposar cap posició a ningú". "Vam poder comprovar directament que les dones i nenes de l'Afganistan estaven molt contentes de poder anar per fi a l'escola, i ara estan decebudes perquè els poden prendre aquesta oportunitat", ha dit.
Ucraïna i el gas
Si en alguna cosa han mostrat bona sintonia Putin i Merkel ha sigut en la necessitat de completar la construcció del gasoducte Nord Stream 2, que ha de permetre fer arribar gas rus a Alemanya i, des d'allà, a la resta d'Europa. La cancellera ha remarcat que no es tracta d'un projecte bilateral sinó "internacional", i que estarà en funcionament l'any 2024. Segons Putin, de fet, només falten 15 quilòmetres de canonades per completar-lo.
El projecte havia generat molts recels als Estats Units, però aquest divendres Putin s'ha esforçat a desvincular-lo de cap connotació geopolítica i l'ha presentat com una qüestió exclusivament "comercial" que, a més, és més modern, més net i 2.000 quilòmetres més curt que l'actual gasoducte que creua Ucraïna. Aquest país (que té un conflicte obert amb Rússia pel control de la península de Crimea i de la regió del Donbass) tem veure's perjudicat per la posada en funcionament de la nova canonada, que li impediria continuar cobrant peatge pel transport del gas a través del seu territori. Putin, però, s'ha compromès davant Merkel a complir totes les obligacions recollides a l'actual contracte de trànsit amb Ucraïna, que venç el 2024, i a continuar fent servir aquesta ruta fins i tot després que s'hagi inaugurat el Nord Stream 2. En aquest punt, però, el president rus ha posat la pilota a la teulada dels països europeus: el volum de gas que Rússia enviï a través d'Ucraïna dependrà, ha dit, de la demanda d'aquest combustible que hi hagi al sud d'Europa.
L'OTAN vol més temps per a l'evacuació
Els ministres d'Exteriors de diversos països membres de l'OTAN han demanat ajornar el termini del 31 d'agost per completar la retirada de tropes de l'Afganistan, amb l'objectiu de poder evacuar més persones del país. Els Estats Units mantenen formalment aquesta data (malgrat que el president Joe Biden ja va obrir la porta a canviar-la si era imprescindible), però molts dels seus aliats han pressionat per allargar el termini en una reunió d'urgència per videoconferència aquest divendres. "El nostre objectiu és treure el nostre personal, la gent que ha treballat per a l'OTAN, els aliats i els països socis, però també afganesos", ha dit el secretari general de l'Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg. Un portaveu de l'organització ha assegurat que des que els talibans van entrar a Kabul, diumenge, més de 18.000 persones han sigut evacuades del país a través de l'aeroport de la capital. En aquest sentit, Stoltenberg ha indicat que els contactes "tàctics" que alguns països han establert amb els talibans són "necessaris" per facilitar aquesta evacuació, i ha subratllat que això no equival a un reconeixement diplomàtic del nou règim.
Stoltenberg també ha anunciat que l'OTAN durà a terme una "avaluació exhaustiva" de la seva actuació a l'Afganistan, després que les tropes que l'Aliança ha estat entrenant durant dues dècades hagin sucumbit gairebé sense presentar resistència davant l'ofensiva talibana. En tot cas, el secretari general ha defensat la continuïtat de l'organització, ja que, segons ha dit, el "vincle transatlàntic" és clau per plantar cara a les amenaces que representen Rússia i la Xina.
![Milers de persones esperen a l'exterior de l'aeroport militar de Kabul per embarcar en un vol d'evacuació](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
