Purga a la monarquia saudita
L'hereu ordena la detenció d'11 prínceps i 4 ministres acusats de corrupció
'The New York Times'L'Aràbia Saudita ha detingut 11 prínceps, entre els quals hi ha el multimilionari inversor príncep Alwaleed bin Talal, a banda de quatre ministres i desenes d'exministres. L'ordre dels arrestos l'ha fet el novíssim comitè anticorrupció dirigit per l'hereu Mohammed bin Salma, segons va anunciar aquest dissabte a la nit Al-Arabiya, la cadena de satèl·lit propietat saudita. La caiguda d'Alwaleed ha suposat una forta commoció als principals centres financers del món per la seva gran influència com a inversor: controla la societat d'inversió Kingdom Holding i posseeix o té participacions importants a News Corp, Citigroup, Twitter o
La purga, sense precedents, és l'últim moviment per consolidar el poder del príncep hereu Mohammed bin Salman, fill preferit i conseller principal del rei Salman bin Abdulaziz. Als 32 anys, l'hereu ja és la veu dominant en les polítiques militars, diplomàtiques, econòmiques i socials de l'Aràbia Saudita, i la seva ubiqüitat ha provocat mostres de descontentament entre membres de la família reial, crítics amb l'excés de poder d'una persona tan jove. Dissabte el monarca Salma creava un organisme amb plena capacitat per investigar els casos de corrupció que han esquitxat la cúpula del poder saudita. La primera acció del comitè va ser la d'emetre les ordres de detenció. Prèviament el luxós Ritz Carlton de Riad, l'establiment reial per antonomàsia, havia quedat buit i a la capital circulava el rumor que era per acollir els reials detinguts. La zona per als avions privats de l'aeroport es va tancar al trànsit, cosa que va suscitar l'especulació que el príncep hereu buscava bloquejar els rics empresaris per evitar la seva fuga abans que fossin detinguts. El comitè anticorrupció té la potestat d'arrestar, prohibir la sortida a l'estranger o congelar els actius econòmics de qualsevol persona que consideri sospitosa de corrupció.
Fins fa just unes setmanes, el príncep Alwaleed havia ofert als mitjans de comunicació occidentals entrevistes sobre qüestions sensibles, com les anomenades 'monedes criptogràfiques' i els plans de l'Aràbia Saudita per disposar d'una oferta pública d'accions a la seva empresa petroliera estatal, Aramco. També havia aparegut al costat de Donald Trump, formant part d'una delegació d'inversors que van acabar comprant l'Hotel Plaza de Nova York, propietat del president nord-americà, a qui també va adquirir un iot de superluxe. Malgrat aquests negocis, el príncep saudita havia expressat les seves reserves cap a Trump i en un tuit del 2015 va afirmar que la nominació com a candidat era "una desgràcia no només per al Partit Republicà sinó per a tot Amèrica". Trump no es va quedar callat i, a través del mateix canal, li va retreure de voler "controlar els polítics nord-americans amb els diners del pare".
Com a president, però, Trump ha tingut una relació pròxima amb el príncep hereu, el ràpid ascens del qual també ha dividit els saudites. És cert que n'hi ha molts que aplaudeixen la seva visió, i li valoren la manera de fer front als problemes econòmics del regne dissenyant un pla per superar la dependència del petroli. D'altres, en canvi, el veuen com un descarat, àvid de poder i sense experiència, i li retreuen que ignori els vells de la família i concentri tant de poder en una sola branca de la família.
Abans de la picabaralla amb Trump, el llavors alcalde de Nova York, el republicà Rudolph W. Giuliani, va rebutjar una donació de 10 milions de dòlars que Alwaleed volia fer per a les víctimes dels atemptats terroristes de l'11 de setembre perquè el príncep també havia criticat la política exterior nord-americana.
Tan poderós com multimilionari, Alwaleed és un vers lliure dins de la família reial –no una figura dissident sinó una persona que no es calla mai res–. El príncep va donar suport obertament a les dones saudites que s'atrevien a desafiar la prohibició a conduir molt abans que Riad anunciés tímidament que els concediria el dret a fer-ho, i durant molt de temps s'havia envoltat de treballadores a les seves empreses.
El 2015 es va comprometre a donar en herència a la caritat 32.000 milions de dòlars de la seva fortuna un cop mort. Ara hi ha dubtes si el comitè de corrupció intentarà confiscar els seus actius.
L'Aràbia Saudita és una monarquia executiva sense una Constitució escrita o institucions governamentals independents. Al país no hi ha Parlament o tribunals, de manera que les acusacions de corrupció són difícils d'investigar. La frontera entre els diners públics i la riquesa de la família reial és, en el millor dels casos, tèrbola, i la corrupció, com altres països, se sospita que està generalitzada.
La purga es va fer efectiva tan sols unes hores després que el rei reemplacés el ministre a càrrec de la Guàrdia Nacional, el príncep Mutaib bin Abdullah, que controlava l'última de les tres forces armades saudites que encara no estaven sota el control del príncep hereu, que des del 2015 és ministre de Defensa.
A principis d'aquest any, el rei va cessar el príncep Mohammed bin Nayef com a responsable de la cartera d'Interior, va ordenar-ne l'arrest domiciliari i va ampliar la influència del príncep hereu sobre les tropes del ministeri, que actuen com a segona força armada.
Els rumors apunten ara que el rei Salman i el seu fill favorit han posat al seu punt de mira el príncep Mutaib, un comandant de la tercera força armada que havia estat un antic candidat a la Corona.