Putin ofereix ajuda a Lukaixenko per resoldre "els problemes" de Bielorússia

BarcelonaEl president rus, Vladímir Putin, ha expressat al seu homòleg bielorús, Aleksandr Lukaixenko, la seva disposició a ajudar-lo a resoldre "els problemes" de Bielorússia d'acord amb el "pacte militar col·lectiu" entre els dos països. Putin ha mantingut una conversa telefònica amb Lukaixenko aquest diumenge per segon dia consecutiu i coincidint amb la celebració de les manifestacions més multitudinàries que han tingut lloc a Bielorússia des que van començar les protestes contra el frau electoral fa una setmana, que clarament posen Lukaixenko contra les cordes. Els manifestants demanen que Lukaixenko "marxi". El president ocupa el poder des de fa 26 anys.

Lukaixenko va demanar ajuda a Moscou ahir, i aquest diumenge Putin s'ha mostrat disposat a estendre-li la mà en cas d'amenaces militars externes. És a dir, el Kremlin branda d'aquesta manera el fantasma d'una possible intervenció des de l'estranger per fer caure el govern de Lukaixenko, després que la Unió Europea aprovés divendres iniciar el procés per imposar noves sancions contra Bielorússia, que els Estats Units anunciessin dissabte un acord per traslladar a Polònia (que fa frontera amb Bielorússia) part de les seves tropes destinades a Europa, i que els primers ministres de les repúbliques bàltiques de Letònia, Lituània i Estònia hagin expressat la seva preocupació per la brutal repressió del govern bielorús i hagin sol·licitat la repetició de les eleccions al país, però aquest cop amb observadors internacionals.

En canvi, Putin no ha fet cap referència aquest diumenge a les manifestacions de protesta contra el frau electoral que tenen lloc a Bielorússia des de fa una setmana. Les d'aquest diumenge han estat especialment multitudinàries, no només a la capital, Minsk, sinó en moltes altres ciutats del país. A les xarxes socials s'han difós imatges realment impactants, en què es veuen rius i rius de gent omplint els carrers amb globus i banderes de color blanc i vermell, els de la bandera de Bielorússia abans que s'integrés en el bloc soviètic i que també va identificar el país el 1991, quan es va desintegrar la Unió Soviètica. Les protestes d'aquest diumenge s'han batejat amb el nom de "marxes per la llibertat".

A Minsk, desenes de milers de persones s'han concentrat a la Stela, que és un lloc especialment simbòlic perquè és on hi ha el museu memorial de la Segona Guerra Mundial -que es considera un monument a la victòria contra el feixisme-, i perquè també hi va tenir lloc la primera manifestació de protesta després de les eleccions de diumenge passat, que van donar la victòria a Lukaixenko amb un 80,1% dels vots, segons la versió oficial. La popular líder opositora Svetlana Tikhanóvskaia va aconseguir només el 10,12% dels vots, segons el recompte de l'oficialista Comissió Electoral. Els manifestants han corejat repetidament "tribunal" per exigir que es faci justícia després del que ha passat en els últims dies. Les autoritats han detingut fins a 7.000 persones, algunes de les quals van ser deixades en llibertat divendres amb el cos totalment masegat i amb blaus, prova que van ser maltractades i torturades.

També aquest diumenge ha tingut lloc a Minsk, davant de la Casa del Govern, una manifestació a favor de Lukaixenko, que ni de bon tros ha reunit la marea de gent de les protestes de l'oposició. Segons algunes fonts, molts dels que hi han assistit eren funcionaris que han estat traslladats fins allà en autocars i han estat amenaçats amb perdre la feina si no hi participaven. Els manifestants hi han onejat l'actual bandera oficial de Bielorússia, de color vermell, verd i blanc, que va ser adoptada el 1995 després d'un referèndum impulsat per Lukaixenko i que és molt similar a la que hi havia al país quan era una república soviètica.

Lukaixenko ha parlat davant de la concentració i ha dit que "ni mort" acceptarà entregar el país, alimentant així també la teoria d'una possible intervenció estrangera. "Hi ha tancs i avions a 15 minuts de vol de les nostres fronteres. Les tropes de l'OTAN fan grinyolar els seus tancs al costat de la nostra porta. Lituània, Letònia, Polònia i, lamentablement, la nostra estimada Ucraïna ens ordenen celebrar noves eleccions. Si acceptem, caurem en picat", ha advertit el president, que ha deixat clar que no té cap intenció de repetir les eleccions. Si ho fes, ha assegurat, això suposaria "la mort de Bielorússia com a estat i com a nació".