Donald Trump és segurament l’únic que pot frenar Benjamin Netanyahu, però quan falten deu dies perquè entri a la Casa Blanca no tenim cap indicació que vulgui intervenir en el conflicte. Això significa que la situació al Pròxim Orient en els pròxims anys serà força complicada en diversos fronts, i no només en el palestí, on continuarà l’expansió colonial israeliana amb sang i fetge.
Aquesta setmana, la comissió Nagel, que analitza els desafiaments que Israel té al davant, ha assenyalat Turquia com un dels més importants, i és natural que sigui així després de la guerra de Síria. No és cap secret que Ankara és partidària d’implementar l’islam polític a Síria, un plantejament que xoca frontalment amb els interessos d’Israel i de la resta de països àrabs, començant per Egipte i acabant per l'Aràbia Saudita.
Les alarmants conclusions de la comissió Nagel no es dirigeixen només a les autoritats israelianes. La seva publicació va dirigida sobretot al Congrés i al Senat dels Estats Units, on els aliats d’Israel n'han de prendre nota per frenar les ambicions del president Recep Tayyip Erdogan, en conflicte amb les ambicions israelianes. Així que és molt probable que el Capitoli entri aviat en acció per defensar els interessos d’Israel.
L’alarmista informe de la comissió Nagel fins i tot no descarta un enfrontament armat amb Turquia. Ha fet una comparació de l’armament que tenen els dos països, i ha arribat a la conclusió que Israel té un armament més desenvolupat que Turquia. Encara que no parla del nuclear, comprova que el país d’Erdogan, amb més de 80 milions d’habitants, té una de les economies més actives del món.
Resulta estrany que la comissió Nagel parli amb tanta franquesa d’un possible enfrontament armat amb Turquia. I sobretot que en parli d’aquesta manera tan oberta en l’informe que s’ha fet públic. Però aquesta és la millor manera de deixar les coses clares, i que se sàpiga allà on s’ha de saber, que Israel no permetrà que l’islam polític s’estableixi a Síria. I això s’ha de saber a Turquia, als països àrabs de la regió i a Washington.
El seu significat és que el nou règim de Damasc tindrà dificultats per avançar cap a la democràcia i l’estabilitat, i que probablement l’islam polític que promou Erdogan conduirà a una desestabilització relativament ràpida de la situació. Cal tenir en compte que si Síria no actua segons els desitjos d’Occident, és a dir dels Estats Units, és a dir d’Israel, l’estabilitat no està garantida.
L’experiment serà interessant des d’un punt de vista polític. Ja va haver-hi un precedent a Egipte quan els Germans Musulmans van guanyar les eleccions amb un islam moderat que a la primera oportunitat va ser derrocat per Abdel Fattah al-Sisi. La caiguda dels Germans Musulmans egipcis va ser ben acollida a Israel i als països àrabs que veuen l’islam polític com una amenaça.
Ara hi ha l’oportunitat de repetir l’experiment a Síria. És en aquest context que hem de veure l’informe de la comissió Nagel, així com el seu contingut agressiu pel que fa a Turquia. El seu significat és que Israel no permetrà que l’islam polític s’estableixi a Síria, que aquesta posició compta amb el vistiplau dels països àrabs que no han reaccionat a l’informe Nagel, i que Israel està preparada per mobilitzar els Estats Units per aconseguir aquest objectiu.
