Qui són els ostatges israelians i els presos palestins alliberats durant la treva?

BarcelonaEn la primera jornada de pròrroga de la treva entre Israel i Hamàs, deu ciutadans israelians –nou dones i un nen– i dos ostatges més de nacionalitat tailandesa, en total dotze persones, han sigut lliurades pel grup jihadista a la Creu Roja al pas de Rafah, a darrera hora del vespre d'aquest dimarts. A canvi, Israel ha alliberat més tard trenta presoners palestins –quinze dones, totes arrestades des del 7 d'octubre, i quinze adolescents, entre els 14 i els 17 anys. Amb aquest nou intercanvi, des de divendres -quan es va iniciar la treva de quatre dies, prorrogada amb dos dies més que acaben demà dimecres-, el grup islamista ha alliberat en total 60 ostatges israelians a canvi de l'excarceració de 180 palestins.

En els dos casos, només s'ha permès l'alliberament de dones, criatures i adolescents, tot i que en un acord paral·lel Hamàs també ha deixat en llibertat 19 ostatges estrangers, principalment tailandesos –i aquest dimarts, dos més– que treballaven a Israel, a més d'un filipí i d'un noi de 25 anys amb doble nacionalitat israeliana i russa. Un cop assolida aquesta primera fita, els mediadors –Qatar, Egipte i els Estats Units– van aconseguir un nou acord per ampliar la treva almenys dos dies més. A partir d'ara, qualsevol allargament addicional requerirà noves negociacions, sobretot perquè caldrà plantejar també l'alliberament d'homes.

Israel ha dit que la treva podria continuar mentre Hamàs segueixi alliberant almenys deu ostatges al dia. Però cada vegada queden menys dones i criatures en captivitat en mans dels jihadistes. "Esperem que l'ocupació [Israel] compleixi [l'acord] els pròxims dos dies perquè estem buscant un nou acord pel qual puguem intercanviar ostatges més enllà de dones i nens", ha afirmat a Al Jazeera un responsable del grup palestí. El govern qatarià ha assenyalat aquest dimarts que "la prioritat en aquest moment és que les dones i els nens civils" siguin alliberats, i ha afegit que "la qüestió dels homes es debatrà" després.

Per part d'Israel, l'exministre de Justícia Gideon Saar, i ara ministre sense cartera, ha confirmat aquest dimarts l'ampliació de la treva de dos dies i l'oficina del primer ministre, Benjamin Netanyahu, ha fet públic que ha donat llum verda a una llista de 50 dones palestines que serien "aptes per ser alliberades en cas que es dugui a terme l'alliberament de més ostatges israelians". El govern israelià té una llista de 300 palestins que complirien les condicions per ser posats en llibertat.

Els ostatges israelians: 20 dones i 30 criatures

Entre els 60 israelians que Hamàs ha alliberat fins avui –sense incloure els dos tailandesos– hi ha 29 dones i 31 infants i adolescents, que s'han sumat a les quatre ostatges prèviament alliberades: dues dones amb doble nacionalitat israeliana i estatunidenca i dues dones grans a qui el grup islamista va deixar anar el 20 i 23 d'octubre. A més, durant els primers dies d'ofensiva terrestre a la franja de Gaza, l'exèrcit israelià va aconseguir rescatar una soldat que havia estat segrestada.

Des de divendres, Israel ha difós imatges de famílies emocionades al recuperar els seus éssers estimats, a qui feia gairebé dos mesos que no veien. En la primera tongada, Hamàs va deixar anar cinc dones de més de 70 anys i tres famílies (quatre dones i quatre criatures). Tots eren al quibuts de Nir Oz en el moment de l'atac, excepte una de les ostatges més grans. En aquest primer grup hi havia Yaffa Adar, de 85 anys, una de les fundadores del quibuts, que el 7 d'octubre va aparèixer en un vídeo mentre era traslladada amb un cotxet de golf, embolicada amb una manta rosa i custodiada per combatents de Hamàs.

En el segon intercanvi van ser alliberades 13 persones més, que havien estat segrestades majoritàriament al quibuts de Be'eri, excepte una noia de 21 anys que va ser segrestada amb el seu germà –encara en captivitat– quan intentaven fugir del festival de música Nova, atacat per Hamàs. Sis dels alliberats eren membres d'una mateixa família i també hi ha dues nenes, de 13 i 9 anys: una s'havia quedat a dormir a casa de l'altra el dia de l'atac i van ser segrestades juntament amb la mare, que encara està en mans de Hamàs.

El grup de diumenge va incloure residents dels quibuts de Nahal Oz i Kfar Aza. Una d'elles és Elma Avraham, de 84 anys, que està ingressada en situació greu. També va quedar en llibertat una nena de quatre anys que va quedar òrfena el 7 d'octubre. Finalment, l'últim grup alliberat va estar format per dues mares i nou criatures, gairebé tots procedents del quibuts Nir Oz. La majoria dels ostatges alliberats tenen familiars que o bé van morir el dia de l'atac o bé encara estan en captivitat a la Franja.

A mesura que s'han anat alliberant ostatges també han aparegut detalls de les condicions en què han viscut el captiveri. Els relats inicials van arribar a través de familiars, però aquest dimarts una de les segrestades, Ruth Munder, ho ha explicat en primera persona a la cadena israeliana Channel 13. Ha relatat que al principi menjaven bé, però que les condicions van anar empitjorant a mesura que passaven els dies i "la gent tenia gana". També ha explicat que era en una habitació on feia molta calor i que molts dels ostatges –majoritàriament eren tots al mateix lloc– dormien en cadires de plàstic. En general, els ostatges han afirmat que van ser ben tractats, malgrat les condicions dures, per exemple, per la foscor. Munder, que va ser alliberada divendres, està en bones condicions físiques, com la majoria dels segrestats que han tornat a Israel.

Adolescents i dones palestines

A la banda palestina, l'alegria ha arribat a les famílies de 150 dones i adolescents que estaven detinguts i empresonats en centres israelians. La llista que ha fet pública Israel amb els noms dels 300 presoners que podrien ser alliberats inclou principalment nois d'entre 16 i 18 anys, tot i que també n'hi ha algun de més jove, segons informa Al Jazeera. S'exclou qualsevol persona que hagi estat condemnada per assassinat.

La majoria van ser detinguts a partir del 2021, tot i que n'hi ha que feia més anys que eren entre reixes, com és el cas de Shorouq Dwayyat, que ha estat alliberada amb 24 anys després d'haver-ne passat vuit a la presó. El 2015 va ser condemnada a 16 anys de presó, acusada d'haver apunyalat un colon i, fins que va ser excarcerada dissabte, complia la pena més llarga entre les dones palestines a Israel. Dwayyat explicava a Al Jazeera que, malgrat que estan físicament en llibertat, els excarcerats no poden participar en cap celebració, ni en activitats polítiques ni expressar les seves opinions a les xarxes socials.

Abans del 7 d'octubre, hi havia uns 5.200 palestins sota custòdia d'Israel, però des de llavors les forces israelianes n'han arrestat uns 3.000 més. Segons detalla Al Jazeera, entre els delictes més comuns pels quals són detinguts hi ha el fet de portar ganivets i punyals, posar en perill la seguretat d'Israel, entrar de manera il·legal en territori israelià, tirar pedres, donar suport al terrorisme i associar-se amb organitzacions hostils. "El principal presumpte delicte d'aquestes detencions és el llançament de pedres, que pot comportar una condemna de 20 anys de presó per a menors palestins", indicava un informe publicat al juliol per Save the Children, que també detallava els abusos que pateixen els palestins sota custòdia israeliana.

Segons la Societat de Presoners Palestins, les autoritats israelianes encara tenen 60 dones empresonades, la majoria arrestades després del 7 d'octubre. L'organització ha explicat a l'agència turca Anadolu que l'exèrcit israelià ha detingut 56 dones i noies en les batudes de les últimes setmanes a Cisjordània, on s'han produït 3.260 detencions. Una de les detingudes és l'activista Ahed Tamimi, de 22 anys, que podria ser alliberada amb l'ampliació de la treva, perquè el seu nom s'ha inclòs a la llista de 50 presoneres "aptes per ser alliberades" feta pública aquest dimarts per Israel.