Putin amenaça l'antic imperi colonial francès

Dakar“França ens mata”, diu una pintada en una paret a pocs metres de la platja de Ngor. A la costa de Dakar, les terrasses semibuides presenten una escena gairebé colonial. Als caríssims restaurants a peu de platja, els clients són majoritàriament blancs i els cambrers són negres. Només els venedors ambulants hi entren breument per intentar, sense èxit, vendre alguna de les mercaderies que carreguen.

La Khadidia Awa Ba, una jove titulada en un màster de comptabilitat, pas­seja per allà. Alterna l’atur amb feines precàries, i depèn dels diners d’un fa­miliar a Europa per pagar el lloguer. Ella no tem els russos o, com a mínim, no més que els francesos. La junta militar de Mali vol substituir els soldats francesos en missió antijihadista per contractistes del grup rus Wagner, i a ella li sembla bé: “Mali és la nostra esperança. Si trenquen amb París i sobreviuen, serien un exemple a seguir. Si els russos poden contribuir a aquest desenllaç, són benvinguts”.  Macron va anunciar dijous que retirarà les tropes.

Des de fa setmanes els mitjans occidentals destaquen el perill que Moscou representa per a la pau mundial, però molts africans no veuen els russos amb els mateixos ulls que els europeus. El grup de mercenaris rus Wagner treballa des de fa mesos amb la junta militar de Mali, i ja fa un temps que assegura els seus socis de la República Centreafricana.

Els intel·lectuals com l’escriptor Boubacar Boris Diop llegeixen aquestes accions des d’una perspectiva pròpia. Quan els militars de Mali van començar a negociar amb el grup Wagner, Diop va considerar que aquest pas, juntament amb el de la República Centreafricana, era un cop important contra París: “Serà un moment crucial en l’avenç de la Françafrique cap a la seva cada vegada més probable extinció”, afirmava en un article publicat a la premsa senegalesa.

Presència econòmica testimonial

Durant la Guerra Freda, l’Àfrica va ser un dels grans camps de batalla en el duel entre els Estats Units i la Unió Soviètica: Washington i Moscou van donar suport econòmic –i armes– als règims i/o grups guerrillers que millor repetissin les seves consignes. Els soviètics es van alinear amb els discursos anticolonialistes i van criticar ferotgement la Sud-àfrica de l’apar­theid, a la qual consideraven una reserva blanca dels interessos occidentals.

El millor resum de la pèrdua d’influència de Rússia al continent és a Angola. Règim de partit únic marxista-leninista als 80, Angola és un país molt ric en petroli. Durant la guerra d’independència contra Portugal (1961-1974) i la posterior guerra civil, Moscou va donar suport als seus aliats ideològics al país fins a la victòria. Quan va caure l'URSS, l’any 1991, aquests aliats es van convertir en grans capitalistes. Avui, la majoria del petroli d’Angola se’l reparteixen entre la Xina i els Estats Units. Chevron i ExxonMobil, els dos vaixells insígnia del petroli de Washington, tenen llargs contractes d’explotació del petroli local, i l’antic aliat de Moscou només exporta 30 milions de dòlars en mercaderies cap a Rússia.

Armes, infraestructures i parcs industrials

Segons l’Institut SIPRI suec, especialitzat en la recollida de dades sobre el comerç d’armes, Rússia és el principal proveïdor de material de defensa a l’Àfrica negra. El 30% de les importacions venen de Moscou. La Xina, França i els Estats Units completen la llista de principals venedors. En alguns casos es produeixen situacions paradigmàtiques. Egipte i Etiòpia, enfrontats per l’aigua del Nil, fa anys que es dediquen retrets, i només el conflicte intern a Etiòpia ha aturat l’escalada verbal entre els dos països. Mentre això passava, Moscou va vendre avions de combat a Egipte i equips de defensa antiaèria a Etiòpia. A escala global Rússia es troba a molta distància dels Estats Units en el comerç armamentístic: Washington té una quota de mercat que frega el 40%, molt per sobre del 20% rus.

És a Egipte on Rússia ha posat en marxa alguns dels projectes pilot al continent. Moscou ha col·laborat en la construcció de línies d’alta velocitat, i disposa d’un parc industrial a Port Saïd que anuncia condicions ideals per als inversors russos: incentius fiscals, mà d’obra barata i la possibilitat de penetrar al mercat africà gràcies al recent tractat de lliure comerç continental. En una entrevista a Tass, l’agència de notícies russa, el cap de l’Afreximbank, el nigerià Benedict Oramah, convidava els russos a invertir més al continent: “L’època de vendre només matèries primeres s’ha acabat. Necessitem més infraestructures. No entenc per què Rússia no s’està beneficiant d’això: els xinesos, els americans i els alemanys ja estan implicats en tot tipus de projectes”, afirmava. Oramah afegia que Rússia podia aportar en els camps de la mineria, la medicina i les tecno­logies de la informació.

Herois russos al centre de l’Àfrica

La pel·lícula The tourist explica una història que rima amb l’actualitat. Des del 2018, el grup Wagner és a la República Centreafricana. Enmig de la guerra civil, els russos hi van entrar per donar suport al president Faustin-Archange Touadéra, que els pagaria amb els ingressos de les mines de diamants del país. The tourist mostra l’heroica lluita d’uns joves assessors militars russos que defensen els locals d’un grup rebel format per assassins despietats. L’escenari de la pel·lícula és la República Centreafricana.

Segons el Moscow Times, qui va finançar la pel·lícula és Yevgeny Prigozhin, a qui atribueixen el rol de ser, també, la persona que controla el Grup Wagner. La pel·lícula es va estrenar a Bangui, la capital del país, on la gent va poder-la veure en l’idioma sango, la llengua amb més parlants de la República Centreafricana.

Més enllà del rol propagandístic d’aquesta ficció russa, el que més impulsa la popularitat de Moscou és la urgència popular, des de Dakar fins a Ouagadougou, per desfer-se del domini francès. Tal com recordava l’escriptor Diop: “Mai els joves havien expressat de manera tan clara el seu rebuig a París, per això opten pel radicalisme del France, dégage! (França, marxa!): ja no es veuen reflectits en els eslògans dels seus pares”.