Els soldats de Putin ja no passegen per Síria

Enviat especial a Alep (Síria)El món és com un pèndol de Newton: un impacte es transmet per boles metàl·liques fins a disparar l’última.

Si no hagués estat per la guerra a Ucraïna, probablement Bashar al-Assad seguiria al seu palau de Damasc bevent cafè amb tasses d’exquisida porcellana francesa. Rússia, que sostenia el règim sirià, era el més antic i més fidel aliat del clan Al-Assad. Però som al 2024, Moscou té la guerra instal·lada a Europa i per a Vladímir Putin la gran prioritat és el camp de batalla ucraïnès. Molts analistes han conclòs que l’esforç bèl·lic que suposa per a Rússia la guerra ucraïnesa ha estat clau per abandonar Al-Assad davant l’ofensiva llampec que va portar els rebels de Hayat Tahrir al-Sham (HTS) a controlar Damasc en només onze dies.

Dimarts, milicians de l’HTS rebuscaven articles d’interès entre les habitacions i despatxos d’una caserna militar d’Alep, ciutat assetjada per la guerra. Són escenes habituals aquests dies a Síria. Els rebels han pres el control dels edificis del règim i ara els escorcollen a la recerca de documents i pistes. Es nota que la fugida va ser precipitada, perquè sembla que els militars d’Alep no van tenir temps de destruir res. Abundaven carpetes de tot tipus. I tasses de te i de cafè a mig acabar. També carteres, fotos de familiars o pastilles per al mal de cap.

En un passadís de la caserna hi havia unes quantes caixes apilonades. Eren de color verd militar. Havien arribat al port de Latakia, ciutat portuària de la costa siriana. Venien de Rússia. Carregades d’armament. El suport de Moscou al règim dels Al-Assad ve dels temps de la Unió Soviètica i, per tant, ja era palpable el 2011, quan la guerra civil va esclatar a Síria. Però el 2015 va ser un punt d’inflexió. Aquell setembre, i a petició de Bashar al-Assad, Putin va decidir intervenir directament en la guerra: el cel sirià es va omplir d’avions militars russos que bombardejaven amb força ciutats controlades per grups armats contraris al règim.

"Gairebé totes les armes que ens han matat eren russes", deia Tambee Shagsoh, un home sirià. Ho deia des d’un escenari rellevant en la cronologia de guerra: el districte de Ghouta, als afores de la capital i escenari d’un dels pitjors setges del règim d’Al-Assad contra la població civil. El paisatge de destrucció que es veu avui als afores de Damasc és apocalíptic: barris completament arrasats, on només queden esquelets d’edificis. El paisatge de destrucció que es veu avui a Síria és també apocalíptic: és pràcticament impossible trobar alguna persona que no tingui almenys un mort o un desaparegut entre la seva família més propera. La postguerra, quan arribi, serà dura.

–Què en penses, de Putin? –li preguntava a Tambee Shasoh.

–És un assassí com Al-Assad. És igual de responsable de tota aquesta destrucció. Però no és l’únic.

–Què vols dir?

–El món ha utilitzat Síria. Els Estats Units, Israel, l’Iran, Turquia, Rússia, Europa... tothom tenia interessos en aquesta guerra. L’únic que no els interessava era la vida i la mort de les persones.

Aquest és un pensament compartit per molts sirians. Consideren que les potències internacionals han utilitzat el seu país per jugar a la guerra.

Retirada a gran escala

En un punt de la carretera que uneix la frontera libanesa amb Damasc hi ha un cartell en perill d’extinció. Els rostres enormes de Bashar al-Assad i Vladímir Putin anuncien el culte que l’antiga Síria havia de retre a aquestes dues personalitats. Els rebels –o la població– encara no han tingut temps de fer amb aquest cartell el que ja han fet amb la majoria d’estampes del règim: destrossar-los i cremar-los.

Rússia, sense els Al-Assad al poder, està de sortida de Síria. En els últims dies abunden les informacions de tropes i combois militars russos abandonant el país. La CNN, citant fons de la intel·ligència dels Estats Units, parlava aquest dimarts de "retirada a gran escala". La gran pregunta, però, és si la retirada serà total o si Moscou arribarà a algun acord amb el nou govern per mantenir la presència militar, sobretot a les seves dues bases: la base aèria de Khmeimim, a prop de Latakia, i la base naval de Tartús, a la costa mediterrània. És el que està intentant Putin. Són bases importants per al Kremlin. Síria és un país important per al Kremlin. Garanteix a Moscou accés directe al mar Mediterrani i també una posició estratègica davant el flanc sud de l’OTAN. De moment, el nou govern dels rebels ja ha demanat a Rússia que reconsideri la seva presència en territori sirià. No els deu fer gaire gràcia que Putin, amic personal d’Al-Assad, l’hagi acollit amb tots els luxes a Moscou. Putin encara no ha parlat en públic sobre la caiguda del règim. El silenci subratlla que la fi dels Al-Assad és un tema dolorós a Moscou.

Dimarts, al consolat de Rússia a Alep no hi havia ningú. Un home sirià tocava el timbre de l’edifici: una mena de palau sofisticat envoltat de jardins. "Aquí no hi ha ningú", deia. Sembla que el personal diplomàtic de Moscou també ha desaparegut de Síria. Fa unes setmanes no era així.

Pels carrers d’Alep, i d’altres grans ciutats sirianes del règim, era habitual veure-hi soldats russos passejant. Vivien en comunió amb les tropes del règim sirià, que eren ben presents en tots els àmbits de la vida de la població civil. Entre els objectes que els milicians llançaven a un camió de les escombraries aparcat a l’entrada hi havia unes quantes coses russes. Plaques celebrant l’amistat de Damasc i Moscou, una llibreta amb l'skyline de Sant Petersburg o una insígnia de la televisió russa. Els periodistes de Moscou podien treballar amb facilitat a la Síria dels Al-Assad. Tot això és ara una altra època. El món canvia i la geopolítica també és l'identificatiu d’un periodista rus abandonat en una caserna militar siriana.

'Whatsapp' a Donetsk

La principal ràdio siriana repetia dimarts una notícia, que encapçalava part dels informatius: un atemptat bomba reivindicat per Kíiv havia matat Ígor Kiríl·lov, tinent general de les Forces de Defensa Nuclear de Rússia. Ucraïna sembla ara un país amic de la nova Síria. Els rebels i l’exèrcit de Volodímir Zelenski compartien enemic comú i això uneix molt. En els dies posteriors a la caiguda del règim, va transcendir que Kíiv havia enviat als milicians de HTS un petit lot de drons ucraïnesos per ajudar-los en l’ofensiva.

–Salutacions des de Síria –vaig escriure per WhatsApp a un comandat ucraïnès que lluita al front de Donetsk.

–Ets a Síria? Oh, jo vaig viure a Alep tres anys, abans de la guerra. Els meus pares eren arqueòlegs i hi van anar a treballar.

–I què recordes d’Alep?

–Res, jo tenia tres anys.

–Diuen que sense Ucraïna Al-Assad no hauria caigut.

–Que bé.

Efectivament, el món és com un pèndol de Newton.