Turistes al nord i bombardejos al sud: els dos móns del Líban

Ciutats costaneres com Jounieh, Biblos i Batrun viuen d'esquena al conflicte a la frontera amb Israel

3 min
Un grup de joves juga a la platja pública de Ramlet Al Baida de Beirut.

Tir (Líban)Les platges del nord del Líban estan plenes de banyistes, gaudint del sol i dels esports aquàtics. Hotels i apartaments de lloguer estan reservats fins al final de la temporada i no hi ha entrades lliures per als concerts ni festivals d'estiu. Ciutats costaneres com Jounieh, Biblos i Batrun viuen d'esquena al conflicte a la frontera amb Israel. No són més de 150 quilòmetres el que els separa del castigat sud del Líban, on diàriament avions de guerra israelians bombardegen les localitats frontereres.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La paradoxa de l'aparent normalitat enmig de la violència reflecteix l'esperit resilient dels libanesos, que es neguen a permetre que la guerra eclipsi l'estiu. També és un reflex de la llarga història d'adaptació dels libanesos a les circumstàncies difícils. Les restriccions per viatjar al Líban i les mesures de seguretat que han adoptat algunes de les companyies aèries en suspendre els seus vols a Beirut, no han frenat el flux constant de visitants, cosa que es deu, en part, als forts vincles de la diàspora libanesa amb el país.

“Ens van aconsellar no viatjar al Líban aquest any, però les meves germanes i jo estàvem decidides a venir”, explica Manar El Ayoubi, expatriada libanesa de 30 anys que viu als Emirats Àrabs Units. “Cadascuna de nosaltres vivim en un país diferent. Volíem estar juntes totes les germanes i passar temps amb la família i els amics”, afegeix la Manar, estirada en una hamaca en una de les platges privades de Batrun. “Tot i que notem la tensió per tot arreu, i alguns dels nostres amics fins i tot han marxat abans del previst, hem aconseguit passar unes vacances per recordar”, exclama.

L'optimisme que desprèn la Manar contrasta amb la situació d'inseguretat a les zones on més es pateixen les tensions creixents amb Israel, que estan tenint un impacte negatiu per a la indústria del turisme, especialment a les regions properes a la frontera amb Israel.

Paisatge abandonat

Quilòmetres de costa i llargues platges de sorra fan de la ciutat de Tir una de les destinacions turístiques més visitades del sud del Líban. Però a causa de les hostilitats en curs, molts banyistes estan evitant visitar les platges aquest estiu. Caces israelians sobrevolen la ciutat tan de pressa que trenquen la barrera del so repetidament, provoquen explosions sòniques que propaguen el pànic entre els ciutadans. Fins ara Tir no ha estat bombardejada, però els avions israelians n'han atacat els voltants. N'hi ha hagut prou per dissuadir els visitants. “És normal que la gent no vingui. Aquest matí caces israelians han trencat dues vegades la barrera del so. Els nens s'han posat a plorar. Què hi farem! Quedar-nos tot el dia tancats a casa?”, explica la Fatma, que ha decidit venir a la platja amb els fills, desafiant la situació d'inseguretat.

L'ambient estiuenc que es respira és molt diferent del del nord. És temporada alta i els restaurants a la platja llueixen buits. Les cadires i taules de plàstic estan recollides. Mohammed Husseini, gerent d'un d'aquests restaurants, fuma narguil amb dos empleats més, asseguts a l'ombra. “L'any passat, en aquestes dates, teníem totes les taules reservades cada cap de setmana. Contractàvem fins a deu cambrers al dia. Aquest estiu està sent un desastre”, es queixa.

Les empreses que depenen del turisme al sud del Líban estan experimentant una caiguda d'ingressos i pèrdues de llocs de treball. Walid Salha va obrir el primer hotel bed and breakfast a la Ciutat Vella de Tir. Va rehabilitar un palauet otomà, mantenint-ne la decoració antiga, per fer un hotel familiar que ha atret clientela internacional. Per una habitació a Al Fanar calia reservar amb un mes d'antelació. Ara amb prou feines té hostes. “Els clients tenen por de venir perquè no saben si després podran sortir d'aquí. Així que l'ocupació que tenim és al voltant del 10% o menys”, lamenta.

La taxa d'ocupació turística al sud ha caigut un 70%, i molta gent com el Mahmoud s'ha quedat sense feina “El propietari de l'hotel em va avisar que no obriria una setmana abans de començar la temporada. Ho estan tancant tot: restaurants, bars, complexos hotelers... No hi ha feina”, exclama el noi, que espera que tornin temps de pau perquè el Líban torni a atraure visitants i impulsar l'economia local.

stats