Putin davant d’un tribunal? Missió improbable, però no impossible
El Tribunal Penal Internacional ja investiga crims de guerra i de lesa humanitat a Ucraïna
Madrid“Aquesta conducta de Putin no pot quedar impune”, va advertir el 25 de febrer la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, l’endemà que el president rus comencés la invasió a Ucraïna. Bregada en les màximes instàncies judicials espanyoles, ja apuntava que la guerra pot tenir “conseqüències penals”. ¿És plausible veure Putin assegut en un banc dels acusats? No és impossible però sí molt difícil, segons els experts consultats per l’ARA. El 28 de febrer el fiscal del Tribunal Penal Internacional (TPI), amb seu a la Haia, va comunicar que obria una investigació sobre els fets que estaven tenint lloc a Ucraïna i instava els estats que formen part del TPI -123- a fer també un pas per accelerar el procés. Així ho van fer un total de 39 països, entre els quals Espanya. El president, Pedro Sánchez, ho ha traslladat aquest diumenge als líders autonòmics a la conferència de presidents que s'ha celebrat a l'illa de la Palma.
Karim Khan, fiscal del Tribunal Penal Internacional, ha pogut iniciar la investigació tot i que ni Ucraïna ni Rússia en són membres. Hi ha tres camins per fer-ho: a petició del Consell de Seguretat de les Nacions Unides -és una via morta perquè Rússia té dret a veto-, d’ofici del fiscal, i si ho demana un país que és part del conflicte. Aquestes dues últimes opcions tampoc permetrien obrir el procés perquè Ucraïna no va ratificar l’estatut de Roma de 1998 -el text regulador de l’organisme-, però hi ha una escletxa que és la que precisament ha habilitat el fiscal per implicar-s’hi: Kíiv va avalar la competència del TPI per investigar els crims de l’Euromaidan del 2013 i la guerra de Crimea del 2014. El setembre del 2015 el govern ucraïnès va fer una declaració a la Haia en què habilitava el TPI per investigar tot el que succeís al seu territori des de febrer del 2014 en endavant.
Així, Khan ha pogut iniciar un procediment per possibles crims de guerra i lesa humanitat. Els bombardejos sobre un hospital a Mariúpol denunciat per Kíiv dimecres, per exemple, ja són un atac a recopilar per bastir la causa. ¿Per què el fiscal descarta el delicte d’agressió en el comunicat que va realitzar el 28 de febrer si és sobre el que hi ha més evidències? Aquest delicte es va incorporar el 2018 a l’estatut del TPI, però en aquest cas sí, necessàriament els països afectats han d’estar adherits al tribunal. Si ara Ucraïna decidís integrar-s’hi, no podria aplicar-se retroactivament, de manera que aquelles accions que haguessin tingut lloc abans no podrien ser objecte d’investigació. L'annexió de Crimea del 2014, doncs, no pot jutjar-se tampoc pel delicte d’agressió.
Ordre de detenció i proves
A partir d’aquí, ¿què és el que complica que Putin segui al banc dels acusats? En primer lloc, aconseguir portar el president rus a la Haia, subratlla l’experta en dret internacional de la Universidad Carlos III Ana Garrocho, que recorda que el TPI no pot fer judicis en absència. Quan el fiscal conclogui que té base per acusar Putin -o qualsevol membre del seu gabinet- i prèvia acceptació de la sala de qüestions preliminars, pot dictar una ordre internacional de detenció a la qual estarien obligats tots els països membres. Les policies dels 123 estats que integren el TPI haurien de capturar el president rus si trepitgés el seu territori. Tot i això, hi ha precedents de no col·laboració, com quan Sud-àfrica no va entregar l’expresident del Sudan Omar al-Bashir, apunta la professora de dret internacional de la Universitat de Barcelona Elisenda Calvet. ¿Putin es quedaria tancat a Rússia? Res li impediria anar a la Xina o a qualsevol altre país que no sigui part del TPI.
En cas que se superés aquest primer obstacle, el segon seria demostrar la culpabilitat del líder del Kremlin. “No és tan evident dir que l’ordre [de bombardejar massivament la població civil] ve de Putin. Cal tenir-ne les proves”, alerta Calvet. A més, cal tenir en compte que el fiscal fa una investigació de tot el que succeeix a Ucraïna, sense descartar que l’exèrcit de Volodímir Zelenski també pugui estar cometent algun delicte.
I si cau el règim?
Hi ha un escenari que ho condicionaria tot: la caiguda de Putin del govern. Això obriria un ventall de possibilitats que dependria també de si només hi ha un canvi de president o bé es desarticula tota l'estructura de poder. En aquest segon supòsit, una opció seria que Rússia es plantegés jutjar el seu eventual expresident al mateix país, en funció del grau d'independència que tingui la seva justícia, anota l'experta en dret penal internacional de la UB Rosa Ana Alija. Abans que el TPI entrés en escena el 2002, alguns crims de guerra els han jutjat tribunals creats ad hoc, tal com es va fer per al cas de l'antiga Iugoslàvia i pel genocidi de Ruanda, o d'híbrids -creats per la comunitat internacional i un país afectat-, com per exemple el que va condemnar l'expresident de Libèria Charles Taylor per la guerra de Sierra Leone. Alija subratlla que aquestes fórmules han quedat superades un cop creat el TPI, tot i que no està pensat per a superpotències com Rússia.
Una altra via és que un país s'empari en la jurisdicció universal per jutjar Putin. A Espanya hauria de ser l'Audiència Nacional, tot i que el 2014 una reforma legal del govern de Mariano Rajoy va restringir considerablement aquesta possibilitat. De tota manera, la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, va firmar un decret dimarts passat perquè el ministeri públic comenci a recopilar informació, ja sigui per a l'obertura d'una hipotètica causa o per cooperar amb tribunals internacionals. La via de la jurisdicció universal també presenta l'inconvenient d'haver d'extradir la persona que ha de ser jutjada i, per tant, queda a mercè de la voluntat de Rússia, afegeix Alija.
La demanda d'Ucraïna contra Rússia
Si bé el TPI es presenta com la via més factible -malgrat les enormes dificultats- per jutjar Putin, n'hi ha una altra per actuar contra Rússia com a país. Ucraïna ja l'ha engegat amb la demanda que va presentar el 26 de febrer davant el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) rebatent que hagi provocat un genocidi al Donbass contra la població pro-russa. Dimarts hi va haver una primera vista i la delegació russa no s'hi va presentar. Kíiv ha sol·licitat que s'adoptin mesures provisionals: que Rússia aturi la invasió. A l'espera de si el TIJ hi accedeix, el que decideixi serà vinculant, però l'organisme no té recursos per fer que s'implementi. De la mateixa manera, la resolució sobre el fons pot trigar anys i que acabi imposant a Rússia mesures de reparació de danys.
Alija apunta que el consell de seguretat de l'ONU pot ordenar l'execució de mesures en cas que s'incompleixin, però torna a aparèixer l'obstacle del dret a veto que hi té Rússia. De fons, les expertes consultades coincideixen a assenyalar l'anomalia que hi hagi cinc països amb dret a veto a les Nacions Unides i Garrocho lamenta que no s'hagi superat el "paradigma dels estats" en pro de la integració, a diferència del que sí que està procurant la UE. A preguntes de l'ARA, Margarita Robles admet la dificultat de veure Putin davant un tribunal. Tanmateix, creu que la comunitat internacional ho ha d'intentar. "Pitjors dictadors han caigut", diu.