Aquest dijous el ministre de Defensa, Israel Katz, va ordenar preparatius per facilitar la sortida de la Franja de Gaza de qualsevol palestí que ho desitgi. D’aquesta manera Israel posa en marxa la idea que dimarts va anunciar el president Donald Trump relativa a l’expulsió d’una part o de tota la població palestina que hi viu, 2,3 milions de persones.
Katz va parlar d’una emigració “voluntària” en el context de la destrucció pràcticament completa de la Franja durant els passats quinze mesos. Hi haurà molts palestins que vulguin marxar? Hi haurà països disposats a acollir-los? Això ho sabrem en els pròxims mesos, i estarà en funció de la pressió que Trump apliqui sobre alguns dels seus aliats, i també en funció de si Trump i Benjamin Netanyahu permeten la reconstrucció de la Franja, que és dubtós.
La idea inicial del president dels Estats Units és deportar-los a Egipte i Jordània, dos països que han rebutjat immediatament el pla. Naturalment, Washington té al seu abast tot un seguit de mesures de força i persuasió que pot implementar per convèncer, de grat o per força, Egipte i Jordània, començant per compensar el seu enorme deute extern i activar unes economies malmeses.
Alguns mitjans hebreus parlen d’altres països que podrien acollir els palestins. El cas més notable seria el Marroc. Segons el Canal 12 de la televisió hebrea, el Marroc és susceptible de ser fàcilment influït per Washington si tenim en compte que Rabat té com a prioritat que la comunitat internacional reconegui la colònia del Sàhara Occidental com a part del regne.
Després de la destrucció pràcticament completa de la Franja, hi haurà una part de la població que considerarà com una opció possible l’emigració voluntària. Famílies senceres podrien abandonar voluntàriament Gaza en el mateix moment que Egipte accepti aquesta mena d’emigració. Però una gran part de la població preferirà continuar-hi i esperar la reconstrucció de les seves cases, encara que calgui molt de temps.
Si tira endavant el pla de Trump, sostingut per Netanyahu i per una gran part de la població israeliana, que està eufòrica, el primer ministre aconseguirà com a mínim reduir la població de la Franja, una gran part de la qual són refugiats de la Nakba del 1948, quan es va establir l’estat jueu, o descendents d’aquells refugiats, de manera que estem parlant d’una segona deportació.
Centenars de milers de palestins van ser expulsats el 1948 de la Palestina històrica, i ara la situació és summament complexa en relació amb el seu futur. Una part significativa d’israelians vol que la deportació no només es faci a la Franja sinó també a Cisjordània. Aquesta idea rep en hebreu el nom de transfer, prestat de l’anglès, que és d’ús cada dia més comú en el llenguatge polític d’Israel i que sembla tenir un gran futur.
Amb l’anunci del ministre de Defensa, Netanyahu vol aprofitar el moment favorable a la deportació que hi ha als Estats Units. L’Estat jueu intentarà accelerar el procés en els pròxims mesos malgrat les condemnes gairebé universals de la comunitat internacional. Netanyahu té per davant, en els quatre anys que Trump serà a la Casa Blanca, una oportunitat que mai ha tingut. Actualment, a la Palestina històrica hi ha tants jueus com àrabs, i ara aquest equilibri pot desfer-se a favor dels jueus.
