Shir Hever: "La versió 3 del programa d'espionatge Pegasus és encara més invasiva"

Director de l'Aliança per la Justícia entre Israelians i Palestins

Shir Hever
19/02/2024
5 min

BarcelonaShir Hever és un dels experts en l'economia de l'ocupació israeliana sobre territori palestí. És el director de l'Aliança per la Justícia entre Israelians i Palestins i el coordinador de la campanya d'embargament d'armes del Comitè Nacional del moviment Boicot, Desinversions i Sancions a Israel (BNC). La setmana passada va visitar Catalunya i es va reunir amb membres de la comissió d'afers exteriors del Parlament per parlar de la necessitat de posar fi al comerç d'armes amb Israel i de l'ús del programa d'espionatge israelià Pegasus contra el moviment independentista.

Com s'ha desenvolupat i venut Pegasus a tot el món i com s'utilitza ara?

— Hi ha diferents nivells de Pegasus. Quan va començar aquest escàndol es coneixia com a Pegasus 1, però després va venir Pegasus 2 i ara la versió 3, que és molt més invasiva. No estem parlant d'una tecnologia israeliana. Hi ha altres països que desenvolupen programari espia, però el deixen per als seus serveis d'espionatge, no el venen amb ànim de lucre. Israel és l'únic país que ven programari espia amb ànim de lucre, i això té a veure amb la seva estructura econòmica. També amb el fet que els oficials militars es jubilen molt joves i tenen temps per a una segona carrera a l'empresa privada amb el suport del govern. I també amb el fet que el país fomenta la diplomàcia dels programaris espies. Tot això és el que explica aquest desenvolupament tecnològic. Però cal recordar que estem parlant d'una arma, d'una arma de grau militar però que s'utilitza internament contra els ciutadans. El programari espia no es pot utilitzar per fer complir les lleis, perquè no hi ha responsabilitat ni traçabilitat: la policia el podria fer servir per crear proves falses i, per tant, no és admissible en un tribunal. Ara veiem com tota l'economia israeliana s'està enfonsant i només hi ha un sector que manté els beneficis: les empreses de programari espia, perquè els règims més autoritaris continuen comprant els seus productes.

Israel està guanyant la guerra a Gaza?

— No, de fet està perdent. La idea que amb els bombardejos contra població civil Israel podrà derrotar Hamàs com a moviment polític és estúpida. De fet, la majoria de generals israelians ho veuen així i ho estan dient, però sobre el terreny estan desplegant la seva frustració sobre civils indefensos. Una guerra ha de tenir objectius clars. Si no tens objectius, no la pots guanyar. I el govern israelià no té un objectiu: cada ministre té un pla diferent.

Per què el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu no accepta un acord d'alto el foc?

— El govern israelià està subsumit en la set de sang i l'exèrcit està fora de control: per això no poden aturar-se. Netanyahu ha perdut el suport de l'opinió pública, perquè la gent està horroritzada. Fins i tot els israelians que donen suport al genocidi no poden entendre com s'han abandonat els ostatges. Netanyahu sap que tan bon punt hi hagi un alto el foc hi haurà eleccions. I si hi ha eleccions sap que caurà; per això les ajorna. Els mitjans de comunicació israelians han filtrat la informació que Israel està utilitzant tantes bombes, tantes bales i tants míssils a Gaza que, si els lliuraments de municions s'aturessin durant tres dies, es quedarien sense munició. Ara el president estatunidenc, Joe Biden, està fent més pressió per evitar l'atac a Rafah, però continua lliurant armes a Israel. Molts israelians es pregunten què passarà. Netanyahu amenaça Rafah amb una massacre per forçar Hamàs a acceptar un acord que no prevegui un alto el foc durador.

La resolució del Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU, que està investigant Israel per genocidi, no ha aturat la guerra a Gaza.

— Per aturar la guerra Israel ha d'estar sota pressió a l'exterior. I això significa un embargament d'armes; és una obligació legal. El Tractat sobre el Comerç d'Armes és molt clar: quan un país és sospitós d'estar cometent un genocidi els altres països no li poden vendre armes, comprar-n'hi ni permetre que transitin pel seu territori. Espanya, per exemple, està fent totes tres coses. No estic parlant només d'una obligació moral; és un delicte. Un delicte molt greu. Encara hi ha gent a la presó per haver lliurat armes a Sierra Leone en el genocidi dels anys 90. I també hi ha un argument pràctic.

Un tribunal holandès va ordenar la setmana passada al govern neerlandès bloquejar totes les exportacions de peces de caça F-35 a Israel per la preocupació que s'estaven utilitzant per violar el dret internacional durant la guerra de Gaza.

— És una decisió important que ha causat molta preocupació a Alemanya. Ara els sindicats i els estibadors de Bèlgica, França, Portugal, Espanya, Itàlia, Grècia o els altres països de trànsit poden exigir que s'inspeccionin els vaixells amb destí a Israel i negar-se a descarregar-los o abastir-los de combustibles si es demostra que transporten armament.

Com està afectant la guerra a l’economia d’Israel?

— Israel es ven al món com una potència tecnològica, com un "país de start-ups", però això és un mite. Perquè no és una tecnologia per a les coses que necessita la gent, sinó que les seves empreses més fortes són les que es dediquen a fer possible l'opressió. Una tecnologia que serveix per vulnerar els drets humans, com heu vist amb Pegasus a Catalunya. I, quan va arribar al govern l'extrema dreta i va començar a retallar la independència judicial o els pressupostos educatius, moltes empreses van marxar per por a la inestabilitat. I amb l'operació genocida a Gaza, les inversions a Israel han caigut a zero. I això ha fet que la moneda israeliana perdés tot el seu valor, de manera que el Banc Central ha hagut de posar-se a vendre les reserves de dòlars. I també s'han accentuat les retallades. Per exemple, han retallat el servei de teràpia de trauma del ministeri de Salut, que ara és més necessari que mai. La setmana passada Moody's va rebaixar per primer cop la qualificació creditícia d'Israel i li va assignar una "perspectiva negativa". A més, hi ha l'impacte dels atacs dels houthis al mar Roig contra el comerç de vaixells amb destí a Israel.

Què passa amb l'impacte econòmic dels atacs dels houthis al mar Roig?

— És a escala estratègica. Els israelians estan molt confosos i espantats per això i no saben què fer. I, de nou, esperen que els EUA els salvi perquè no tenen cap resposta militar a això. Una de les companyies navilieres europees més grans, anomenada Maersk, que pertany a Dinamarca, està fent tot el recorregut per Àfrica, i això fa que les coses siguin molt cares. Però hi ha dues companyies navilieres gegants de propietat xinesa que han cancel·lat l'escala als ports israelians per poder avançar pel canal del mar Roig i Suez. Per tant, aquesta és una competició a la qual Maersk no pot fer front. Les empreses xineses no tenen cap dificultat per prendre una decisió comercial; no és cap declaració moral. Però si Maersk pren una decisió com aquesta la gent diu: "Oh, esteu boicotejant Israel; sou antisemites". Això mostra com Occident, en la seva complicitat amb els crims israelians, ha compromès el seu poder econòmic, el seu poder estratègic. I Dinamarca respon a això enviant més vaixells de guerra al mar Roig. Això, per descomptat, no solucionarà res. No es pot resoldre el problema polític amb les armes. Aquesta és una manera de pensar molt israeliana. Utilitzar armes és un problema, però no funcionarà.

stats