La pugna entre Trump i l’FBI puja de to per un informe secret

Nova YorkEls titulars sobre la crida a la unitat de Donald Trump en el discurs de l’estat de la Unió no han durat ni un dia. La investigació Russiagate -sobre una presumpta coordinació entre Rússia i la campanya de l’ara president en les eleccions del 2016- ha eclipsat el seu missatge. I ha creat una nova pugna entre el mandatari nord-americà i l’FBI.

Un document classificat, elaborat pel comitè d’intel·ligència de la Cambra de Representants dels Estats Units, és al centre de la polèmica. Els republicans creuen que conté proves de suposats abusos del departament de Justícia en la investigació sobre la ingerència electoral de Moscou. L’oposició demòcrata, en canvi, critica l’informe, escrit per un republicà, perquè creu que desprestigia el cas per protegir Trump.

El director de l’FBI, Christopher Wray, va expressar dimecres “preocupacions serioses” sobre els plans de la Casa Blanca de permetre la publicació del controvertit document. Els republicans, que tenen majoria al Congrés, van votar dilluns passat a favor de fer-ho, però Trump té l’última paraula. Avui o demà podria anunciar la seva decisió.

“Oh, sí, oh, no et preocupis. [Ho faré] 100% [segur]”, va respondre el president al congressista republicà Jeff Duncan, que li va preguntar si publicaria l’informe.

El director de la policia federal, un dia després, va alertar que el document conté algunes “omissions de fets materials” que podrien comprometre la seva “exactitud”. La seves paraules han tornat a posar de relleu la bretxa entre Trump i l’FBI.

Wray va ser escollit pel president nord-americà després que acomiadés l’anterior director de l’FBI, James Comey. I, des de la seva confirmació en el càrrec, ha intentat mantenir un perfil baix, lluny de les càmeres. Els dos partits han polaritzat l’organització que lidera des de l’última campanya presidencial i la seva credibilitat se n’ha ressentit.

El document classificat va ser redactat per l’equip del president del comitè d’intel·ligència de la cambra baixa, el congressista republicà Devin Nunes. Tot i que està encara classificat, alguns dels seus detalls ja han transcendit als mitjans nord-amercians. Les quatre pàgines del memoràndum detallen els suposats excessos en què van incórrer el departament de Justícia i l’FBI en ordenar la vigilància secreta d’un assessor de la campanya electoral de Trump, Carter Page -del qual sospitaven que tenia contactes amb russos.

Els republicans argumenten que l’ordre d’espiar Page aprovada per un jutge del Tribunal de Vigilància de la Intel·ligència Estrangera (FISA, sigles en anglès) es va basar en el polèmic dossier de l’exespia del servei secret britànic, Christopher Steele. La majoria de les troballes de l’agent sobre diverses relacions entre Trump i Moscou no han sigut confirmades. D’altra banda, Steele va ser contractat per l’empresa Fusion GPS -que buscava material per desacreditar Trump, primer per a rivals de l’ara president durant les primàries republicanes i després per a la campanya de Hillary Clinton.

Un mal precedent

Tant l’FBI com el departament de Justícia adverteixen que la desclassificació del document suposaria un mal precedent i podria exposar mètodes de recollida d’informació secreta que estan classificats. Els republicans no ho veuen així.

En les últimes setmanes els mitjans conservadors, com la televisió Fox News, han pressionat per la publicació de l’informe. I a Twitter l’etiqueta #releasethememo (“Publiqueu el memoràndum”) ha tingut molt d’èxit. El document podria donar una excusa a Trump per acomiadar el número dos del departament de Justícia, Rod Rosenstein, que va autoritzar sol·licitar l’espionatge a Page i, més tard, va designar l’exdirector de l’FBI, Robert Mueller, com el fiscal especial per investigar la trama russa.