Sirians a Barcelona: "Somiem poder tornar a casa ben aviat"

BarcelonaLes banderes amb tres estrelles de la revolució siriana i les palestines han trencat el fred a la plaça Catalunya de Barcelona, aquest diumenge. Desenes de sirians i sirianes celebraven de manera improvisada la imprevista caiguda de Bashar al-Assad i la fi de 54 anys de dictadura en una convocatòria espontània com les que s'han vist arreu d'Europa. Mabrouk [enhorabona] era la paraula més repetida, entre abraçades i llàgrimes d'emoció.

"Encara no me'n sé avenir", deia Mohammad Alhamdo, un jove de Raqqa, que va arribar a Barcelona fa set anys fugint de la dictadura. Els seus pares no van voler marxar i ha vist des de la distància els horrors del règim, i com la seva ciutat es convertia en la capital del Daeix. Aquesta tarda estava exultant amb la seva dona i la seva filla, de 3 mesos. "Ens en tornarem a casa tan aviat com puguem. Ara Síria ens necessita", deia assegurant que la petita somreia en sentir les seves paraules. El Mohammad, que amb 27 anys treballa de cambrer en un bar de l'Eixample, no s'oblidava el patiment del poble palestí. "Hem alliberat Síria i ara ajudarem a alliberar Palestina". Enfilats en un banc de la plaça, que feia de tarima, un altre grup de joves enarborant banderes palestines i sirianes cridava "Suria w Falastin sha’ab wahed ma bi lin" [sirians i palestins són el mateix poble que no es rendeix].

Entre càntics i el tradicional ulular de les dones, Khoula Gadhoul, que era professora de física a la Universitat de Homs, resumia com se sentia després d'11 anys d'exili: "Ara ja tinc una casa on tornar". I amb la seva filla Shahd, que s'ha llicenciat en arquitectura a Barcelona, ja compten els dies per tornar. La jove vol tornar aquest mateix Nadal, diu que està tipa d'esperar, però la mare està amoïnada i li diu que esperaran que les coses es calmin una mica.

Han vingut amb una amiga, que reconeix sobretot el patiment dels que es van quedar a Síria. Pateix, diu, perquè tots els presoners puguin sortir sans i estalvis de les presons d'Al-Assad, sobretot els de Sednaya, que era un centre de tortura i execucions sumàries i del qual aquest diumenge s'han alliberat centenars d'homes, dones i criatures. "Han pogut treure els de les garjoles, però encara hi ha gent en masmorres sota terra, que no han pogut obrir. I si no els poden treure aviat es moriran de gana o s'ofegaran per manca d'oxigen", deia amb una expressió d'horror al rostre.

El camí per construir una Síria democràtica és llarg i ple d'obstacles, però el 8 de desembre del 2024 quedarà gravat a la memòria col·lectiva com un alè d'esperança. El poble sirià avui pot tornar a somiar.