La veu del Me Too a l'Iran, bloquejada a Barcelona

BarcelonaEs diu Shaghayegh Norouzi, és directora de cinema i actriu i té més de 100.000 seguidors a Instagram. És la fundadora des de l'exili del moviment Me Too iranià, prou valenta per haver alçat la veu contra les violències sexuals, i no davant de Hollywood, sinó del règim dels aiatol·làs. Va arribar a Barcelona fa més de tres anys, abans que comencessin les protestes arran de l'assassinat de la jove Mahsa Gina Amini a mans de la policia de la moral per portar el vel mal posat. Durant anys ha estat la veu i el rostre de les que no podien parlar i continua sense tirar la tovallola, encara que a l'Iran els que gosen alçar la veu s'arrisquen a acabar a la presó o a la forca. Un activisme que li ha costat haver de viure lluny de casa i que des de Barcelona continua resultant incòmode a les autoritats de Teheran. Tant, que fa dos mesos que espera que l'ambaixada de l'Iran a Madrid li renovi el passaport, sense el qual no pot sortir d'Espanya. Està atrapada a Barcelona, havent de renunciar a totes les invitacions que li arriben d'arreu del món per continuar defensant els drets de les dones al país persa.

"Vaig treballar a l'Iran durant dotze anys, al cinema i al teatre. Era un dels llocs on va néixer la comprensió sobre la discriminació de la dona, sobre el patriarcat i com l'imposa el règim", explica emocionada en una conversa amb l'ARA. En alguns moments els seus grans ulls s'enllagrimen, però parla amb veu clara i actitud serena. "Per al règim és molt important controlar el món del cinema i allà notes tota la complexitat de la seva actuació". Quan tenia 22 anys va patir en carn pròpia els abusos sexuals: "Els homes amb poder, com el director o el productor, intenten abusar de tu i, si et resisteixes, com fèiem i fem moltes, et quedes sense feina durant anys: et deixen fora del circuit i t'has de buscar la vida", recorda. En el primer paper protagonista que va aconseguir en una sèrie, els abusos es van allargar els set mesos que va durar el rodatge. "Vaig caure en una profunda depressió i em plantejava què havia de fer amb la resta de la meva vida", relata. En un altre projecte, el director es va presentar de sobte a la sala de maquillatge: "em va fer un petó als llavis i se'n va anar".

I, a més, hi havia la censura o haver de formar part d'una indústria que perpetua la ideologia del règim. L'actriu relata com la van deixar fora d'una pel·lícula un cop signat el contracte perquè es va negar a una modificació d'última hora al guió. "Era el moment en què el govern volia censurar Telegram i em van demanar unes noves frases en les quals havia de dir que Telegram estava destruint la nostra família. Els vaig dir que jo no ho diria, i no em van tornar a trucar mai més ni em van pagar res", recorda Norouzi. "Allò funcionava així, sobretot amb les dones". Després, només va poder treballar en una companyia de teatre alternatiu. Van preparar una obra i van pagar de la seva butxaca totes les despeses de producció, però unes setmanes abans de l'estrena, els van revocar l'autorització.

Va ser aleshores quan va dir prou i va decidir marxar de l'Iran. Va tenir l'oportunitat de viatjar al festival de Cannes i ja no va tornar al país. Es va establir amb la seva parella a Barcelona i va creure que aquí podia parlar amb llibertat. "Vaig començar a denunciar públicament la violència sexual a l'Iran, sobretot en l'àmbit del cinema i, a poc a poc, vaig anar guanyant confiança i alçant cada cop més la veu. Aquí puc dir que soc feminista i no em passa res, però cinc amigues meves estan a la presó a l'Iran només per defensar els drets de les dones", diu l'actriu. Les seves xarxes socials es van omplir de seguidores: ella relatava les seves experiències de violència sexual i també posava la veu i la cara per a les altres actrius que continuaven dins l'Iran i no podien revelar la seva identitat per por a represàlies: una cadena de relats que cada dia guanyava força. Fins que uns mesos abans de l'assassinat de Mahsa Gina Amini van aconseguir que 800 actrius signessin un manifest contra la violència de gènere al cinema. "Va ser com una bomba: veníem d'un temps en què les actrius no gosaven ni parlar entre elles quan patien assetjament a la feina i, de cop, ho vam treure tot a la llum", recorda Nouruzi. La premsa afí als aiatol·làs va posar l'actriu exiliada a Barcelona en el punt de mira: l'acusaven de ser una agent d'Israel, d'atacar els valors "sagrats" de la societat iraniana i una llista llarga d'altres improperis.

I així arribem al dia d'avui. El passaport de l'actriu va caducar i no tenia altra alterativa que anar a l'ambaixada de l'Iran a Madrid per demanar que li renovessin. "En vaig parlar amb altres activistes iranians exiliats a Espanya: alguns em deien que no hi anés, que era perillós. D'altres, que no hi anés sola i que no portés el mòbil perquè no fos espiat... Finalment, vaig pensar que havia de fer-ho". Nouruzi no és de les que es deixen silenciar i es va presentar a l'ambaixada a Madrid sense vel. "El primer xoc va ser el guàrdia espanyol que vigila la porta, que em va dir que no podia entrar sense vel", apunta. "Li vaig dir que ell no podia aplicar les lleis de l'Iran a Madrid i que era contra aquelles mateixes lleis que lluitem nosaltres, i per la qual molta gent està sent assassinada". Al cap d'una estona, una funcionària de l'ambaixada va intentar convèncer-la que es posés el vel per resoldre el tràmit i ella s'hi va continuar resistint. Va acabar entrant a la seu diplomàtica sense vel i li van dir que podria recollir el seu nou passaport tres hores més tard. "Quan vaig tornar va sortir l'ambaixador en persona per dir-me que hi havia un problema a Teheran i que havien de veure què passava". Se'n va tornar a Barcelona i durant setmanes li van donar llargues. Aquest diari ha contactat amb l'ambaixada de l'Iran a Madrid a Madrid sobre el cas i no ha obtingut resposta.

Nouruzi ha aportat a l'ARA la gravació d'una trucada telefònica, que hem verificat amb un traductor independent, en la qual ella pregunta sobre la renovació del seu passaport i algú que s'identifica com a funcionari de l'ambaixada li diu que l'única solució és que un familiar seu acudeixi al ministeri d'Exteriors a Teheran per preguntar per què el seu accés al sistema amb què els iranians a l'estranger poden fer tràmits oficials amb el seu govern ha estat cancel·lat. "No posaré en perill la meva família", respon l'actriu. La resposta final del funcionari és clara: "Si et manifestes contra el teu país, el teu sistema i els teus ancestres, has de respondre per això i atendre't a les conseqüències". I ara les "conseqüències" són que sense passaport està atrapada dins les fronteres d'Espanya.