Què és l'UNRWA i què implica que Israel li prohibeixi actuar?
La població de la Franja depèn de l'agència de l'ONU per cobrir les seves necessitats bàsiques des de l'inici de la guerra
BarcelonaIsrael fa un pas més en el seu desafiament de la comunitat internacional. El Parlament del país, la Knesset, ha aprovat una nova legislació que prohibeix que l'agència de l'ONU per als refugiats palestins (UNRWA) continuï operant en territori sota control israelià. La comunitat internacional ja ha condemnat la mesura i ha advertit que estableix un precedent perillós. Tot plegat, amb més de 43.000 palestins assassinats a Gaza des de l'inici de la guerra i després de constants vetos a l'entrada d'ajuda humanitària a la Franja per part de Tel-Aviv.
Què és l'UNRWA?
L'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA) va néixer el 1949 per assistir els 800.000 palestins expulsats de la seva terra amb la creació de l'Estat d'Israel (1948). Des de llavors ofereix educació, atenció sanitària i serveis socials i d'emergència als gairebé 6 milions de refugiats palestins.
Finançada en gran mesura per contribucions voluntàries dels estats membres de l'ONU, només a Gaza atén els 1,7 milions de palestins registrats com a refugiats i està al càrrec de vuit camps al llarg de la Franja. A Cisjordània presta servei a 880.000 refugiats i gestiona fins a 19 campaments, i també té presència en camps de refugiats palestins al Líban (12), Jordània (10) i Síria (9). En total, a més, gestiona més de 700 escoles i 140 centres d'atenció sanitària.
Des de l'esclat de la guerra a Gaza ara fa més d'un any, gairebé tota la població de la Franja ha passat a dependre de l'UNRWA per cobrir les seves necessitats bàsiques, començat per l'aigua i l'alimentació. Centenars de milers de gazians, a més, s'han refugiat a les seves escoles, pensant que allà podrien estar més segurs dels bombardejos, tot i que aquestes han estat constantment atacades per Israel.
Què ha prohibit Israel?
La Knesset ha aprovat una llei que prohibeix a l'UNRWA operar en territoris sota control d'Israel. La nova legislació, que s'ha aprovat per una àmplia majoria (92 vots a favor i 10 en contra), prohibeix a l'agència fer "qualsevol activitat" dins d'Israel, "ni directament ni indirectament". Això inclou els serveis prestats a Jerusalem Est, la Cisjordània i la Franja de Gaza, ja que són les autoritats israelianes qui tramiten els visats o permisos d'entrada als territoris ocupats.
El Parlament israelià també ha aprovat una segona llei que designa l'agència de l'ONU com a organització terrorista i prohibeix cap relació entre els funcionaris israelians i els membres de l'UNRWA. Posa així punt i final signat amb l'agència el 1967, amb el qual Tel-Aviv es comprometia a facilitar la seva feina. L'argument per tirar endavant la decisió, que entrarà en vigor d'aquí a tres mesos, és que hi ha treballadors de l'UNRWA –que dona feina a 13.000 palestins a Gaza– involucrats "en activitats terroristes contra Israel" i que "han de retre comptes".
Arran de l'atac de Hamàs a Israel de fa poc més d'un any, Tel-Aviv ja va acusar 12 empleats de l'UNRWA d'estar implicats en els fets del 7 d'octubre, sense aportar-ne més detalls. L'ONU va explicar que nou d'ells van ser acomiadats, però l'acusació va ser un cop dur per l'agència, ja que països com els Estats Units en tallessin el finançament.
Què implica la decisió?
Segons ha denunciat el mateix director de l'UNRWA, Philippe Lazzarini, la prohibició "aprofundirà el patiment dels palestins, especialment a Gaza, on la gent ha passat per més d'un any de pur infern", mentre que el secretari general de l'ONU, António Guterres, ha afirmat que "no hi ha alternativa a l'UNRWA" perquè –ha recordat– és el "principal mitjà" pel qual arriba "ajuda essencial" als refugiats en territori ocupat.
El director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha assenyalat les "conseqüències devastadores" que tindrà la mesura per a milions de palestins. I el portaveu d'UNICEF, James Elder, ha alertat que "si l'UNRWA no pot operar, és probable que veiem l'enfonsament del sistema humanitari a Gaza".
Com ha reaccionat la comunitat internacional?
A banda de les diferents veus de les Nacions Unides, que han denunciat la prohibició de l'UNRWA com un exemple més de "càstig col·lectiu" contra els palestins, la comunitat internacional ha posat el crit al cel davant la nova llei israeliana. Espanya, Eslovènia, Irlanda i Noruega –quatre països que han reconegut recentment l'estat palestí– han emès un comunicat conjunt en què denuncien el "precedent perillós" que fixa Israel amb aquesta decisió. Les condemnes s'han repetit des de països com França, la Xina, Rússia, Turquia i Jordània.
També els Estats Units, ferm aliat d'Israel, s'han pronunciat al respecte: "Seguim instant el govern israelià a aturar la implementació d'aquesta legislació [...] Considerarem els pròxims passos en funció del que passi els dies que venen", ha avisat el portaveu del departament d'Estat, Matthew Miller. Des del Regne Unit, un altre soci d'Israel, el primer ministre, Keir Starmer, s'ha mostrat "molt preocupat" per la prohibició, i ha recordat a Israel que té l'obligació de "garantir que l'ajuda necessària arribi als civils de Gaza".
Què hi ha al darrere de la mesura?
L'exdirector de Human Rights Watch, Kenneth Roth, creu que darrere la decisió de Tel-Aviv hi ha, en primer lloc, una "estratègia de la fam" a Gaza. També ha denunciat que el que pretén el govern israelià és negar l'estatus de refugiats als palestins: "Netanyahu ha tingut sempre una vendetta contra l'UNRWA perquè, ingènuament, pensa que si la destrueixes, d'alguna manera els refugiats palestins s'oblidaran que són refugiats", ha dit a Al-Jazeera.
Fa un any, quan Tel-Aviv va acusar l'UNRWA de vincles amb Hamàs, l'exportaveu de l'agència Chris Gunnes ja va parlar d'un "atac polític coordinat" i ho va relacionar amb els objectius militars d'Israel: "Els israelians han dit que no poden guanyar la guerra a Gaza si no es desmantella l'UNRWA. Tot és molt clar". Més de 200 membres de l'organització han mort en els atacs israelians des del 7 d'octubre.