Putin espera Zelenski
Que Volodímir Zelenski serà probablement el pròxim president d’Ucraïna ho assenyalen tots els sondejos, i el publicat dijous per l’institut Rating dona percentatges espectaculars: l’actual president, Petró Poroixenko, no superaria el 27% dels vots i Zelenski s’enfilaria fins al 73%. Si els oracles demoscòpics són confirmats demà pels vots de la segona volta de les presidencials ucraïneses, el Kremlin obtindrà la seqüència que completarà el panorama polític que va començar a covar-se el 31 de març, arran de la primera volta.
En aquestes tres setmanes Moscou ha estat atent als moviments de Zelenski, especialment a la trobada a París amb el president Macron. A hores d’ara Vladímir Putin podria reduir les propostes clau que podria presentar-li formalment al nou líder ucraïnès, l’únic sorgit de la revolta de Maidan disposat a negociar amb Moscou una sortida per a la regió del Donbass, actualment sota control rus. Erradicar la corrupció i encarar-se amb Putin, però dialogant, són les dues propostes estrella del programa de Zelenski. I quina seria la seva proposta per al Donbass? ¿La retirada de les tropes russes -que Moscou mai ha reconegut que hi són- i alhora formular un estatus federal? Garantint, esclar, la vigència de la controvertida llei que fa del rus llengua oficial a les zones amb més del 10% de russoparlants. Això podria satisfer Moscou, però no és previsible que Putin en tingui prou.
El Kremlin podria exigir garanties de la neutralitat d’Ucraïna: Kíev podria fer tractes amb la Unió Europea però mai incorporar-s’hi de ple dret. I d’entrar a l’OTAN, ni parlar-ne. Com tampoc mai més es parlaria de la sobirania de Crimea, que per a Moscou és un punt de no retorn. Així doncs, el que s’intueix que Putin podria transmetre al nou president seria, si fa no fa, això: els ucraïnesos heu de triar entre continuar perdent molt -com passa ara mateix- o bé perdre només una mica. És a dir: recuperar la integritat territorial tot resignant-se a acceptar les coordenades de sobirania limitada dissenyades pel Kremlin. I això per a molts ucraïnesos equivaldria a tornar a la situació que precisament va provocar tant la Revolució Taronja del 2004 com l’esclat de Maidan el 2014. Tot un bucle. Però no seria gens descartable que Putin modulés les exigències: garantir uns mínims de neutralitat d’Ucraïna i alhora treure’s de sobre el Donbass, que se li comença a podrir a les mans. I que representa la continuïtat de les sancions econòmiques occidentals.
Amb tot, les concessions a Kíev no podrien ser gaire vistoses perquè, a hores d’ara, des que Zelenski va guanyar la primera volta, els falcons del Kremlin -tant el resident com els visitants- i alguns dels seus mitjans de comunicació estan dient que compte amb les renúncies. Des del diari Moskovski Komsomolets la comissió d’afers de l’anomenada CEI -la Comunitat d’Estats Independents, les sigles que van substituir l’URSS- i els sectors ultres de la Duma (la cambra baixa russa) no han deixat d’advertir aquestes tres últimes setmanes que els vots provinents del Donbass i dels ucraïnesos residents a Rússia -una tercera part de l’electorat- no poden ser escrutats en les eleccions de demà, i han apel·lat a no reconèixer-ne els resultats. La duresa obsessiva del règim de Putin la coneix bé l’actual president Poroixenko, però de ben poc li ha servit conèixer-la. Caldrà preguntar-se, doncs, què pot fer de diferent el còmic de 41 anys Volodímir Zelenski si és elegit president d’aquí unes hores.