Putin contra Navalni més que mai

Tant si es quedava a l’exili com si tornava per ser empresonat, Vladímir Putin ha apuntat més que mai cap al seu objectiu: destruir el lideratge d’Aleksei Navalni. Els gairebé cinc mesos d’estada a Berlín protegint-se i refent-se han servit al líder opositor per donar-se a conèixer una mica més a Europa. Angela Merkel el va visitar a l’hospital Charité i Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, n’ha assumit públicament la defensa política i ha denunciat els mecanismes autoritaris del règim de Putin, a qui s’ha acusat obertament d’haver-lo intentat enverinar. Navalni fins i tot ha tret profit del tancament del compte de Twitter de Donald Trump: coincidint amb Merkel, va denunciar la mesura perquè violava la llibertat d’expressió a la qual té dret qualsevol ciutadà. Fins i tot un ultra com Trump.

I així l’activista, advocat i bloguer rus ha intensificat el seu perfil de demòcrata lliurepensador i qui sap si futur líder de Rússia, si és que el règim de Putin s’esquerda prou per enderrocar-lo. Però de moment el règim aguanta amb força. Que hi hagi escletxes administratives que no rutllin com li agradaria al Kremlin no vol dir que el suport popular a Putin es desgasti o s’alteri: ara com ara no baixa del 75%. I un percentatge així no fa pensar que pugui fer fallida de manera imprevista. De moment Putin no només acaba de firmar la llei que li garanteix immunitat de per vida quan deixi el poder, sinó que, apuntant a l’oposició, també ha donat llum verda a una altra llei que declara “agents estrangers” els activistes socials i polítics que hagin rebut suport econòmic o logístic de l’exterior. Un text jurídic que, de fet, amplia la llei del 2012 que qualifica de traïdores les ONG coordinades internacionalment. “Agent estranger”, una altra manera de donar vida a l’acusació d’ enemic del poble de matriu estaliniana.

Picar pedra i resistir

Aleksei Navalni torna a Moscou, va a parar a una cel·la on es podria passar deu anys i alhora queda envoltat d’una aurèola de sacrifi, d’autoimmolació i gairebé de redempció. El judici per corrupció que han muntat els jutges putinistes l’aprofitaran els incondicionals de Navalni per refer estratègies i per coordinar i cohesionar activismes, amb l’objectiu de posar les bases d’una oposició que ompli carrers i guanyi escons a la Duma. Sobretot en les eleccions legislatives de la tardor vinent, aprofitant que el partit putinista Rússia Unida viu hores baixes.

Però que el putinisme parlamentari emeti senyals de decaïment no garanteix ni de bon tros que els sectors socials putinistes canviïn de bàndol. La nova oposició russa hereva de la perestroika i sorgida de les noves classes mitjanes urbanes, formada majoritàriament per joves fills i nets de demòcrates frustrats, cansats i decebuts, haurà de continuar picant pedra. Una oposició que va ser incapaç de posar-se d’acord davant el referèndum de l’estiu passat sobre la continuïtat de Putin: uns van votar que no i altres no van anar a votar. Alhora que creix i resisteix, aquesta oposició haurà de continuar esquivant detencions i cops de porra. I fer soroll internacional per protegir Navalni i evitar-li un altre enverinament com el del 20 d’agost. O trets com els que van abatre el líder opositor Borís Nemtsov aviat farà sis anys. I, mentrestant, Putin continuarà els seus plans per retenir el poder fins al 2036.