Yahya Sinwar, l'home més buscat per Israel

Israel assegura que ha matat l'home més buscat: Yahya Sinwar, el líder de Hamàs a Gaza i ideòleg dels atacs del 7 d'octubre. És un cop contundent a l'organització islamista, que en els darrers mesos ha vist com Tel-Aviv anava aniquilant la majoria dels seus comandants. Però la mort de Sinwar té un component simbòlic especialment rellevant: l'evolució de Hamàs durant els últims anys és, en gran part, el resultat de la visió de Sinwar. El Hamàs d'avui té poc a veure amb el de 1987, quan un petit grup de palestins d'orientació religiosa va fundar a la Ciutat de Gaza el Moviment de Resistència Islàmica. Avui Hamàs controla –o controlava– tota la franja de Gaza, de nord a sud, pràcticament sense oposició. Res s'entendria sense la figura clau de Sinwar.

Sinwar tenia 62 anys. Va néixer al camp de refugiats de Khan Yunis, la segona localitat més poblada de la Franja, que el 1962 ocupava Egipte, dins d'una família originària d'Ashkelon, una ciutat fèrtil, avui israeliana, situada a la costa del Mediterrani, tot just al nord de la Franja. Com milers de famílies, la de Sinwar va ser expulsada de la regió d'Ashkelon quan va establir-se l'estat jueu el 1948.

Després d'estudiar filologia àrab a la Universitat Islàmica de la Ciutat de Gaza, va participar en la lluita contra els israelians que ocupaven la Franja des del 1967. El 1989 va ser condemnat a quatre cadenes perpètues per haver matat dos soldats i quatre palestins acusats de col·laborar amb Israel. A la presó, on va passar 22 anys, va estudiar hebreu, una llengua que domina completament i que li permet entendre millor l'enemic.

Va ser alliberat el 2011, a conseqüència d'un intercanvi de presoners palestins pel soldat israelià Gilad Shalit, que Hamàs havia capturat uns anys abans. Aquell intercanvi va ser beneït pel primer ministre Benjamin Netanyahu, en un pacte que avui és objecte de dures crítiques per part de tots els israelians que s'han oposat a l'intercanvi de presoners.

Sinwar va ocupar diverses posicions destacades a l'estructura de Hamàs, fins que el 2017 va ser elegit líder, i el 2021 va ser reelegit. Aquest mateix any va sobreviure a un intent d'assassinat per part d'Israel. Els mitjans hebreus indiquen que en diverses ocasions Netanyahu no va donar el vistiplau per assassinar-lo. ¿Què hauria canviat ara?

Els interrogants que s'obren amb la mort de Sinwar

Yahya Sinwar ha passat mesos en túnels subterranis de Gaza, des d'on havia negociat a distància amb Netanyahu l'intercanvi de presoners, segons apuntaven al desembre mitjans israelians. Però l'han mort, per casualitat, en un edifici a prop de Rafah, al sud de la Franja. Netanyahu havia ordenat al Mossad, els serveis secrets israelians, acabar amb tots els responsables de la matança del 7 d'octubre en qualsevol lloc del món, i Yahya Sinwar era el cervell darrere l'operació, per tant, l'objectiu principal de l'exèrcit i dels serveis secrets israelians.

Ara bé, sembla que la mort de Sinwar no hauria estat fruit de les anomenades "operacions quirúrgiques" israelianes, sinó d'un encontre atzarós amb militars hebreus a la zona de Tal al Sultan, a Rafah, al sud de la Franja de Gaza. Els soldats israelians han identificat tres combatents, s'hi han enfrontat i, en el tiroteig, els tres militants palestins han resultat morts. Només aleshores els membres de les IDF han sospitat que un d'ells podria ser el líder de Hamàs. El cos s'ha traslladat a Jerusalem per fer proves d'ADN.

Amb la mort de Sinwar s'obren, almenys, dos interrogants. ¿Pot Hamàs continuar la lluita com fins ara, especialment al nord de la Franja, on s'han concentrat darrerament les accions de les IDF? La segona pregunta: què passa amb el futur dels prop de cent ostatges que queden en mans de la milícia? Fins ara, Israel s'havia escudat en l'enrocament de Sinwar per argumentar que no s'hagués pogut arribar a cap acord per alliberar-los. De moment, les famílies dels ostatges ja han emès un comunicat elogiant les forces israelianes per l'assassinat, en què fan una crida al govern israelià i a la comunitat internacional perquè aprofitin el momentum per arribar a un acord que retorni els israelians capturats.

El rol rellevant de Sinwar en un suposat alliberament dels ostatges va quedar de manifest l'endemà de l'atac sorpresa contra les poblacions israelianes pròximes a la Franja, que va acabar amb uns 1.200 morts i més de 240 ostatges. El 8 d'octubre Sinwar va baixar a un túnel on hi havia alguns ostatges i en "un hebreu sense accent" va preguntar els noms als presoners i els va garantir que estaven en un lloc segur i que no els passaria res.