Tensió al Golan sirià per la nova ocupació israeliana

Quneitra (Síria)L’exèrcit israelià va aprofitar la situació de caos provocada per la caiguda del règim del dictador Bashar al-Assad per ampliar la seva ocupació del territori dels Alts del Golan, iniciada arran de la guerra àrabo-israeliana de 1967. En total, es tracta d’una zona de més de 300 quilòmetres quadrats. En la franja septentrional, al voltant de la ciutat de Quneitra, es compten set pobles recentment ocupats. En converses amb una vintena dels seus habitants, són constants les queixes per una ocupació que, com la del 1967, representa una violació flagrant de la legalitat internacional.

“A Hamidie, van destrossar diversos edificis públics i van confiscar tota mena de material, inclosos els ordinadors… Ara, la majoria dels desplaçats ja han tornat a casa seva. Però els soldats només ens deixen sortir i entrar del poble de les 10 h a les 15 h, un problema seriós per als estudiants i els que treballen fora”, es queixa Hail Abdala, el mukhtar –una barreja d’alcalde i notable– del llogaret de Hamidie.

Diumenge passat, al Centre Cultural de Quneitra es va celebrar la primera reunió pública amb la ciutadania organitzada a la regió pel govern interí de Damasc. Entre els seus representants, hi havia Abu Barà, el màxim responsable de la regió militar del sud, així com diversos càrrecs polítics. Al torn de preguntes, bona part de les intervencions van girar al voltant del malestar derivat de l’ocupació israeliana. “Ja fa vint dies que no tenim aigua. Això no pot ser!”, va bramar el primer ciutadà quan va aconseguir agafar el micròfon.

La invasió israeliana ha comportat una alteració o interrupció d'alguns serveis bàsics, com ara la cobertura dels telèfons mòbils, la distribució de pa i, sobretot, l’accés a l'electricitat i l'aigua corrent. En Maher, l’alcalde del poblet de Konada ,explica per què ja no surt aigua de l’aixeta: “Els israelians han ocupat els dos pous de les muntanyes que abastien els nostres pous, i no ens hi deixen apropar per fer-los funcionar”.

Israel va ocupar bona part dels Alts del Golan durant la guerra dels Sis Dies, el 1967, però no va ser fins després d'una altra guerra, el 1974, quan va signar un armistici amb Damasc que establia un perímetre desmilitaritzat del costat sirià, que és el territori que ara ha envaït. Des de llavors, una missió de l'ONU formada per uns 1.200 cascos blaus ha monitorat el compliment de l'acord, però es va retirar de la zona després de l'ofensiva terrestre israeliana del passat 8 de desembre.

Incursions israelianes

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha declarat que les tropes estaran en territori sirià fins que no s’arribi a un nou acord de seguretat amb el nou govern, liderat per la milícia islamista Hayat Tahrir al-Sham (HTS). A més de l’ocupació, Tel-Aviv ha dut a terme més de 500 bombardejos a Síria, la majoria contra dependències de l'exèrcit, cosa que ha reduït les seves capacitats en més del 80%. L'últim atac aeri va tenir lloc dissabte als afores de Damasc contra un dipòsit d'armes, i va provocar la mort d'almenys dues persones.

El traçat de la nova frontera és ambigu, ja que Israel l’ha ampliat durant les últimes tres setmanes i, a més, sovint fa batudes en els pobles que continuen sota control de Damasc a la recerca d'armes. Amb alguna d’aquestes dues intencions es van presentar uns 40 soldats israelians a Suessa, un poblet de grises granges de totxana disseminades al voltant d’un camí rural. Els veïns de seguida van organitzar una manifestació per exigir-los que es retiressin. La violenta reacció dels soldats va provocar set ferits de bala, inclòs un noi de 15 anys que es troba hospitalitzat en estat crític. “Els nens són els que pateixen més la situació, per l'estrès que genera la presència dels soldats i els tancs pels carrers”, apunta Abir Rueli, una jove pediatra.

“Durant mitja hora, vam estar davant dels soldats cridant eslògans. Va ser una manifestació completament pacífica. Nosaltres érem unes cent persones. Llavors, de sobte, van obrir foc. Primer van disparar contra el terra, però un parell o tres de persones van rebre un impacte directe de bala”, explica un jove de Suessa que va participar en la mobilització i prefereix mantenir l’anonimat per por de patir represàlies. Després de l’incident, els soldats van marxar i no han tornat.

“Estem en contacte amb Damasc i esperem, pas a pas, poder solucionar els problemes amb el veí”, es va limitar a dir Abu Barà a la reunió en resposta a les queixes dels veïns. El fet que es referís a Israel com a “veí” i no com a “enemic” va aixecar suspicàcies. La mateixa reacció van provocar unes declaracions dos dies abans del nou governador de Damasc, Maher Marwan, en què va assegurar que el nou executiu no tenia "cap problema" amb Israel i no volia “fer res que amenacés” la seva seguretat. Per això, alguns detractors de les noves autoritats han qüestionat el seu patriotisme, i han suggerit que podria haver arribat a acords secrets amb Israel o amb els Estats Units.