Per què la treva entre Israel i Hezbollah no apropa Gaza a un alto el foc
Els diferents objectius de guerra de Tel-Aviv, els límits del seu exèrcit, els equilibris interns del Govern i els càlculs personals de Netanyahu fan del Líban i la Franja dos escenaris distints
El CaireL’entrada en vigor de l’alto el foc entre Israel i Hezbollah la matinada d’aquest dimecres representa un cert assoliment diplomàtic després de més d’un any de foc creuat i de dos mesos d’extensos bombardejos aeris i una invasió terrestre de l’exèrcit israelià en sòl libanès. Però la possibilitat de replicar una fórmula similar a Gaza continua sent ínfima, i la treva al Líban permetrà a Tel-Aviv desacoblar com volia els dos fronts i redoblar l’ofensiva contra la Franja.
Hi ha diversos motius que han fet més probable des del principi un acord al Líban que a Gaza. Un dels principals eren els objectius declarats d’Israel, que al front libanès se circumscrivien a detenir els atacs de Hezbollah, degradar les seves capacitats ofensives, sobretot a la frontera, i permetre el retorn al nord del país de civils desplaçats. Destruir del tot l’organització militar de Hezbollah no era un dels propòsits declarats de Tel-Aviv, a diferència de Hamàs a Gaza.
Un altre factor clau han estat les limitacions militars d’Israel. Mantenir obert el front al Líban o expandir-lo hauria representat una càrrega extra per a les tropes en actiu del país i sobretot per als reservistes, que han hagut de servir en grans nombres per compensar la falta de soldats. Un alto el foc al Líban permetrà a Israel reduir la càrrega i fins i tot traslladar efectius a Gaza. A més, Tel-Aviv depèn dels Estats Units per reabastir el seu arsenal i tant l’administració sortint de Joe Biden com l’entrant de Donald Trump han pressionat per calmar almenys un front.
Mantenir el front al Líban, a més, amenaçava de tensar excessivament la incompatibilitat d’interessos entre els dos espais d’extrema dreta que conviuen al Govern israelià: els sionistes religiosos, liderats pels ministres Itamar Ben-Gvir i Bezalel Smotrich, i els ultraortodoxos. Els primers pressionen per continuar amb la via militar, que requereix molts efectius, però els segons volen preservar l’exempció del servei militar de què gaudeix la seva àmplia base.
En aquesta línia, es considera que la prioritat de Netanyahu des del 7 d’octubre del 2023 ha estat sempre la supervivència política, que depèn de l’estabilitat d’aquest Govern sostingut per diverses formacions d’extrema dreta. Algunes d’aquestes s’han oposat a l’alto el foc amb Hezbollah, igual que han fet moltes comunitats desplaçades del nord d’Israel insatisfetes amb la decisió. Però a diferència del que passa amb la Franja de Gaza no han amenaçat de tombar l’executiu en cas d’acord.
El compromís d'una "victòria total"
Per contra, a la Franja de Gaza Netanyahu ha apostat en tot moment per la via bèl·lica i ha promès una “victòria total” contra Hamàs, en un objectiu imprecís que obre la porta a una guerra sense fi. En la seva compareixença per anunciar la treva amb Hezbollah, el primer ministre va insistir a “aniquilar Hamàs” i va avançar que augmentaria la pressió sobre el grup palestí.
Un sector de l’extrema dreta de l’executiu també pressiona per imposar un govern militar i establir assentaments almenys al nord de Gaza després d’haver-ne expulsat la població local. I l’exèrcit israelià controla avui àmplies zones de la Franja, inclòs un corredor que la parteix en dues meitats, on ja ha començat a aixecar instal·lacions militars que indiquen una intenció de romandre a l’enclavament palestí de forma indefinida.
Al seu torn, Biden va avançar en el seu anunci de l’alto el foc al Líban que farà un nou esforç en els pròxims dies per aconseguir un acord a Gaza que inclogui l’alliberament dels ostatges. Però aquestes negociacions fa mesos que estan estancades i no s’esperen avenços significatius fins que almenys s’estigui a les portes de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca.
Mantenir un estat de guerra permanent a Gaza serveix igualment a Netanyahu com a pretext per posposar retre comptes en els tres fronts legals que té oberts. La setmana passada, el Tribunal Penal Internacional va emetre una ordre de detenció contra ell per crims de guerra i lesa humanitat a la Franja. A més, el primer ministre ha de declarar aviat en un judici penal sobre tres casos de corrupció. I la seva oficina és actualment investigada per difondre informació classificada i manipular documents oficials a favor dels seus interessos.