El Tribunal Internacional de l'ONU dicta que els assentaments israelians a Palestina "violen el dret internacional"
La sentència, que no és vinculant, insta el govern israelià a posar fi a la colonització "com més aviat millor"
BarcelonaEl Tribunal Internacional de l'ONU ha dictat aquest divendres que el control que Israel exerceix sobre els territoris palestins ocupats suposa una "violació del dret internacional". Concretament, el més alt tribunal del món, amb seu a la Haia, ha considerat que les polítiques israelianes pel que fa als assentaments i les pràctiques d'explotació dels recursos naturals palestins "són una ocupació de facto" i tenen un "caràcter continuat", han afirmat els jutges.
La sentència estableix que "el trasllat de colons a Cisjordània i Jerusalem i el manteniment de la presència d'Israel són contraris a l'article 49 de la convenció de Ginebra". La sentència és una opinió consultiva no vinculant, cosa que vol dir que no és d'obligat compliment, però té un pes important en el dret internacional. En aquest sentit, podria suposar més sancions internacionals contra els colons de Cisjordània.
Israel va colonitzar Cisjordània, Jerusalem Est i la franja de Gaza durant la Guerra dels Sis Dies del 1967 i des d'aleshores els territoris palestins són considerats territoris sota ocupació militar segons el dret internacional. Tots els assentaments són il·legals a ulls de la convenció de Ginebra, malgrat que Israel els considera territori propi –i, de fet, està accelerant l'expansió–, a l'ombra de la guerra de Gaza. El govern de Benjamin Netanyahu també està impulsant canvis legislatius per annexionar-se el territori oriental palestí. Tot i que Israel va retirar les seves colònies i bases militars de Gaza el 2005, ha mantingut la Franja sota un bloqueig estricte per terra, mar i aire, que fa que es continuï considerant un territori sota ocupació. Israel considera que Jerusalem és la seva capital, un moviment que va reconèixer els Estats Units quan Donald Trump ocupava la presidència i que Biden no ha corregit. En els últims anys s'han instal·lat 200.000 colons israelians a Jerusalem, mentre que els palestins afronten grans dificultats per construir-hi cases o directament són foragitats dels seus barris.
Els 15 jutges de diferents nacionalitats han instat el govern israelià a posar fi a la colonització "com més aviat millor", i a reparar els danys causats per l'ocupació dels territoris palestins. "Els assentaments israelians a Cisjordània i Jerusalem Est, i els règims que hi estan associats, s'han establert i es mantenen en situació de violació del dret internacional", ha dit el president Nawaf Salam, en llegir les conclusions.
"No es pot ocupar la pròpia terra"
Israel no ha enviat els seus advocats al judici i s'ha limitat a enviar documentació escrita al tribunal. Poc després de fer-se pública la sentència, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha criticat les "mentides" del Tribunal Internacional de Justícia, assegurant que el poble jueu "no ocupa la seva pròpia terra". "Cap falsa decisió a la Haia distorsionarà aquesta veritat històrica, de la mateixa manera que la legalitat de l'assentament israelià en tots els territoris de la nostra pàtria no es pot qüestionar", ha afirmat. El ministeri d'Afers Exteriors del país també ha emès un comunicat rebutjant la sentència i ha qualificat la decisió de tendenciosa i "completament deslligada" de la realitat". A més, el ministeri critica que "ignori" les atrocitats comeses per Hamàs el 7 d'octubre. També el ministre de Finances israelià, Bezalel Smotrich –que prèviament ha defensat l'annexió dels territoris de Cisjordània ocupats–, ha reaccionat amb una publicació a la xarxa X que deia: "La resposta a la Haia: sobirania ara".
L'ambaixador de Palestina a les Nacions Unides, Riyad Mansour, s’ha mostrat “agraït” al tribunal i ha dit que la decisió dona “més força a l’arsenal que tenim per continuar resistint aquesta ocupació il·legal”. "El nostre poble vol posar fi a aquesta ocupació –ha declarat des de la Haia–. El que ha passat avui és un pas important en la direcció d'acabar amb l'ocupació i assolir els drets inalienables del poble palestí, incloent-hi el seu dret a l'autodeterminació i el dret dels refugiats a tornar a casa".
El judici per genocidi, en marxa
El cas es deriva d'una petició que va fer l'Assemblea General de l'ONU el 2022, anterior a l'inici del conflicte actual. L'Autoritat Palestina va presentar els seus arguments el febrer d'aquest any, amb el suport de 49 països i tres organitzacions internacionals.
El 2004 el mateix tribunal havia considerat que la construcció del mur i el seu règim associat eren “contraris” al dret internacional i “obstaculitzaven la llibertat de circulació dels habitants del territori […], així com l'exercici del seu dret a la feina, la salut, l'educació i el nivell de vida adequat”. En paral·lel, el mateix tribunal està jutjant Israel per un presumpte crim de genocidi a Gaza, mentre que el fiscal del Tribunal Penal Internacional ha sol·licitat una ordre de detenció contra Netanyahu i el seu ministre de Defensa, Yoav Gallant, i també contra els líders de Hamàs que està sent analitzada pels jutges.
