Tothom pendent de la resposta d’Israel
Una escalada pitjor al Pròxim Orient depèn de la reacció de Netanyahu a l'atac sense precedents de l'Iran contra el seu país
El CaireDesprés de l’inaudit atac aeri llançat per l’Iran contra Israel la nit de dissabte en resposta al bombardeig de l’exèrcit israelià al consolat iranià a Síria a principis de mes, totes les mirades estan posades en la reacció de Tel-Aviv. Teheran ha manifestat ràpidament que dona per acabat l’intercanvi de cops –tret que Tel-Aviv torni a contestar–, i els Estats Units estan intentant que Israel mostri contenció i vengui l'èxit de la seva defensa antiaèria com una victòria estratègica. Però encara es tem que una nova acció d’Israel pugui continuar alimentant una escalada bèl·lica difícil de contenir a la regió, a l’ombra de la seva devastadora ofensiva a Gaza. Les paraules del membre del gabinet de guerra israelià, Benny Gantz, no eren gaire esperançadores: "Això no ha acabat", avisava aquest diumenge a Teheran.
L’atac de l’Iran contra Israel va constar de més de 300 drons i míssils llençats en part des de sòl iranià, segons va informar l’exèrcit israelià, que, amb l’ajuda d’una coalició militar internacional, va poder interceptar entorn del 99% de projectils disparats. Només es van produir un petit nombre d’impactes, inclòs un a una base militar, i els serveis d’emergència del país van informar d’una nena de 10 anys que va resultar ferida i es troba en estat crític.
Poques hores després de l’atac, l’Iran es va mostrar disposat a desescalar la situació. La missió del país a l’ONU va justificar l’acció com a legítima defensa i en resposta al bombardeig contra el seu consolat a Damasc, i va assegurar que l’assumpte “es pot donar per conclòs”. Tot i això, va anticipar que, si Israel “comet algun altre error”, la resposta serà “considerablement més severa”, i va demanar als Estats Units mantenir-se al marge.
Molts analistes coincideixen que la resposta de l’Iran ha estat plantejada amb l’objectiu d’evitar una escalada de violència. Entre els indicis que apunten en aquesta direcció hi ha el fet que Teheran anunciés durant dies la intenció de dur a terme un atac i que el dissabte donés hores de marge a Israel per preparar-se. Milícies properes a Teheran en països veïns a Israel, com el Líban i Síria, tampoc van mobilitzar-se. I Hossein Salami, el comandant de la Guàrdia Revolucionària Islàmica, a la qual pertanyia el general d’alt càrrec abatut per Israel a Damasc, va declarar que havien executat “amb èxit” una “operació limitada”.
Els Estats Units, al seu torn, han expressat que el seu compromís amb la seguretat d’Israel és total. Però han insistit que esperen que la situació no vagi a més, que Tel-Aviv aprofiti l’èxit que representa haver abatut gairebé tots els drons i míssils per vendre-ho com una victòria i que eviti represàlies que puguin agreujar la situació. Alts càrrecs iranians també han dirigit les seves amenaces des del llançament de l’atac als Estats Units i les seves bases a la regió, en un aparent intent d’empènyer-lo a frenar a Israel.
"Una aliança estratègica"
Des d’Israel els missatges han estat més dispars. Benny Gantz, proper a Washington, va afirmar en un discurs que la defensa davant els atacs de l’Iran és un “assoliment estratègic”. Però va avançar que l’incident “no ha acabat” i va fer una crida a aprofundir l’aliança de seguretat que Tel-Aviv ha anat teixint a la regió, amb l’ajuda dels Estats Units, i que inclou diversos països àrabs que mantenen relacions difícils amb l’Iran. El ministre de Defensa del país, Yoav Gallant, també va ressaltar l’oportunitat d’establir “una aliança estratègica” contra l’amenaça iraniana. Jordània, per exemple, va declarar haver interceptat per seguretat alguns objectes voladors que havien entrat al seu espai aeri, segons un missatge de diumenge de l’oficina del primer ministre.
El portaveu del ministeri d’Exteriors del país, Lior Haiat, va afirmar al seu torn que l’Iran “ha de pagar un preu”, però va notar que “el preu inicial” ha de ser la designació de la Guàrdia Revolucionària com a organització terrorista seguit de “doloroses sancions”.
En aquesta mateixa línia, l’ambaixador israelià a l’ONU, Gilad Erdan, va dir que exigiria al Consell de Seguretat la designació de la Guàrdia Revolucionària com a grup terrorista.
Pressió dels socis ultres
En l’altra cara de la moneda, els membres d’ultradreta del govern israelià s’han mostrat partidaris d’una resposta directa i contundent contra l’Iran. El titular de Finances, Bezalel Smotrich, va escriure a les xarxes que “és el moment d’un lideratge capaç de restaurar la dissuasió”. El ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir, va titllar “d’ingenus” els plans de Gantz i va fer una crida a llançar “un atac aclaparador”, i el de Cultura i Esport, Miki Zohar, va assegurar que “una resposta laxa” no serà efectiva per dissuadir Teheran.
Qui més críptic s’ha mostrat fins ara, però, ha estat el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, de qui, en última instància, dependrà la reacció que acabi emprenent Israel. Abans que es produís l’atac, Netanyahu havia advertit que farien mal a qui els en fes, la qual cosa li cedeix un cert marge per no seguir escalant, per ara, la situació.