Els vídeos de l'odi de soldats israelians a Gaza que alarmen el seu propi exèrcit

El CaireA finals de novembre, el cantant i compositor palestí Hamada Nasrallah va compartir a Instagram una publicació amb unes quantes imatges i vídeos. En un d’ells apareixia ell mateix tocant una guitarra en una habitació a les fosques; en un altre, un soldat israelià amb el mateix instrument interpretava Bamboleo dels Gipsy Kings enmig d’una zona plena de runa. “Avui m’he quedat de pedra quan he vist aquest vídeo de TikTok d’un soldat de les forces d’ocupació d’Israel tocant la guitarra entre les runes de Gaza. Conec molt bé aquesta guitarra”, reconeixia el músic: “El meu pare me la va regalar fa quinze anys. Va morir poc després de l’atac [d’Israel] a Gaza del 2014 i ara han vingut a endur-se l’última cosa que tinc seva”. “No n'hi ha prou que ens prenguin els nostres éssers estimats, les nostres llars, les nostres famílies, sinó també la nostra música i els nostres records?”, lamentava.

L’advocada militar de l’exèrcit israelià, Yifat Tomer-Yerushalmi, va enviar una carta dimecres en què advertia de “conductes inapropiades” a Gaza i alertava que algunes “van més enllà de l’àmbit disciplinari i superen el llindar penal”. Hi afirmava que era “difícil exagerar” la gravetat d’algunes accions i assegurava que es desviaven de “les ordres i els límits disciplinaris”, segons la transcripció de diversos mitjans locals. No en va, Israel és processat pel que el Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU considera un "genocidi plausible" i les comunicacions dels seus alts càrrecs són analitzades amb lupa.

Entre les conductes que Tomer-Yerushalmi denunciava hi havia “declaracions inapropiades que fomenten accions inacceptables”, l’ús injustificat de la força, la destrucció de béns civils i el saqueig. “Aquests actes i declaracions, per part d’individus que no representen el col·lectiu [...], no tenen cabuda” a l’exèrcit israelià, va escriure l’advocada, que va assenyalar que la justícia militar decidiria si calia adoptar mesures disciplinàries o penals.

Les advertències de Tomer-Yerushalmi van arribar l'endemà que el cap de l’estat major d’Israel, Herzi Halevi, enviés una altra carta, adreçada en aquest cas als comandants de l’exèrcit, on assenyalava que no pretenen una "espiral assassina, de revenja o un genocidi". I feia una crida a no utilitzar la força quan no sigui necessari, a distingir entre terroristes i civils, a no endur-se res que no els pertanyi i a no enregistrar vídeos de revenja.

Des de l’inici de la invasió de Gaza, soldats israelians han difós a les xarxes vídeos i fotos de maltractaments, saquejos i mofes deshumanitzants que han generat gran consternació fora del país. Algunes de les imatges que més impacte han tingut han estat les de grans grups de civils detinguts en diversos indrets de la Franja amb només roba interior, malgrat trobar-se a la intempèrie, i en múltiples casos amb els ulls embenats. L’Oficina de Drets Humans de l’ONU ha denunciat aquests arrestos a gran escala de palestins –probablement milers–, retinguts durant setmanes en centres de detenció secrets sense accés a les famílies ni a advocats i on s’han documentat maltractaments compatibles amb el que es considera tortura.

Soldats israelians també han difós nombrosos vídeos on apareixen robant en cases i negocis de Gaza. En un, per exemple, un soldat mostra rellotges que ha trobat en una casa. En un altre, un soldat camina per un carrer arrasat amb una catifa robada. I en una publicació del desembre a Facebook, una usuària va compartir una foto de productes cosmètics als quals es referia com els “regals de Gaza” que li havia portat la parella.

Mitjans locals i organitzacions de drets humans han documentat el saqueig d’altres béns com ordinadors, joies, grans quantitats de diners en efectiu, anells, una moto, catifes i jocs de coberts antics. L’oficina de comunicació del govern de Gaza calcula que el valor de tot el que s’ha saquejat arriba almenys a 25 milions de dòlars, i fins i tot rabins del moviment sionista religiós han fet crides a favor dels saquejos en vídeos a les xarxes.

Altres gravacions han generat fortes crítiques perquè inclouen mofes de la devastació de Gaza. En un es pot veure un soldat amb un mesclador d’àudio punxant una popular cançó en què es diu Dos, tres, llançament, de manera que quan se sent la paraula llançament es mostren imatges de detonacions d’edificis a la Franja. En un altre apareix un grup de soldats fumant xixa mentre al fons es veu com s’enderroquen una filera d’edificis i al final brinden. I fa poc ha circulat una foto de joves soldats israelianes fent-se selfies amb la franja de Gaza totalment arrasada a l'esquena.

També han circulat nombrosos vídeos i imatges de soldats burlant-se dels palestins i ocupant casa seva. Alguns capturen tropes israelianes a l'interior de cases particulars remenant roba interior i llenceria de dones palestines i proferint insults masclistes. I el mitjà israelià Haaretz va publicar al gener un article sobre soldats que ocupen i viuen a les cases abans de destruir-les.

A la carta de l'advocada militar israeliana s'alerta que les conductes inapropiades estan malmetent la imatge internacional d'Israel. En aquest sentit, Sud-àfrica va utilitzar un vídeo difós a les xarxes com a evidència presentada al Tribunal Internacional de Justícia. Aquesta setmana ha arrancat un segon procés contra Israel al màxim òrgan judicial de l’ONU, després que l’Assemblea General de les Nacions Unides sol·licités a finals del 2022, un any abans de l’inici de l’ofensiva militar en curs a Gaza, que emetés una opinió consultiva jurídica sobre la legalitat de l’ocupació israeliana de Palestina.