Un Putin desafiant reforça la seva presència militar a Síria
El Kremlin desatén el clam occidental per rebaixar la tensió a Síria i aturar la massacre d’Alep
MoscouQuan es compleixen un any i deu dies de la intervenció militar russa a Síria i enmig de les pressions occidentals contra Moscou perquè aturi els bombardejos a la ciutat d’Alep, el Kremlin continua fidel al seu aliat, el president Baixar al-Assad, i busca consolidar-se encara més en aquest país del Pròxim Orient.
S’espera que durant aquest mes les cambres parlamentàries russes ratifiquin un acord amb Síria pel qual el punt d’avituallament militar marítim que Rússia té al port sirià de Tartús des del 1977 es convertirà en una base naval permanent que permetrà l’arribada de grans vaixells. Dilluns el viceministre de Defensa de Rússia, Nikolai Pankov, va anunciar en una reunió amb el comitè d’Exteriors de la cambra alta del Parlament: “A Síria tindrem una base militar marítima permanent a Tartús”. Segons Pankov, els documents estan gairebé a punt per ser ratificats. A la mateixa reunió el senador Ígor Morozov va dir que la creació de la base permetrà reforçar el potencial de Rússia no només a Síria sinó a tot el Pròxim Orient i a la regió mediterrània.
El mateix dia el diari Izvestia informava citant fonts anònimes ministerials que Rússia també està negociant amb Egipte la col·laboració en la reconstrucció d’antigues bases militars i el lloguer de l’antiga base militar soviètica de Sidi Barrani, que podria tornar-se a posar en funcionament el 2019. Fa uns dies Pankov també va anunciar que s’estudiava el possible retorn militar a altres llocs on hi havia hagut bases soviètiques, com el Vietnam i Cuba.
El punt d’avituallament de Tartús és l’únic centre de què disposa la flota marítima de Rússia a l’estranger i a Síria també hi ha l’única base militar aèria russa fora de l’espai postsoviètic, a l’aeròdrom de Khmeimim, prop de Latakia. Divendres passat Rússia ja va desplegar a la zona sistemes de defensa antiaèria S-300 per defensar els militars russos i sirians després que se sabés que els Estats Units estaven estudiant la possibilitat d’atacar aeròdroms de l’exèrcit sirià.
Pressió contra Rússia
L’anunci de crear una base naval russa permanent a Síria arriba en uns moments en què, després del fracàs de la treva que havien pactat Rússia i els Estats Units, Moscou està pressionat per diferents bandes perquè deixi de donar suport indiscriminat a l’exèrcit governamental sirià però el Kremlin insisteix que lluita legítimament contra el terrorisme islamista. Ahir un altre viceministre de Defensa rus, Anatoli Antonov, va tornar a responsabilitzar Washington de trencar els acords sobre Síria: “Els EUA s’han negat a fixar els límits de l’oposició que col·labora amb la coalició contra l’EI i els terroristes d’Al-Nusra, o potser no ho poden fer, i també s’han negat a col·laborar per desbloquejar la carretera de Castello, la principal artèria humanitària d’Alep”.
En l’estira-i-arronsa entre Rússia i Occident ahir es va viure un altre capítol quan el president rus, Vladímir Putin, va cancel·lar un viatge a París la setmana que ve després que el seu homòleg francès, François Hollande, posés en dubte que la trobada amb el cap del Kremlin serviria per a alguna cosa. Després del veto rus a l’última proposta francesa del Consell de Seguretat sobre Síria, que incloïa acabar amb els bombardejos russos sobre Alep, Hollande es va preguntar en una entrevista si la trobada amb Putin serviria per aturar els atacs russos: “És útil? És necessària? Pot servir per fer pressió?”
El portaveu de Putin, Dmitri Peskov, va dir ahir que la visita es faria en un altre moment que fos “còmode” per a Hollande. A l’agenda, Putin tenia previst participar en la inauguració d’un centre ortodox però la trobada amb el president francès es limitava a una reunió de treball sobre Síria. Segons el director de l’emissora Ekh Moskvi, Aleksei Benediktov, “aquest format no feia el pes a Putin, ja que volia participar en les activitats culturals acompanyat d’Hollande, per donar la imatge que no està aïllat”. Benediktov considera que el gest del cap de l’Elisi és polític i demostra que Occident està disposat a discutir qüestions pragmàtiques però no a tenir relacions bilaterals plenes amb Rússia.
És probable que efectivament Putin, que dilluns va sortir victoriós de la trobada a Istanbul amb el seu homòleg turc, Recep Tayyip Erdogan -en què es van impulsar importants projectes econòmics i el líder turc només va dir de passada que tenien divergències en la qüestió siriana-, veiés com una humiliació el format de París, on de ben segur el tornarien a renyar.
