Kira Rudik, diputada al Parlament d'Ucraïna: "Putin arribarà a utilitzar les armes més mortíferes i així és com crec que moriré"

LondresKira Rudik, de 36 anys, especialista en informàtica en una vida passada, i des del 2019 líder del partit liberal i proeuropeu Holos (Veu), demana per videoconferència que s'enviïn caces occidentals per garantir l'exclusió aèria a Ucraïna. Sap que és pràcticament impossible, però tem que si no es fa, s'exterminarà la gent del seu país sota les bombes de Putin. Les seves paraules remouen les consciències, però difícilment faran enlairar els avions. Quina solució hi ha? La rendició, diu, no és cap alternativa.

Com es troba d’ànims?

— Bé. No té sentit estar d’una altra manera. Em trobo bé, però molt i molt enfadada. I això em manté molt preocupada. Però tot el que està passant, de moment, també en manté activa.

On és ara mateix?

— A casa meva, a Kíiv.

El seu barri ha sigut atacat amb míssils?

— Sí. Si has vist les nombroses fotos que hi ha, casa meva és molt a la vora de la torre contra la qual va impactar un míssil a les plantes superiors, que va quedar com si les hagués mossegat Godzilla. Això és aquí mateix.

 Vostè ha penjat una foto amb el seu Kalàixnikov a Instagram. Vol dir, realment, que està disposada a matar i a morir? Fins al final?

— Sí, jo no me’n vaig enlloc.

 Té família? Fills?

— Sí, però m’estimo més no parlar-ne. M’he posat una cuirassa a la pell. Si hi penso… però sí, en tinc.

 Abans que comencés la guerra, va rebre cap entrenament militar?

— No.

Odia els russos o només Putin i el seu cercle més proper?

— No sento odi, sento que estic molt enfadada. I trista. Una setmana abans de l'atac, vaig ser a Munic, a la Conferència de Seguretat. Va ser com estar en un banquet del Titanic. Tothom era maco, bevíem xampany i parlàvem de què faríem si esclatés la guerra. I tothom deia que no n’hi hauria. Gent de tot arreu. Va ser meravellós. I, de sobte, mentre la resta del món continua vivint la seva vida, a nosaltres se’ns ha capgirat totalment. A Munic, fins i tot vam votar entre la gent, de forma informal, si crèiem que hi hauria guerra. Tothom va dir que no.

El president Putin diu que és una operació especial d’alliberament per acabar amb els nazis de Kíiv. D’on treu aquest relat?

— No crec que hàgim de perdre temps analitzant què diu Putin. És boig, no actua amb lògica, és un inestable mental. O és molt intel·ligent i, aleshores, és tot plegat com un joc i, per tant, intentar endevinar què pensa i com reaccionarà i què farà és perdre el temps. Després de vuit anys de guerra a l’est, ja conec els seus tics i trucs. Si diu que vol la pau, és que pretén la guerra; aleshores, has d’agafar el teu fusell, el tinc aquí, amb mi. Si diu: "vull una negociació pacífica", això vol dir que encara té molts més morters i míssils per llançar-nos. Fins i tot han caigut bombes sobre Babi Iar [on hi ha un memorial contra l'Holocaust], i ja només puc expressar el meu dolor per això i plorar.

 ¿Estan decebuts perquè al principi Europa occidental no els volia enviar armes, tot i el risc que suposava l’exèrcit rus a tocar de la seva frontera?

— Tampoc té sentit estar decebut i molest. Penso en com aprendre del passat i com millorar el futur. Ara hem d'esbrinar com podem assegurar-nos que no es repeteixi aquest problema.

¿I decebuda amb la Unió Europea, per no haver donat l’estatus de país membre a Ucraïna tot i la petició d’ingrés del president Zelenski?

— Tampoc no té sentit sentir-se decebuda. La Unió Europea ens ha dit: ho sento, no us convidem encara al nostre sopar. Però fins i tot així, estem preparats.

¿Entén per què els països occidentals no volen involucrar-se directament en una guerra amb Rússia?

— Si la tercera guerra mundial és imminent, aleshores ho és, perquè és a les mans de Putin.

I és imminent?

— No ho sé. En tot cas, el món occidental ha d’equilibrar dues equacions. És el moment de flexibilitzar algunes regles. I hem après de Putin que és possible proveir suport militar i dir que no ho has fet. O això, o al final la UE tindrà un gran país europeu pro-rus a l’Europa central. Quina és la pitjor opció? Quina fa més por?

No ho sé.

— Jo sí que ho sé. I lluitaré. I sé què implica. I sé quina és la resposta correcta. Però per a qui no estigui decidit encara, per a qui digui: bé, potser això es resoldrà sol, doncs la meva resposta és que això no passarà. La meva resposta és que estan jugant amb foc. Sincerament, jugar amb aquest paio és com fer-ho amb un tauró. Putin no respecta les regles, no li importa res: ni la Cort Penal internacional, ni les persecucions de ningú, ni si està prohibit o no utilitzar segons quines armes… Però l’OTAN diu: no, nosaltres seguim les regles. Les hem fet i les seguim. D’acord, molt bé. Però la pregunta és: ¿hem après prou dels darrers mesos o el món occidental haurà de continuar enviant-nos les seves condolences?

Aleshores, què ha de fer Occident?

— Bé, jo estic presentant el cas i els arguments d’Ucraïna. Represento el poble ucraïnès, soc líder del meu partit… Aquesta qüestió l’han de resoldre la Unió Europea, els Estats Units i el Regne Unit.

Per tant, doncs, demana la intervenció directa de l’OTAN?

— Demano –per qualsevol mitjà, com Putin va fer, i sense que posi EUA als avions– una zona d’exclusió aèria a Ucraïna. Els ucraïnesos hem lluitat i estem lluitant sense descans. I l’única manera que veig que ens enfonsem és que ens bombardegin sense parar fins que ens destrueixin, és l’única manera. I, al final, crec que Putin arribarà a utilitzar les armes més mortíferes, potser no les nuclears, però sí bombes de fragmentació i altres de prohibides. I així és probablement com moriré.

Espero que no.

— Tothom ho espera.

Creu que les sancions econòmiques han anat prou lluny?

— Estan funcionant. La gent a Rússia comença a fer-se preguntes i està veient que la seva targeta de crèdit no funciona. I els soldats comencen a fer-se preguntes i molts comencen a tornar al seu país en una bossa de plàstic. Com a líder que soc, sé que quan comences a tenir problemes a casa ja no et preocupes tant dels que tens a fora. Et concentres en trobar una solució.

Confia que s’aturi, doncs?

— No ho farà. Putin mai no ha retirat els soldats de cap país on els hagi enviat. Per tant, què pot passar? O maten tots els seus soldats aquí, i això ja ens està bé, és una bona solució per a Ucraïna, o la seva situació es desestabilitza i el deposa el seu mateix cercle, els mateixos que volen continuar tenint els fills a Londres i Miami i no a Sotxi. I finalment l’enemic esdevé part de la UE i la situació serà completament diferent. El problema no es resoldrà sobre el terreny. Tindrà una solució geopolítica.

Tem que l’exèrcit rus finalment, amb la superioritat que té en homes i armes, els acabi esclafant?

— Pot passar, però fins ara els ucraïnesos ho estem fent molt bé. I en comptes de tenir por, en els meus dies, des de les sis del matí fins a les dues de la matinada, treballo, parlo amb tothom, generals, ministres, presidents, ambaixadors, intentant que entenguin que ens han de fer la cobertura d’una zona d'exclusió aèria. Això és el que necessitem.

Com ho porta, tot plegat?

— Estem intentant mantenir-ho tot amb normalitat, però la vida als refugis antiaeris i l’absència dels nens... això et trenca el cor. Perquè penso que nosaltres, els grans, els hem fallat.