Els soldats estan preparats: per què Netanyahu encara no ha ordenat la invasió de Gaza?

L'acumulació de tropes israelianes al voltant de la franja de Gaza va començar fa una setmana i tot fa pensar que ja fa alguns dies que van enllestir els últims preparatius. Però si els soldats estan llestos, per què Benjamin Netanyahu no ha donat encara l'ordre d'entrar? Per què els centenars de milers de soldats continuen esperant ociosos l'ordre del primer ministre?

Entre els oficials d'alta graduació de l'exèrcit hi ha dos corrents de pensament. El primer grup avala una entrada immediata a Gaza, és a dir sense esperar ni un minut més, donada la gravetat de l'operació de Hamàs. El segon grup, en canvi, opina que cal esperar fins a tenir la certesa que els milicians els causaran poques baixes, una qüestió que no és tan fàcil de determinar per avançat. Netanyahu és qui ha de triar entre aquestes dues idees.

Mentre l'exèrcit continua concentrat al voltant de la Franja, portaveus de Hamàs diuen que estan esperant els soldats israelians, impacients, que s'espavilin, que els han preparat més d'una sorpresa. Recordem que en invasions anteriors els milicians van causar un gran nombre de baixes entre els soldats de Tel-Aviv, i es pot esperar que Hamàs hagi tingut prou temps per preparar més sorpreses. Ningú no sap quina quantitat de túnels defensius i ofensius hi ha a la ciutat de Gaza i en altres localitats de la Franja, o en els terrenys que són a camp obert, i ningú tampoc no sap quina quantitat d'armes i explosius tenen els milicians.

La població civil, enmig

L'exèrcit ha ordenat als civils que abandonin el nord de la Franja en direcció al sud, però sembla que la majoria han decidit romandre al nord. És una qüestió delicada perquè representa un perill afegit per a les tropes. Molts palestins es queden perquè tenen ben gravat a la memòria col·lectiva el desastre del 1948, quan Israel no va permetre que els refugiats tornessin a les seves cases quan va acabar la guerra i així es van buidar per sempre més de 800 localitats palestines.

Hamàs ha aturat algunes caravanes de refugiats que fugien cap al sud i els ha obligat a tornar al nord. Els milicians no volen de cap manera que la gent marxi, així que estan fent el possible perquè continuïn prop de les seves cases, malgrat que al nord no hi ha aigua, electricitat, hospitals ni aliments. El que sí que hi ha per tot arreu són runes.

Unes altres qüestions que Netanyahu ha de determinar és fins on entren els soldats i quants entren a la Franja. Israel ha cridat a files 300.000 reservistes i a les fronteres de la Franja s'estima que n'hi ha un bon grapat, però no tots hi entraran. N'hi entrarà un nombre gran, però que al mateix temps serà el mínim per evitar baixes innecessàries.

L'objectiu principal?

Netanyahu va dir dissabte que el seu objectiu és la destrucció de les infraestructures de Hamàs, però no queda clar què vol dir això. Per la seva naturalesa, Hamàs disposa de molt poques infraestructures pròpiament dites. Guarda les armes i els projectils repartits pels túnels, i poca cosa més. En les invasions precedents, Israel va destruir una part dels túnels, però la xarxa és cada vegada més extensa i difícilment pot ser destruïda completament.

Tampoc és clar quins seran els límits geogràfics de l'operació. Probablement, el límit serà Wadi Gaza, la petita vall que separa el nord del sud de la Franja en dues meitats de proporcions gairebé idèntiques. Si és així, l'exèrcit no entrarà al sud, però això no es pot descartar completament. Naturalment, Israel té un interès especial en aprimar la població de la Franja tot el que sigui possible. En l'actualitat, hi ha en aquesta petita zona 2,3 milions d'habitants. Israel desitja que Egipte obri el pas de la ciutat fronterera de Rafah, de manera que entrin a la península del Sinaí tots o una gran part dels que estan fugint dels bombardejos.

El president Abdel Fattah al-Sisi ha dit que no permetrà una entrada massiva de refugiats a Egipte, però Al-Sisi actuarà segons li digui Washington, que actuarà segons li digui Israel, de manera que a hores d'ara és una incògnita saber si hi haurà un èxode massiu de palestins fora de la Franja.

Eugeni García Gascón és periodista i va ser corresponsal durant més de vint anys al Pròxim Orient