Les tropes israelianes intensifiquen l'assalt als camps de refugiats del nord de Cisjordània

Barcelona"Les tropes israelianes assetgen el camp de refugiats per totes bandes: ho estan destruint tot i entren a les cases per endur-se'n homes de totes les edats i els apallissen. També han encerclat l'hospital i no deixen que el personal mèdic s'hi acosti a recollir els ferits". Contactada per telèfon, la periodista palestina Fayhaa Khanfar descriu així la situació al camp de refugiats de Nur Shams, a la regió de Tulkarem, del nord de Cisjordània, en el segon dia d'ofensiva israeliana a la zona. "L'exèrcit ha ordenat a la gent que marxi, però s'hi han negat i han obligat algunes famílies a abandonar el camp, evacuats per la Creu Roja". Mohammed al-Atrash, reporter d'Al-Jazeera a Jenín, ha explicat que "hi ha franctiradors als terrats que disparen contra tot el que es mou". Els hospitals de Jenín i Tulkarem estan sota setge militar.

Els portaveus militars israelians van definir l'operació que va començar dimecres a la matinada com la més important a la zona des de la segona Intifada, al principi de segle. El balanç de víctimes ja és de 18 morts pels bombardejos des d'helicòpters i drons i els trets de franctiradors en l'assalt simultani als camps de refugiats de Tulkarem, Jenín i Tubas. Les forces israelianes han matat cinc persones en una mesquita del camp de Nur Shams, entre les quals hi ha Mohamad Jaber, àlies Abu Suja'a, el comandant de la milícia palestina Jihad Islàmica al camp. Jaber havia sobreviscut a diversos intents d'assassinat els últims mesos i l'Autoritat Palestina també havia intentat detenir-lo i lliurar-lo a Israel al juliol, quan estava ferit a l'hospital, però la gent del camp ho va impedir.

A Jenín han matat un noi de 35 anys, a més dels dos morts de dimecres. I al camp de refugiats d'Al-Fara'a, prop de Tubas, ja hi ha hagut set morts. Segons l'exèrcit israelià, en l'ofensiva participen tres brigades de combat (amb un miler de soldats) i suport aeri. Les xarxes socials van plenes de vídeos que mostren excavadores destruint carrers i edificis dins els camps.

L'ofensiva israeliana arriba en un context de màxima tensió. Els colons, armats pels ministres ultres del govern de Netanyahu, veuen en el context de la guerra de Gaza una oportunitat per expandir-se dins de Cisjordània i des del 7 d'octubre han multiplicat els atacs en forma d'assassinats, assalts i crema de cases i pobles palestins. A l'ombra de les matances a Gaza, l'ONU ha comptabilitzat 1.250 atacs de colons a Cisjordània i el nombre de detinguts palestins supera els 10.000. Fins a 652 palestins (147 dels quals són menors) han mort i 5.400 han quedat ferits per foc israelià en el mateix període. A més, les autoritats israelianes han ordenat 1.380 demolicions d'habitatges i infraestructures, que han obligat a marxar més de 3.100 palestins de casa seva.

Els atacs israelians a Cisjordània són els més greus des del final de la segona Intifada, el 2006, i la gran pregunta és si l'escalada (la combinació de les massacres a Gaza, la intensificació de la violència a Cisjordània i les provocacions dels ministres ultres a l'Esplanada de les Mesquites) acabarà desencadenant un nou aixecament en aquest territori palestí. Els camps de refugiats del nord de Cisjordània són el focus dels grups armats palestins que s'enfronten a l'ocupació israeliana. Als camps, les condicions de vida són significativament pitjors i la gent es resisteix a tornar a ser desplaçats com els seus pares i avis. Abans del 7 d'octubre tota l'atenció estava posada en aquests camps de refugiats del nord, on havien sorgit nous grups armats com el Cau del Lleó, sense afiliació amb cap dels partits polítics palestins, que s'enfrontaven tant a Israel com a l'Autoritat Palestina.

Un segon front?

Les friccions dins d'Israel sobre la conducció de la guerra de Gaza s'han fet evidents quan alts responsables militars han qüestionat que sigui possible, com promet el primer ministre Benjamin Netanyahu, vèncer Hamàs militarment. Israel tenia 30 batallons a Cisjordània abans del 7 d'octubre i ara els ha reduït a 19 per traslladar-los a Gaza i a la frontera amb el Líban. Si Cisjordània acaba esclatant, Israel hauria de mobilitzar més reservistes, cosa que agreujaria la situació interna i els xocs amb els ultraortodoxos, que es neguen a combatre per motius religiosos.

D'altra banda, la desesperació creix entre les famílies dels ostatges israelians segrestats a Gaza. Després de l'alliberament d'un dels segrestats dimarts, a qui els soldats van trobar casualment quan inspeccionaven un túnel al sud de Gaza, queden 107 israelians retinguts i els serveis d'intel·ligència creuen que més de la meitat són morts. Un grup de familiars d'ostatges s'ha traslladat aquest matí fins a la frontera entre Israel i Gaza per reclamar a través d'altaveus un alto el foc. Yehuda Cohen, pare d'un dels segrestats, ha dit: "Continuem lluitant per vosaltres i per un acord i contra el nostre govern, que l'està endarrerint: volem portar-vos a casa amb un acord i posar fi a aquest malson".

"Pauses humanitàries" a Gaza

El segon dia de l'assalt, Israel ha accedit a respectar "pauses humanitàries" durant tres dies a partir de diumenge 1 de setembre per permetre que comenci la campanya de vacunació contra la pòlio a Gaza, segons ha explicat dijous Rik Peeperkorn, representant de l'Organització Mundial de la Salut als territoris palestins.

La campanya començarà al centre de Gaza, en una pausa de tres dies dels combats, després es traslladarà al sud on hi haurà una altra pausa de tres dies i finalment al nord de la franja. Les pauses humanitàries duraran vuit hores, des de les 6 del matí fins a les 2 del migdia, i hi haurà 392 punts fixos de l'OMS i se n'habilitaran 300 de mòbils per arribar a les famílies que tinguin problemes de mobilitat. Però, tal com advertia en un comunicat l'oficina del primer ministre israelià dimecres a la nit, "això no és un alto el foc".

Soldats israelians tirotegen un cotxe de l'ONU a Gaza

El Programa Mundial d'Aliments de l'ONU ha anunciat aquest dijous que atura els moviments dels seus equips a Gaza després que un dels seus vehicles fos tirotejat a pocs metres d'un control israelià al pont del riu Gaza, una ruta que utilitzen els equips humanitaris per accedir al nord de la Franja. El cotxe tornava del pas de Kerem Shalom després d'haver escortat un comboi de camions d'ajuda humanitària. "Tot i que el vehicle estava visiblement marcat i havia rebut autoritzacions de les autoritats israelianes, va ser tirotejat quan s'acostava al control militar". El cotxe va rebre deu impactes de bala, però els ocupants van resultar il·lesos perquè era un cotxe blindat.