Rússia i Ucraïna acorden establir corredors humanitaris per evacuar la població civil

Enviada especial a Lviv (Ucraïna)El dia que fa just una setmana que va començar la guerra i mentre les hostilitats russes a territori ucraïnès no s'aturen, les converses entre els negociadors de tots dos països han fet un minúscul pas endavant aquest dijous. En la segona ronda de converses a Bielorússia -després d'un primer contacte dimarts-, les dues parts han acordat establir corredors humanitaris per evacuar civils i entregar medicaments i aliments als punts on s'estan lliurant els combats més intensos. La part ucraïnesa, però, subratllava que encara queda lluny un acord sobre un alto el foc, ja que Rússia només s'ha compromès a aturar els atacs en els punts on hi hagi aquests corredors i només en el moment en què s'estiguin fent les evacuacions.

"Per desgràcia, no hem aconseguit els resultats esperats", ha dit el negociador i assessor presidencial ucraïnès Mikhaïlo Podoliak, al seu canal de Telegram. Per la seva banda, el cap negociador rus, Vladímir Medinski, ha subratllat que s'ha arribat a un acord per "salvar els civils que es troben a la zona dels enfrontaments militars". Rússia necessita buidar de població les grans ciutats que fins ara havien oposat resistència per consumar el seu objectiu d'un canvi de règim a Ucraïna.

Podoliak ha dit que al principi de la setmana que ve hi haurà una tercera ronda de negociacions. Però res fa pensar que la via diplomàtica sigui la sortida a la situació actual, en què els atacs de les tropes russes s'intensifiquen, es fan més cruents i el balanç de civils morts, segons Kíiv, ja supera els dos mil. Més aviat l'estratègia de Moscou és imposar els fets consumats sobre el terreny sense cap negociació seriosa.

"Control total" d'Ucraïna

El president rus, Vladímir Putin, ho ha deixat ben clar en una trucada avui amb el seu homòleg francès, Emmanuel Macron. Si Kíiv no accepta les seves condicions –una rendició en tota regla–, "el pitjor encara ha d'arribar", segons ha informat l'Elisi. Moscou vol el "control total" d'Ucraïna, si cal manu militari. Putin no s'ha mogut ni un mil·límetre dels objectius declarats en el discurs que va representar el començament de la guerra: "neutralització, desmilitarització i desnazificació". En altres paraules, que Ucraïna renunciï a l'aspiració d'entrar a l'OTAN, que desmantelli la capacitat d'autodefensa davant l'exèrcit rus i que hi hagi un canvi de règim per establir un govern titella sota el seu control que li garanteixi una purga general de tots els ucraïnesos i les ucraïneses que somien amb un país pròsper i democràtic.

En un discurs televisat aquest dijous a la tarda, Putin ha remarcat que l'operació a Ucraïna avançava tal com estava previst, "estrictament d'acord amb el calendari". Ha intentat rebatre, així, les afirmacions de diversos governs i agències d'intel·ligència occidentals que diuen que la campanya de Rússia ha topat amb problemes logístics, errors tàctics i una resistència més forta que l'esperada. Putin no s'ha ni dirigit a Ucraïna ni als aliats d'Occident, sinó que ha interpel·lat directament la població russa per enviar-li un missatge de tranquil·litat. Ha qualificat "d'herois" els soldats que batallen a Ucraïna i ha promès a totes les famílies dels soldats caiguts una compensació monetària. També els ferits, ha anunciat, obtindran una compensació.

"Mai abandonaré la meva convicció que els russos i els ucraïnesos són un sol poble [...] però la manera com va la batalla demostra que estem lluitant contra els neonazis", ha insistit el president rus, alhora que ha acusat Ucraïna d'utilitzar civils i estrangers com a "escuts humans".

La resistència aguanta

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha tornat a adreçar-se en la seva emissió diària a la població per assegurar que les línies defensives del país continuen aguantant l'embat dels bombardejos russos: "En una setmana, el nostre poble ha desbaratat els plans de l'enemic". I ha recordat les escenes de soldats russos comprant menjar als supermercats: "No semblen guerrers d'una superpotència, sinó criatures desorientades que algú utilitza i se n'aprofita".

El president també ha demanat a Putin una reunió cara a cara: "Seu amb mi. Però no a 30 metres com amb [el president francès Emmanuel] Macron". "No estem atacant Rússia i no planegem atacar-la. Què vol de nosaltres? Deixa la nostra terra", ha demanat, també, en una trobada amb periodistes.

Una setmana després de l'inici de la invasió, la resistència ucraïnesa aguanta, tot i que les tropes russes progressen al front sud, a la costa del mar Negre, continuen avançant lentament cap a Kíiv des del nord (ja són a 30 quilòmetres de la capital, segons fonts del ministeri de Defensa britànic) i ataquen les ciutats de l'est. L'alcalde de Kíiv, Vitali Klitstxkó, ha dit que la situació a la capital era "difícil però sota control".

Al sud, la ciutat de Mariúpol, principal port de l'est d'Ucraïna, està encerclada per les tropes de Moscou. Les autoritats alerten que no en poden evacuar els ferits i que els bombardejos han deixat la ciutat sense aigua ni electricitat. Rússia ha alertat aquest dijous d'una "imminent" catàstrofe humanitària a Mariúpol i de la possibilitat que passi el mateix a Kíiv, Khàrkiv i Sumi. A Khàrkiv, la segona ciutat d'Ucraïna, amb 1,5 milions d'habitants, han bombardejat la universitat i un hospital. Segons els serveis d'emergència, 34 civils hi han mort en les últimes 24 hores.

Al front sud, Kherson va caure en mans de les tropes russes dimecres, i aquest matí les autoritats regionals han assegurat que els soldats controlaven l'ajuntament. Amb 250.000 habitants, és la primera ciutat que les tropes russes aconsegueixen controlar des del principi de la invasió, el 24 de febrer. Les autoritats hi han imposat el toc de queda nocturn, han racionat el menjar i les medicines i han instat la gent a obeir els comandaments russos i evitar provocacions. Però asseguren que la bandera ucraïnesa continua onejant als edificis de les institucions. A Odessa, a l'extrem oriental de la costa, la gent es prepara per a un desembarcament amfibi.

Mentrestant, el nombre de refugiats ja supera el milió de persones, segons l'alt comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), Filippo Grandi, que alerta que la guerra generarà la crisi de refugiats més greu a Europa des de la Segona Guerra Mundial. L'ACNUR avisa que la crisi augmenta exponencialment cada dia que passa i que aviat se superaran els 1,5 milions de refugiats que van arribar de Síria. La guerra també ha provocat un milió de desplaçats interns, segons l'alta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet. En total, dos milions d'ucraïnesos ja han hagut d'abandonar casa seva en la primera setmana de guerra.