Putin vincula Ucraïna amb l'atemptat
El president rus no fa cap menció a l'Estat Islàmic en un discurs televisat malgrat que el grup terrorista ha reivindicat l'atac
BarcelonaEl president rus, Vladímir Putin, s'ha dirigit a la nació aquest dissabte en un discurs televisat i ha acusat Ucraïna d'estar al darrere del “bàrbar atemptat terrorista”, que és com ha definit el brutal atac a la sala de concerts Crocus City Hall que ha commocionat Rússia. La xifra de morts en l'atac ja és almenys de 133. Segons ha dit el president, els autors materials de l'atemptat van intentar fugir a Ucraïna, on hi havia un operatiu per facilitar-los travessar la frontera. Sorprenentment, però, no ha esmentat l'Estat Islàmic en cap moment, malgrat que el grup terrorista va reivindicar l'atac divendres a la nit i aquest dissabte ha publicat, a través de l’agència de notícies Amaq, una foto dels quatre suposats terroristes.
"Els quatre autors directes de l'atac terrorista, tots els que van disparar i van matar persones, han estat localitzats i detinguts", han dit Putin. I ha continuat: “Van intentar amagar-se i es van dirigir cap a Ucraïna, on, segons dades preliminars, els havien preparat una finestra al costat ucraïnès per travessar la frontera”. A banda dels quatre autors materials de la matança, les forces de seguretat russes també han arrestat set persones més. És a dir, en total hi ha onze detinguts.
Putin ha reconegut que la investigació continua i que encara hi ha moltes incògnites per aclarir. “El Servei Federal de Seguretat de Rússia i altres organismes encarregats de fer complir la llei estan treballant per identificar i descobrir quins van ser els còmplices dels terroristes: els que els van facilitar el transport, van dissenyar les rutes de fugida del lloc del crim, van preparar el seu amagatall, les armes i les municions”, ha enumerat. Del que no hi ha dubte, però, segons ell, és que Rússia no només s'enfronta a un simple atemptat terrorista sinó a un “assassinat en massa preparat i organitzat per matar persones pacífiques i indefenses”.
L'amenaça del nazisme
"Igual que els nazis alguna vegada van dur a terme massacres als territoris ocupats, els terroristes van decidir muntar una execució espectacle, un acte sagnant d'intimidació", ha afirmat, apuntant de nou a Ucraïna com a responsable de l'atac. Putin sempre ha recorregut al nazisme per justificar la invasió d’un poble eslau veí com Ucraïna. En concret, l’argument que sempre ha fet servir és que a Ucraïna hi ha nazis que volen dur a terme una neteja ètnica contra els separatistes russos. En conseqüència, segons les seves paraules, aquests suposats nazis són els que també podrien estar al darrere de la brutal matança a la sala de concerts als afores de Moscou. I el pitjor és que la població russa està massa susceptible i que els mitjans de comunicació oficials russos també estan repetint fins a més no poder aquesta hipòtesi.
Ahir divendres Kíiv ja va negar categòricament tenir res a veure amb l’atemptat i aquest dissabte el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha afirmat que era "absolutament previsible" que Putin intentés vincular Ucraïna amb l'atemptat. També ha declarat que els centenars de milers de militars que el president rus ha enviat a Ucraïna a lluitar serien "del tot suficients" per frenar els peus als terroristes a casa. D'altra banda, un assessor del president ucraïnès, Mikhailo Podoliak, ha posat en dubte la versió del Kremlin perquè, segons ha dit, el lloc on els quatre terroristes haurien estat detinguts és “un pas fronterer tancat, on hi ha combats oberts i cada metre està controlat per forces de seguretat russes”. És a dir, ha donat a entendre que és inviable que els autors de l'atac intentessin fugir per aquella zona.
En canvi, la hipòtesi que l'Estat Islàmic estigui darrere de l'atac no és tan forassenyada. L'Estat Islàmic té Rússia a la diana des que Putin va donar suport al president sirià, Bashar al-Assad, el setembre del 2015 i va enviar tropes al país àrab per combatre els rebels opositors i els grups jihadistes que operaven a Síria, entre els quals l'Estat Islàmic. De fet, la intervenció russa va ser clau per afeblir aquest grup terrorista, que havia annexionat parts de Síria al seu anomenat califat.
La presència russa a Síria va fer que jihadistes de repúbliques russes del Caucas acudissin al país àrab per donar suport als seus correligionaris de l'Estat Islàmic. Uns jihadistes que després han tornat a Rússia i que, sens dubte, constitueixen una amenaça latent per a Moscou.
I no només això: la mà de Rússia també s’estén fins a la regió africana del Sahel, on la presència de l’Estat Islàmic també és significativa. Moscou ha estat darrere de cops d'estat al Níger, Mali i Burkina Faso, i mercenaris del grup rus Wagner hi lluiten obertament contra els jihadistes.
Així mateix, l'Estat Islàmic opera a l'Afganistan, un país que ha caigut en l'oblit i al qual Occident ha donat l'esquena des de la caòtica evacuació de les tropes internacionals l'agost del 2021, quan els talibans van recuperar el poder. De fet, el setembre del 2022 l'Estat Islàmic va atemptar contra l'ambaixada russa a Kabul i va causar sis morts i una desena de ferits.
Càstig i unitat
"Tots els autors, organitzadors i els que van encarregar aquest crim rebran un càstig merescut i irremeiable, siguin qui siguin i independentment de qui els hagi enviat", ha advertit Putin en la seva al·locució televisiva, deixant clar que els responsables no quedaran impunes. Això sí, ha demanat “unitat” a la població russa. Segons ell, ara no és temps de desercions, cosa que li va com anell al dit en un moment en què al país cada vegada hi havia més veus crítiques després de la mort del líder opositor Aleksei Navalni. Per a aquest diumenge ha declarat un dia de dol nacional.