Putin envia tropes a les repúbliques del Donbass després de reconèixer la seva independència

MoscouVladímir Putin ha tibat la corda encara més, pràcticament fins a trencar-la. El president rus ha anunciat en un discurs televisat aquesta nit que Rússia reconeix la independència de les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk, a l'est d'Ucraïna. Seguidament, ha ordenat al ministeri de Defensa el desplegament de tropes russes a les dues repúbliques amb l'objectiu de "mantenir la pau". Segons els documents, els militars russos "garantiran la pau" en aquests territoris fins a la firma d'acords sobre l'amistat, la cooperació i l'ajuda mútua entre les dues entitats i Moscou. La decisió i els esdeveniments protagonitzats per Moscou en les últimes hores són, per a molts analistes, el pas definitiu cap a la guerra.

L'anunci s'ha pres formalment després de la reunió extraordinària del Consell de Seguretat que ha tingut lloc aquest dilluns al Kremlin. Alhora, a la pràctica, acaba amb els esforços entorn del procés internacional de pau que, sense gaire èxit, tenia lloc al voltant del conflicte, i amb el qual fa només uns dies Putin s'havia tornat a comprometre de nou. Si arribés a anar més enllà de les zones controlades pels rebels pro-russos, suposaria, pràcticament, una declaració formal de guerra contra Ucraïna.

El president rus ha fet oficial l'anunci del reconeixement de Donetsk i Lugansk en un discurs de gairebé una hora, dirigint-se a tota la població russa i, de rebot, a bona part del món. El to del mandatari ha sigut desafiant, i ha fet un repàs històric sobre la seva visió del que és Ucraïna, un país "creat per Rússia" que ara s'ha convertit en un "estat titella" al servei dels interessos d'Occident, especialment dels Estats Units. Segons el líder del Kremlin, el país veí és un “estat fallit" que podria tenir armes nuclears “abans que Corea del Nord o l'Iran”. Putin, que ha posat en marxa l'onada repressiva més gran de la història moderna contra qualsevol dissidència, ha carregat contra Kíev per “reprimir l'oposició”, l'ha acusat de ser un “règim nazi” que està cometent crims humanitaris contra els ciutadans russoparlants del Donbass i d'iniciar una ofensiva militar per reprendre el control de les zones secessionistes, que Kíev va perdre el 2014, quan va començar la guerra alimentada per Moscou. "Als que s'aferren al poder de Kíev els exigim que cessin immediatament les accions militars", ha dit Putin en referència a les hostilitats al Donbass. "En cas contrari, la responsabilitat total per la possibilitat que continuï el vessament de sang recaurà totalment i completament en la consciència del règim que governa el territori d'Ucraïna", ha afegit. Kíev “aprendrà què és la decomunització”, ha recalcat Putin, una subtil amenaça cap al país presidit per Volodímir Zelenski.

El reconeixement de les repúbliques, que el Kremlin ja havia notificat prèviament a França i a Alemanya, suposa una nova fase de la crisi a Ucraïna, ja que eleva, encara més, el risc d'un conflicte militar entre Rússia i Ucraïna. Els líders separatistes pro-russos del Donbass, de fet, reclamen tota la regió –ara en controlen només un terç– i aquest reconeixement de Moscou els podria donar força per anar més enllà. A més, aquest canvi d’actitud del Kremlin respecte a aquests territoris de l’est suposa l’enterrament per als acords de Minsk i de la via diplomàtica. Ara bé, de moment sembla poc viable una futura annexió del Donbass, ja que només el 25% dels russos donaria suport a aquesta mesura, la mateixa proporció que ho defensava l’any 2016.

"Zelensky: Ucraïna té dret a defensar-se"

El president ucraïnès ha comparegut en un breu discurs televisat, després de reunir-se amb el seu consell de seguretat, passades les dues de la matinada a Ucraïna, amb to greu i davant d'un gran mapa del país. Ha qualificat el reconeixement per part de Moscou de les repúbliques autoproclamades de "violació de la sobirania i la integritat territorial del nostre estat" que pot suposar la "retirada unilateral de Rússia dels acords de Minsk".

Zelensky ha reiterat que "estem compromesos amb una sortida pacífica i diplomàtica", però també ha advertit que "estem a la nostra terra i no tenim por de ningú, ni li devem res a ningú. Ni renunciarem a res". El president ucraïnès, també ha assegurat que el seu país no és ara com el 2014, quan estava immers en una greu crisi política i amb un exèrcit molt feble, es va produir l'annexió russa de Crimea i l'esclat de la guerra al Donbass. I també ha reclamat a Occident que "ara es vegi qui són els nostres veritables amics". Kíev ha demanat reunions del Consell de Seguretat de l'ONU, l'Organitzaicó per la Seguretat i la Cooperació d'Europa i el format de Normandia.

"Ucraïna no vol els territoris"

Putin ha justificat la seva decisió dient que “Ucraïna no vol els territoris de Lugansk i Donetsk i les autoritats ucraïneses no ajuden [a millorar la situació]”. Els líders dels dos territoris havien demanat públicament al president rus que els reconegui com a estats. Sobre la taula dels temes d'aquest dilluns també hi havia l’augment de la tensió i la situació de la població d'aquesta zona pro-russa. Han tornat a sentir-se expressions com "genocidi", "crisi humanitària" i "refugiats". Civils del Donbass, principalment nens, dones i gent gran, han travessat ja la frontera russa i s'han sentit bombardejos en alguns indrets. Moscou ha atorgat la ciutadania a 800.000 habitants de la regió, per la qual cosa se sent legitimada a intervenir per protegir els seus ciutadans. La major part dels 68.000 evacuats, segons dades del govern rus, són a la regió de Rostov, fronterera amb el Donbass. Les autoritats russes n'han enviat alguns a altres bandes de Rússia per facilitar-ne l’arribada, mentre que els que són en aquesta part del sud del país són acollits en pavellons i altres instal·lacions preparades per a l’ocasió.

D'altra banda, i al llarg dels últims dies, s’han incrementat les violacions de l’alto el foc als dos bàndols. Des de Donetsk, s’acusa Kíev d’haver matat dos civils, haver bombardejat dues escoles i haver destruït amb un projectil un control fronterer rus. Mentrestant, Ucraïna nega les acusacions de Moscou, que, per la seva banda, assegura haver matat cinc militars ucraïnesos en sòl rus. Dmitró Kuleba, ministre d’Afers Exteriors ucraïnès, ha insistit que des de Kíev no s’està atacant el Donbass, que no s’han enviat sabotejadors i que no s’han llançat projectils contra territori del Kremlin.

Clam a l'ONU

Poc abans que s'informés de l'anunci del Kremlin sobre el reconeixement de la independència de Donetsk i Lugansk, Dmitro Kuleba, ministre d'Exteriors d'Ucraïna, havia demanat, a iniciativa del president del país, una reunió d'urgència del Consell de Seguretat de l'ONU. De fet, Kuleba també havia advertit que qualsevol mesura per donar un estatus oficial als dos territoris representaria una escalada perillosa. "No només Ucraïna, el món sencer segueix de prop les accions de Rússia pel que fa al reconeixement del Donbass. Tothom s'adona de les conseqüències. Hi ha moltes emocions, però és precisament ara quan tots hauríem de centrar-nos amb calma en els esforços de desescalada. No hi ha cap altra manera." El Parlament rus havia demanat la setmana passada a Putin el reconeixement del Donbass.

El que molts llegeixen com una provocació més de Moscou probablement obre l'escenari per dur a terme l'esmentada reunió del Consell de Seguretat de l'ONU on Ucraïna podria presentar el seu cas al món. Qualsevol dels membres actuals pot sol·licitar una reunió urgent, que s'ha de celebrar dins de les 24 hores següents a la presentació de la demanda formal. Ara per ara, Rússia exerceix la presidència i, per tant, pot controlar si la reunió és tancada o oberta.