Putin avisa Occident: qui provoqui Rússia "se'n penedirà"

SabadellVladímir Putin ha avisat aquest dimecres que qui organitzi "provocacions" que afectin "els principals interessos de seguretat" de Rússia "se'n penedirà com fa temps que no es penedeix de res". És el missatge que el president rus ha llançat durant el seu discurs de l'estat de la nació, en un moment de tensions creixents entre el Kremlin i els països occidentals. "Volem mantenir bones relacions i realment no volem cremar els ponts. Però si algú confon les nostres bones intencions amb indiferència o debilitat, i intenta cremar o volar aquests ponts, hauria de saber que la resposta de Rússia serà asimètrica, ràpida i dura", ha advertit Putin.

En un discurs de prop d'una hora i mitja davant de les dues cambres del Parlament rus, Putin ha acusat "alguns països" d'haver convertit en "una mena d'esport" el fet de "ficar-se amb Rússia per qualsevol motiu, i sovint sense cap motiu", i ha instat Occident a no creuar "línies vermelles" en la seva relació amb Moscou. Unes línies vermelles que, segons ha dit, serà el Kremlin qui decidirà "en cada cas" on se situen.

A més, ha acusat les potències occidentals d'haver donat suport al suposat intent de cop d'estat que va denunciar dissabte el president bielorús, Aleksandr Lukaixenko. Segons les autoritats bielorusses, el complot, que pretenia acabar amb la vida del dictador, comptava amb el suport dels Estats Units. "La pràctica d'organitzar cops d'estat, els plans d'assassinats polítics, això ja és massa. Han sobrepassat tots els límits", ha dit Putin en referència a aquest presumpte cop que la líder opositora Svetlana Tikhanóvskaia (exiliada a Lituània) va negar que hagués existit.

Aquestes paraules de Putin arriben només sis dies després que el president dels Estats Units, Joe Biden, anunciés un paquet de sancions contra Rússia en resposta als ciberatacs contra interessos nord-americans i als intents d'interferir en les eleccions presidencials de l'any passat (al darrere dels quals, segons Washington, hi ha els serveis secrets russos). També la setmana passada, la República Txeca va acusar el Kremlin d'haver estat implicat en l'explosió d'un dipòsit d'armes el 2014. Tant el govern nord-americà com el txec van expulsar diplomàtics russos del seu territori, i Moscou hi va respondre amb la mateixa moneda.

A aquesta escalada de tensió hi ha contribuït també durant les últimes setmanes l'acumulació de tropes russes a la península de Crimea (reconeguda internacionalment com a part d'Ucraïna però annexionada per Rússia el 2014) i a la frontera amb Ucraïna, unes maniobres que han fet témer que s'estigui preparant una intervenció militar a la regió ucraïnesa del Donbass, controlada de facto per rebels pro-russos des del 2014.

Detenció de partidaris de Navalni

L'altre gran focus del conflicte entre Moscou i Occident és el cas de l'opositor Aleksei Navalni, enverinat amb Novitxok l'estiu passat (presumptament per ordre del Kremlin) i empresonat des que al gener va tornar a Rússia. Navalni, que compleix una pena de dos anys i mig de presó en una colònia penal a uns 100 quilòmetres de Moscou, es va declarar en vaga de fam fa tres setmanes per exigir que se li permetés ser visitat per un metge de la seva confiança. Dissabte el seu equip mèdic va alertar que el seu estat de salut era "crític" i dilluns se'l va traslladar a un hospital penitenciari. La comissionada de drets humans de Rússia, Tatiana Moskalkova, ha assegurat que aquest dimarts quatre metges que no formen part del sistema de presons rus van visitar el pres i el van trobar en un estat de salut satisfactori.

En canvi, un grup d'experts independents designats pel Consell de Drets Humans de l'ONU ha emès un comunicat aquest dimecres en què avisa que Navalni està en una situació de "perill seriós" i reclama a les autoritats russes que permetin que sigui "evacuat per rebre tractament mèdic urgent a l'estranger". Segons aquests experts, les condicions en què l'opositor està complint la condemna "podrien equivaldre a tortura o a tractament o càstig cruel, inhumà o degradant, en unes instal·lacions que, segons s'ha informat, no compleixen els estàndards internacionals".

Aquest dimecres hi ha convocades manifestacions en suport de l'opositor arreu de Rússia. Segons l'organització OVD-Info, com a mínim 1.791 persones han sigut detingudes en el marc d'aquestes protestes, en 98 ciutats. Entre els detinguts hi ha l'advocada i la portaveu de Navalni, Liubov Sóbol i Kira Iarmix, que han sigut arrestades a Moscou al matí, hores abans que comencessin les protestes a la ciutat. La manifestació a la capital russa estava convocada a les 19 h (les 18 h a Catalunya).

El president del Consell Europeu, Charles Michel, ha qualificat de "deplorables" les detencions i ha demanat a les autoritats russes que respectin el dret de reunió, que garanteixin l'atenció mèdica adequada a Navalni i que el deixin en llibertat.

Segons la policia, les manifestacions van reunir unes 14.000 persones, de les quals 6.500 a Moscou i 4.500 a Sant Petersburg. L’equip de Navalni, però, diu que les xifres oficials s’han de multiplicar per deu. En tot cas, no sembla que la convocatòria aconseguís el seu objectiu de convertir-se en la més multitudinària de la història recent de Rússia: a les imatges de les protestes del gener contra l’empresonament de Navalni (durant les quals es van practicar més de 5.000 detencions) s’hi veia més gent que a les d’ahir. Els manifestants, que cridaven consignes a favor de la llibertat de Navalni i de la dimissió de Putin, han desafiat la forta presència policial. En ciutats com Moscou i Sant Petersburg, els cossos de seguretat han bloquejat l’accés als punts on havien de començar les protestes i advertien els manifestants amb megàfons que estaven participant en actes no autoritzats.

Més vacunes i menys emissions

Putin no ha fet cap menció ni a Navalni ni a la situació actual a Ucraïna en el seu discurs de l'estat de la nació, però sí que s'ha referit a altres temes d'actualitat. Bona part de la seva intervenció s'ha centrat en la lluita contra el covid-19, i en aquest sentit ha animat la població a vacunar-se i s'ha fixat l'objectiu d'assolir la immunitat de ramat durant la tardor.

Així mateix, el mandatari rus ha anunciat noves mesures per lluitar contra l'emergència climàtica, com ara la imposició de sancions a qui incompleixi la normativa en aquest àmbit o una reducció del 20% del volum d'emissions de gasos contaminants als 12 principals centres industrials del país de cara al 2024. A més, s'ha proposat que al llarg dels 30 anys vinents el total d'emissions de Rússia sigui inferior al de la Unió Europea, que precisament aquest dimecres ha acordat reduir les seves emissions en un 55% fins al 2030 amb l'objectiu d'assolir la neutralitat d'emissions el 2050.