Per què l'Iran espera el retorn de Trump amb por?

Damasc (Síria)Abans de les eleccions estatunidenques es va parlar molt de la campanya de desinformació de Rússia amb la finalitat d’afavorir la victòria de Donald Trump. Però Putin no va ser l’únic a intentar influir de forma maliciosa en el procés electoral als Estats Units. Els serveis d’intel·ligència del país nord-americà han acreditat que hi va haver una campanya semblant, però en sentit contrari, és a dir, a favor dels interessos de Harris, originada a Teheran. No hi pot haver una prova més fefaent del temor que li provocava al règim iranià el possible retorn de Trump a la Casa Blanca. 

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

Els aiatol·làs tenen motius de sobres per estar inquiets. Un dels segells de la política exterior del primer mandat de Trump va ser la intensificació de la pressió contra Teheran, la qual cosa va incloure la retirada dels EUA de l’acord sobre el programa nuclear iranià, i l’aplicació de noves sancions contra el règim. A més, alguns dels alts càrrecs escollits per Trump per al seu segon mandat són sionistes de pedra picada i hostils a l’Iran, com Mike Waltz, que serà el seu assessor nacional de Seguretat.

La principal característica de Trump com a governant és el seu tarannà erràtic i imprevisible. Si bé la situació de feblesa del règim iranià és palesa ara que Hezbollah ha estat escapçat pels cops d'Israel –cosa que podria induir a pensar que és el millor moment d'aplicar encara més pressió–, una altra dinàmica podria empènyer en la direcció oposada. Es tracta de la rivalitat entre Washington i Pequín, que va a l'alça. A més, Trump sembla determinat a no deixar-se arrossegar a una nova guerra al Pròxim Orient. 

“Sembla que Trump vol completar el moviment iniciat per Obama de redirigir l’atenció de la política exterior dels EUA del Pròxim Orient cap a la Xina. I potser la seva arribada representarà una oportunitat per a Teheran en comparació a un Biden que sembla atrapat al Pròxim Orient”, diu Tarek Kahlaui, professor de la South Mediterranean University de Tunísia. Per reforçar l’argument, Kahlaui assenyala que una de les primeres decisions de Trump en política exterior va ser enviar Elon Musk a reunir-se amb l’ambaixador iranià a l’ONU. 

La sintonia entre Trump i Netanyahu

El futur de la regió dependrà en bona part de com evolucioni la relació entre Trump i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. L’agenda d’aquest últim és molt més diàfana, i passa per l’annexió dels territoris palestins i neutralitzar del tot l’amenaça iraniana. Les seves peticions respecte a Palestina, que podrien fins i tot passar per una expulsió total o parcial de la població de Gaza cap a Egipte, seran probablement ben rebudes a la Casa Blanca. Però no hi ha cap garantia que passi el mateix respecte a l’Iran. 

A la carta als Reis de Netanyahu hi podria figurar la llum verda de Washington al bombardeig de les instal·lacions nuclears iranianes, ja que considera que el programa nuclear iranià constitueix una “perill existencial” per a la seguretat d’Israel. La consecució de la bomba nuclear per part del règim dels aiatol·làs –tot sembla indicar que hi estan molt a prop– també ha representat una línia vermella per a Washington des de fa dècades. L'intercanvi de bombardejos entre Tel-Aviv i Teheran a l'octubre pot haver estat una mena d’assaig amb un balanç positiu, ja que ha posat al descobert la vulnerabilitat de les defenses antiaèries iranianes. De fet, l’exèrcit israelià assegura haver destruït bona part d’aquesta infraestructura defensiva. 

La fortalesa militar de Hezbollah també ha rebut un duríssim cop els darrers dos mesos de guerra, un factor que també podria afavorir un atac a l’Iran. Per al guia suprem Ali Khamenei, Hezbollah representava una mena de pòlissa d’assegurança que no hi hauria un atac sobre territori iranià, ja que desencadenaria un atac ferotge sobre Israel. Però la força d’aquest element dissuasiu es troba ara seriosament tocada. La caiguda del règim sirià, un estret aliat, han afeblit encara més la milícia i el seu patró iranià.

De totes maneres, alguns analistes creuen que tant Israel com Hezbollah no han utilitzat totes les seves armes en l’enfrontament bèl·lic dels darrers mesos, precisament per no perdre tota la seva capacitat dissuasiva. Un bombardeig contra el programa nuclear iranià faria que l’Iran respongués amb tots els mitjans al seu abast, cosa que probablement desencadenaria la guerra regional de la qual tant s’ha parlat els últims mesos i que tant Biden com Khamenei han fet tot el possible per evitar. S’hi voldrà arriscar Trump?

Quines són les perspectives de Netanyahu després de l’alto el foc amb Hezbollah al Líban?