Trump suggereix "netejar" la Franja de Gaza i enviar els palestins a Jordània i Egipte
El president nord-americà diu que vol col·laborar amb nacions àrabs per "construir habitatges en altres llocs" perquè els palestins pugin "viure en pau"
BarcelonaEl president dels Estats Units, Donald Trump, ha deixat clar les últimes hores que la seva postura respecte al conflicte entre Israel i Palestina és molt propera a la dels colons jueus més radicals. Ha suggerit buidar la Franja de Gaza amb el desplaçament forçat dels seus residents a països del voltant. Trump ha explicat als periodistes, a bord de l'Air Force One, que li ha demanat al rei Abdullah II de Jordània, un soci clau dels Estats Units a la regió, que accepti rebre palestins. "Li he dit: m'encantaria que n'acceptessis més, perquè ara mateix miro la Franja de Gaza i és un merder, un autèntic desastre", ha relatat Trump. També ha apuntat que suggerirà el mateix al president egipci, Abdel Fattah al-Sisi, amb qui té previst parlar aquest diumenge.
Malgrat que de moment són només paraules, suposa un canvi de postura molt significatiu respecte a una qüestió extremadament sensible. L'anterior administració estatunidenca de Joe Biden va deixar clar que s'oposava al desplaçament forçós dels palestins. I, històricament, la base de la política exterior estatunidenca respecte al conflicte ha estat l'aposta per la solució dels dos estats, un per a Israel i un per a Palestina. Però quan li han preguntat a Trump si el que suggeria era una mesura temporal o a llarg termini, ha respost: "Pot ser qualsevol de les dues coses".
"Estem parlant d'un milió i mig de persones, i simplement hem de netejar tot allò", ha dit. Abans que Israel llancés l'ofensiva a la Franja de Gaza, l'octubre del 2023, a l'enclavament hi vivien uns 2,3 milions de persones. Durant aquests 15 mesos de guerra, molt poques persones han tingut l'oportunitat de sortir-ne i, segons les xifres oficials del ministeri de Sanitat de la Franja, almenys 47.000 han mort, tot i que es calcula que la xifra és molt més elevada.
"No ho sé. Alguna cosa s'ha de fer. Ara, literalment, és un lloc de demolició. Gairebé tot està enderrocat i la gent s'està morint, de manera que m'estimo més implicar-me amb algunes nacions àrabs i construir habitatges en altres llocs en les quals potser podran viure en pau, per variar", ha argumentat Trump.
La idea de Trump ja ha rebut el rebuig públic de Jordània: "La nostra postura davant la solució dels dos estats és ferma, mai canvia. El nostre rebuig al desallotjament (dels palestins) és ferma, mai canvia", ha subratllat el ministre d'Exteriors, Ayman al-Safadi. També ho ha criticat el president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas: "Recalquem que el poble palestí mai abandonarà la seva terra ni els seus llocs sagrats i no permetrem que es repeteixin les catàstrofes del 1948 i 1967".
Al començament de la guerra a Gaza, Al-Sisi va criticar la decisió de l'exèrcit israelià d'obligar a evacuar més d'un milió de residents del nord de la Franja i empènyer-los cap al sud, i va considerar que formava part d'un pla més ampli per buidar tota la zona de palestins. "El desplaçament o l'expulsió de palestins de la Franja cap a Egipte simplement significa que també es produirà una situació similar, és a dir, l'expulsió de palestins de la ribera occidental cap a Jordània", va avisar. En aquell moment, el rei de Jordània va qualificar la idea de traslladar més palestins al seu país o a Egipte de "línia vermella". Segons l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins (UNRWA), Jordània ja acull més de 2,3 milions de refugiats palestins dels gairebé sis milions que hi ha a tot el món.
Aspiracions expansionistes també a Gaza
Els colons jueus estan expandint els seus assentaments a Cisjordània, una pràctica il·legal segons el dret internacional que s'ha intensificat des que va començar la guerra a Gaza. I també han sorgit veus que reclamen poder fer el mateix a la Franja un cop acabi l'ofensiva. L'octubre passat, centenars de colons israelians van acampar a la frontera amb Gaza per reclamar una nova ocupació de la Franja i la construcció d'assentaments en territori palestí, una idea que ha guanyat força en el si del govern de Benjamin Netanyahu després de més d'un any de guerra.
A més, també s'ha incrementat la violència dels colons contra els palestins. Això va provocar que fins i tot els Estats Units, principal –i indulgent– aliat d’Israel, apliqués sancions a alguns colons israelians. Però aquesta va ser una de les mesures que va revertir Trump el mateix dia que va prendre possessió del càrrec.
Aquest diumenge, el ministre de Finances israelià, el colon ultranacionalista Bezalel Smotrich, ha celebrat la proposta del president dels Estats Units de buidar la Franja de palestins: "Amb l'ajuda de Déu, treballaré amb el primer ministre i el govern per desenvolupar un pla que permeti implementar aquesta idea tan aviat com sigui possible", ha dit en un comunicat. Ha argumentat que "ajudar" els gazians a "buscar altres llocs on començar vides noves i millors és una idea excel·lent".
També l'ultra Itamar Ben-Gvir, que fins fa una setmana era ministre de Seguretat Nacional, ha aplaudit les paraules de Trump: "S'ha de promoure l'emigració immediatament!", ha escrit a X. Ben-Gvir, que com Smotrich viu en un assentament il·legal a Cisjordània, va abandonar el govern per mostrar el seu rebuig a l'acord d'alto el foc amb Hamàs.
Israel impedeix el retorn al nord de Gaza
Mentrestant, l'exèrcit israelià continua impedint el retorn dels desplaçats a casa seva, tant al sud del Líban com al nord de la Franja de Gaza. Aquest diumenge era el dia límit perquè les tropes es retiressin tant d'un lloc com de l'altre, segons els dos acords d'alto el foc, però no ha passat en cap dels dos casos. Un gran nombre tant de libanesos com de gazians ja s'havien acostat cap a les seves destinacions, però l'exèrcit els ho està impedint i fins i tot ha obert foc contra els desplaçats.
Respecte al Líban, Israel va dir divendres que prolongarà la seva presència al sud del país argumentant que l'exèrcit libanès no s'ha desplegat completament ni ha imposat la retirada de Hezbollah més cap al nord. A Gaza, les tropes israelianes s'havien de retirar completament del corredor de Netzarim, a pocs quilòmetres del sud de la ciutat de Gaza, que funciona com un punt de control militar i d'inspecció i que actua de barrera per evitar els moviments al nord de la Franja. Però Israel ha dit que no ho farà fins que quedi en llibertat una dona civil que continua segrestada i fins que Hamàs publiqui la llista completa dels ostatges que queden a Gaza i si estan vius o morts. La Jihad Islàmica a Palestina ha confirmat que l'ostatge Arbel Yehud serà alliberada abans del pròxim intercanvi amb presos palestins, previst per dissabte que ve. Israel va criticar ahir que Yehud no fos posada en llibertat abans que les quatre soldades, perquè l'acord estableix que s'han de prioritzar les civils.
