Tunísia acusa de “terrorisme” una ONG per ajudar refugiats i migrants
El règim de Kaïs Saïed du a terme una caça de bruixes contra funcionaris municipals, un exalcalde, treballadors d'ONG i fins i tot propietaris d'hotels que allotjaven refugiats
TunisEl règim de Kaïs Saïed ha anat un pas més enllà en la seva campanya de criminalitzar la solidaritat envers refugiats i migrants, alhora que col·labora de manera més estreta amb la UE en el control dels fluxos migratoris. La setmana passada les autoritats van arrestar Abdallah Saïd, responsable d’una ONG establerta al sud de Tunísia que es dedica a ajudar migrants, i que després d'un interrogatori va passar a disposició d’un Tribunal Antiterrorista. La seva detenció és l’última d’una onada de repressió d’activistes i associacions humanitàries especialitzades en la mateixa labor que va començar al maig.
“És un senyal perillós, perquè és la primera vegada que les autoritats utilitzen una acusació de terrorisme per a les entitats especialitzades en la qüestió migratòria”, apunta Romdhane Ben Amour, investigador del Fòrum Tunisià per als Drets Econòmics i Socials. A més de Saïd, fundador de l'ONG “Infants de la lluna”, també es troben sota investigació el secretari general de l’entitat, el tresorer, i dos empleats del banc amb què col·laboraven. “El règim té al punt de mira totes les ONG que han rebut finançament exterior i treballen en la qüestió migratòria”, sosté un cooperant que prefereix guardar l’anonimat per por de represàlies.
El tret de sortida d’aquesta caça de bruixes va tenir lloc en una reunió del Consell de Seguretat Nacional del 6 de maig. Llavors el president Saïd va utilitzar paraules gruixudes com “traïdors” o “mercenaris” per referir-se a les associacions humanitàries, a les quals va acusar de “rebre sumes astronòmiques […] per implantar africans a Tunísia”.
Aquest discurs encaixa amb el que va pronunciar el febrer del 2023, quan va referir-se a l'existència d'“un pla criminal” per canviar la “composició demogràfica de Tunísia” i reemplaçar la seva població àrab i musulmana per “hordes” de migrants subsaharians negres, una idea inspirada en la teoria del “gran reemplaçament” de l'extrema dreta europea.
Els dies següents la policia va arrestar diversos responsables de tres ONG conegudes per la feina de casa de solidaritat amb persones migrants. Sis, inclosos l'expresidenta de l'ONG francesa Terre d'Asile, Xerifa Riahi i l'activista antiracista de Mnemty, Saadia Mosbah. A més, altres desenes de persones van ser imputades o interrogades per la policia, la majoria per haver treballat o col·laborat amb aquestes ONG. Entre ells figuren funcionaris municipals, un exalcalde, treballadors d'ONG i fins i tot propietaris d'hotels que allotjaven refugiats.
Segons fonts properes al procés, que es troba en fase d'instrucció, se'ls acusa d'associació amb malfactors per ajudar a entrar persones estrangeres il·legalment al país i blanqueig de diners. Les penes per a aquest últim càrrec són molt greus i oscil·len entre els deu i els vint anys de presó. Entre els seus familiars, hi ha la convicció que són acusacions completament fabricades. De moment, els locals de les tres associacions esmentades han estat segellats i els seus comptes bancaris, congelats, per la qual cosa ha cessat la seva activitat.
Un discurs que ha arrelat
Tot i que la xifra de refugiats i migrants al país magribí és molt petita –unes 80.000 persones sobre un total de 12 milions d’habitants–, la qüestió migratòria ha entrat amb força a l’agenda política. L'estiu passat, després d'un pic de comentaris racistes a les xarxes, les autoritats van deportar centenars de migrants i refugiats subsaharians a una zona fronterera amb Líbia. Atrapats a terra de ningú, almenys una vintena van morir de set. Tanmateix, l’Estat va negar haver dut a terme aquest tipus de pràctiques fins que a l'esmentada reunió del Consell de Seguretat Nacional en va parlar el mateix president Saïd.
“A conseqüència d'aquestes mesures, els migrants han quedat aïllats, privats de l'ajut de qualsevol institució. Els que ho feien, ara estan aterrits”, comenta Ben Amour. Tunísia no compta amb un sistema públic per al reconeixement i l'acollida de refugiats, per la qual cosa aquesta tasca quedava en mans d'ACNUR. L'agència de l'ONU subcontractava sovint el Consell Tunisià per als Refugiats, una de les associacions víctimes de la campanya de repressió. Ara, l'única opció que ofereixen les organitzacions internacionals, aquesta sí amb el suport del règim, és el “retorn voluntari” a través de l'Organització Internacional de les Migracions.
L'any passat es va crear una xarxa informal d'activistes que prestaven ajuda a les persones migrants de forma clandestina. “Encara continuem amb la feina, però hem reduït les nostres activitats”, reconeix un membre del grup. Aquesta onada repressiva ha comptat amb el silenci còmplice de la UE. “La política de criminalització està en línia amb la de Geòrgia Meloni i l'extrema dreta. A la UE ja li va bé”, rebla Ben Amour.
