Sis mesos de guerra: Israel destrueix Gaza (però no Hamàs)

El CaireSis mesos després que Israel llancés l’ofensiva militar contra Gaza, com a resposta a l’atac de Hamàs del 7 d’octubre a les comunitats del voltant de l’enclavament, la Franja està completament devastada, amb l’ordre públic trencat i la seva població es precipita cap a una fam generalitzada accelerada pel bloqueig deliberat de l’ajuda humanitària. 

Malgrat els insòlits nivells de destrucció, i un ràpid avenç inicial, l’exèrcit israelià està, al seu torn, atrapat en un atzucac en forma de campanya sense línies estratègiques clares. I la negociació per a un alto el foc i un intercanvi d’ostatges segueix estancada mentre creix el risc d’una conflagració regional per l’agressivitat de Tel-Aviv contra l'Iran i grups afins.

L’ofensiva terrestre d’Israel a Gaza va començar a finals d’octubre partint la Franja en dos i centrant-se primer en la meitat nord, d’on van expulsar centenars de milers de persones. Després d’una treva d’una setmana al novembre, l’exèrcit va dirigir l’atenció al sud i va ordenar de nou desplaçaments massius de població fins a la frontera amb Egipte.

Avui patrullen per gairebé tot l’enclavament i han creat una zona coixí al voltant del territori. Però la majoria de població s’amuntega a l’últim confí que no ha estat assaltat, Rafah, i tot i que Israel insisteix que té previst fer-ho, no han començat els preparatius. També han desmantellat l’estructura administrativa i bona part de la capacitat militar de Hamàs. Però el grup no s’ha ensorrat i Tel-Aviv segueix sense aclarir com pensa gestionar l’ocupació.

El cost humà és esfereïdor. Aquest divendres la xifra de morts confirmades va superar les 33.000, 40% de les quals infants, segons les autoritats locals. Hi ha milers de cadàvers més sota la runa i 70.000 ferits. És a dir, més del 4% de Gaza són morts o ferits, sense comptar morts pel col·lapse sanitari. En paral·lel, 255 soldats israelians han mort, segons l’exèrcit.

El nivell de destrucció material és igualment insòlit, sobretot al nord. Més del 60% de la infraestructura física de Gaza, el 62% dels habitatges i el 80% d’establiments comercials, industrials i de serveis estan danyats o destruïts, segons una avaluació provisional publicada dimarts pel Banc Mundial, la Unió Europea i l’ONU.

Els sectors educatiu i sanitari no n’han quedat al marge. El 78% d’edificis escolars de la Franja estan danyats o destruïts, segons un estudi del gener del Global Education Cluster. El 84% d’instal·lacions sanitàries estan en el mateix estat, i només hi ha 10 hospitals parcialment operatius, segons l’ONU. Metges Sense Fronteres va afirmar en una roda de premsa dijous que s’estan veient forçats a crear nous protocols per adaptar-se a situacions com nens ferits orfes que arriben a centres sanitaris sense cap membre de la família viu.

Ajuda humanitària com a arma de guerra

Israel també ha utilitzat l’ajuda humanitària com a arma de guerra. En un primer moment va imposar un bloqueig total, i des de finals d’octubre ha permès entrar subministraments amb comptagotes. Les agències humanitàries no han pogut incrementar el volum perquè segueixen topant amb un control lent i arbitrari d’Israel. I la poca ajuda que hi entra és cada cop més difícil de distribuir per la ruptura de l’ordre públic causada per l’ofensiva i la falta de garanties de seguretat d’Israel, que ha matat uns 200 treballadors humanitaris.

La combinació de les hostilitats, la devastació i el bloqueig de l’ajuda ha causat una greu crisi alimentària, i prop del 40% de Gaza pateix nivells de gana d’emergència i gairebé un 30% nivells catastròfics, segons un informe del març del grup d’experts de referència. A més, la meitat està en risc de caure sota el llindar de gana catastròfica d’aquí al maig.

A l’exterior, a Israel se li acumulen les advertències. Al gener el Tribunal Internacional de Justícia va dictar una sentència provisional en què va considerar plausible que els actes a Gaza puguin equivaldre a genocidi. També l’ha instat a permetre l’entrada de més ajuda, el bloqueig de la qual pot constituir un crim, segons el Tribunal Penal Internacional. I la setmana passada el Consell de Seguretat de l’ONU va exigir per primer cop un alto el foc. Va ser el primer gest de qüestionament per part dels Estats Units, que en els últims dies han canviat la postura de suport total a Tel-Aviv.

Tot i això, l’ofensiva no s’ha detingut, i les negociacions indirectes entre Israel i Hamàs per a una treva i un intercanvi d’ostatges continuen estancades. El principal obstacle és avui la negativa d’Israel a permetre el retorn dels desplaçats interns com a part d’un acord, segons ha assegurat aquesta setmana Qatar, un dels principals mediadors.

Molts creuen, però, que un dels esculls de fons és la voluntat del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, de mantenir l’estat de guerra per evitar eleccions, que les enquestes apunten que perdria, i postergar investigacions personals per corrupció i sobre els errors darrere l’atac de Hamàs, que van matar més de 1.100 persones segons les autoritats locals.

En aquest context, les mirades estan cada vegada més centrades en la Cisjordània ocupada, on la violència de l’estat i de colons israelians s’ha disparat des de l’octubre. I, sobretot, a la frontera nord, on Israel i el moviment libanès Hezbol·lah, amb el suport de l’Iran, estan embrancats en un intercanvi de cops que molts temen que es pugui descontrolar.