La UE, els EUA i el Regne Unit impulsen un corredor marítim per portar menjar a Gaza

BarcelonaEl president dels Estats Units, Joe Biden, ho va anunciar dijous, tot just abans de pronunciar el discurs de l'Estat de la Unió, i aquest divendres han estat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el ministre d'Exteriors del Regne Unit, David Cameron, els que també han sortit a fer-ho públic. Volen obrir un corredor marítim per fer entrar ajuda humanitària a Gaza, per mar, des de Xipre. Les severes restriccions d'Israel per al lliurament d'ajuda humanitària a la franja de Gaza han portat al límit de la supervivència la població palestina, que, a més de patir els bombardejos amb el resultat de més de 30.000 morts, 70.000 ferits i 8.000 desapareguts, comença a morir també d'inanició i de malalties. Fonts mèdiques locals han informat ja de la mort de 20 criatures per desnutrició al nord de la Franja.

"Aquesta nit donaré instruccions a l'exèrcit nord-americà perquè dirigeixi una missió d'emergència destinada a establir un port temporal al Mediterrani, a la costa de Gaza, perquè pugui rebre grans vaixells carregats d'aliments, aigua, medicines i refugis temporals", va dir Biden. Segons la Casa Blanca, aquesta iniciativa estarà coordinada de manera conjunta amb les autoritats israelianes, l'ONU i les ONG. S'instal·larà un moll temporal, seguint l'exemple dels que es van muntar per al desembarcament de Normandia, ha dit la Casa Blanca. Biden ha aclarit que no hi haurà militars nord-americans sobre el terreny.

La presidenta de l'executiu europeu ha fet un discurs més contundent del que sol fer contra l'ofensiva del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a Gaza i ha reclamat "una pausa humanitària immediata" i "un alto el foc sostenible". A més, ha insistit en demanar "la solució dels dos estats". Von der Leyen ha assegurat, de fet, que l'"operació pilot" ja s'ha posat en marxa. Segons fonts comunitàries, es preveu que durant aquest cap de setmana "salpi el vaixell si es donen les condicions".

Open Arms, a punt per al seu propi corredor

Moltes setmanes abans de l'anunci de Biden i la UE, l'ONG badalonina Open Arms, en col·laboració amb World Central Kitchen del xef José Andrés, havien començat les negociacions amb les autoritats israelianes per obtenir els permisos per obrir un corredor humanitari marítim des de Xipre. El remolcador que ha salvat desenes de milers de vides en les rutes migratòries del Mediterrani està preparat des de fa setmanes amb un carregament d'aliments al port de Làrnaca.

En declaracions a l'ARA, Òscar Camps assegura: "Vam presentar un pla d'un corredor humanitari dinàmic, capaç de descarregar en diferents punts de la franja de Gaza, i hem construït un espigó a la platja per poder descarregar l'ajuda i fer arribar els aliments a les 60 cuines que World Central Kitchen té a Gaza. Tot ho hem negociat nosaltres directament amb l'exèrcit israelià". El vaixell humanitari no portarà escorta ni militars a bord i té previst descarregar l'ajuda a Gaza en els pròxims dies, després d'haver superat les inspeccions israelianes. "Aquí l'únic que hi ha de la UE és la bandera, i Von Der Leyen ni tan sols ens ha esmentat en la roda de premsa", rebla Camps.

Dubtes sobre el port de Biden

El pla d'obrir el port genera molts dubtes entre els experts en crisis humanitàries. Alfonso Artacho, logista de Metges Sense Fronteres (MSF) que acaba de tornar de Rafah, al sud de la Franja, explica a l'ARA que "qualsevol intent de millorar la situació humanitària a Gaza passa per un alto el foc, perquè sense una mínima seguretat és impossible abastir una població de 2,3 milions de persones". Per a Artacho, que ha participat en la missió de MSF a Gaza amb 1.300 consultes mèdiques diàries per a dones embarassades i nadons i la distribució de 220.000 litres d'aigua potable diaris, "no té sentit que els Estats Units hagin vetat tres vegades al Consell de Seguretat de l'ONU una resolució per demanar un alto el foc i que ara es mostrin preocupats per la situació humanitària a Gaza".

Com a enginyer, el logista apunta també que la construcció del port flotant "requerirà setmanes, i hi ha molta gent a Gaza que no pot esperar", i recorda que hi ha milers de camions esperant entrar a Rafah a la frontera entre Gaza i Egipte. "En una situació com la de Gaza, que jo no havia vist mai en totes les crisis humanitàries en què he treballat, el que s'ha de fer és obrir les fronteres terrestres i deixar entrar l'ajuda. El pla del port sona més a estratègia mediàtica que no pas a mesura efectiva", afegeix el tècnic.

Altres mètodes com llançar ajuda des de l'aire també s'han demostrat poc efectius i perillosos. Aquest divendres, cinc persones han mort i diverses han resultat ferides quan han rebut l'impacte de paquets d'ajuda humanitària llançats des d'avions, quan els paracaigudes no s'han obert i han caigut sobre una multitud de gent que esperava per recollir productes bàsics.

Com es distribuirà l'ajuda?

L'altre gran interrogant que obre la iniciativa de Biden és com es repartirà l'ajuda entre una població esgotada després de cinc mesos de guerra i que veu com els seus fills comencen a morir de fam. Enmig del caos i la violència dels bombardejos israelians, l'entrada d'uns pocs camions ha provocat escenes de caos, violència i saquejos. Fins al punt que el 20 de febrer el Programa Mundial d'Aliments de l'ONU va suspendre les operacions al nord de Gaza per la manca de seguretat.

Artacho ha estat testimoni directe de la desesperació dels habitants del sud de la Franja: "Com que entra tan poca ajuda i la població està tan desesperada, la gent els assalta per evitar que els seus fills es morin de fam: si les coses al sud estan així, no puc ni imaginar-me com estan al nord, on no està entrant cap ajuda i sabem pels familiars del nostre personal local que hi ha criatures mortes de fam i gent que beu aigua de mar".

Es calcula que al nord de Gaza hi queden unes 600.000 persones. El cooperant equipara les restriccions d'accés a l'ajuda humanitària a Gaza imposades per Israel a "un setge, un càstig contra la població palestina, perquè ara la capacitat de produir aliments a Gaza és nul·la, després de tanta destrucció: tallar l'ajuda humanitària és matar la gent de fam". Assegura que "el tractament inhumà al qual s'està sotmetent la població civil gaziana no té precedents: és vergonyós que es permeti a Israel cometre aquesta barbàrie".

Els Estats Units mantenen el pont aeri d'armes a Israel

La insistència de l'administració Biden amb la necessitat de fer arribar ajuda humanitària a Gaza (primer amb el llançament de paquets d'aliments des de l'aire, la setmana passada, i ara amb el port temporal) contrasta amb el fet que continua abastint de munició l'exèrcit israelià, a més d'haver dotat Israel, el primer receptor mundial d'ajuda militar estatunidenca, d'una ajuda addicional de 14.700 milions d'euros.

El polític palestí Mustafa Barghouti, de la Iniciativa Nacional Palestina, ha explicat que el pla per construir un port a Gaza "és només un altre intent de desviar l'atenció del problema real, que és que 600.000 persones a Gaza estan patint fam i Israel no permet fer-los arribar ajuda humanitària".

Sigrid Kaag, coordinadora humanitària de l'ONU a Gaza, ha celebrat els plans de construcció del port, però ha aclarit que "l'ajuda per aire i mar no pot substituir la que arriba per terra: això ningú ho discuteix". També la portaveu de l'UNRWA, l'agència de l'ONU per als palestins, ha destacat a Al-Jazeera que "el camí més directe per portar ajuda a Gaza són els passos terrestres existents" de la Franja.